Doctor, em falta temps!

BarcelonaNo tinc temps. És un pensament més que recurrent, que ens persegueix fins i tot quan estem en plena desconnexió. Mai tindrem prou hores per fer tot el que ens proposem, però potser no és culpa del temps i ni tan sols nostra. Fins i tot, fa poc, el documental Time thieves, de Cosima Dannoritzer, ha suggerit la connexió entre falta de temps i un sistema capitalista que usa el nostre temps personal per fer diners en forma de reducció de llocs de treball: el client fa el check-in des de casa, es cobra a si mateix als caixers de sortida del centre comercial, es munta els mobles a casa, fa servir el banc online i al bar, on pren el cafè, ha de demanar a la barra, tot a costa d’un temps d’oci robat o, segons com es miri, cedit pels clients.

Sigui com sigui l’origen d’aquesta sensació, per a la professora titular de la Facultat de Psicologia de la UAB, Jenny Moix, la falta de temps és una sensació no objectiva que prové d’una equació: “Les coses que volem fer dividit entre el temps que necessitem per fer-les”. Quan notem aquesta sensació és perquè no estem disposats a disminuir tot el que volem fer i perquè creiem que anant de pressa podem reduir el temps necessari per fer-les. “I aquesta creença no només és falsa, sinó que és un potent generador d’estrès”, alerta la psicòloga, autora del llibre Mi mente sin mí. Lo único que falta en tu vida eres tú. Moix relata que les arrels d’aquesta sensació són molt profundes, i es troben en la desconnexió que tenim amb el que realment és essencial a la vida: “No es tracta de tenir més amics si les connexions són superficials; ni de fer més coses si mentre en fem una ja pensem en la següent; ni d’arribar més lluny a la feina. Es tracta de viure més l’ara, d’anar més tranquils, de disfrutar cada segon de la vida”.

Més individualistes

Moix considera que el problema no és la falta de temps, sinó voler fer massa coses i pensar que la felicitat és fer moltes coses: viatjar molt i comprar i tenir moltes coses. Aquesta falta de temps alimenta l’individualisme: les presses fan que només estiguem atents a la pròxima cosa de la llista que hem d’executar. Responem un email o un whatsapp de pressa, sense llegir-lo bé, en una societat que ara ens ho exigeix tot, especialment per la seva hiperconnectivitat, causant d’estrès: “La capacitat d’atenció està cada vegada més atrofiada, cada vegada ens costa més llegir un llibre. L’estimulació constant per totes bandes fa que tinguem menys exercitada la musculatura de l’atenció, ens resulta més difícil estar atents a un sol estímul. Quan baixa la capacitat atencional també baixa el rendiment, i això fa que necessitem més temps”. També les xarxes socials ens fan sentir la necessitat de voler més temps: si veiem un amic de Facebook en una gran festa podem sentir que ens estem perdent alguna cosa i s’incrementen les ganes de fer-ne. “I després hi ha el temps que perdem amb el postureig, cuidant el nostre avatar, la nostra imatge digital”.

Falta de temps i estrès laboral

Les obligacions laborals actuals, que sovint s’estenen més enllà de la jornada de treball, i que també són molt intenses en un entorn laboral caracteritzat per la precarització, reforcen aquesta sensació de falta de temps, i també d’angoixa i estrès. Per a Susana del Cerro, doctora en psicologia i professora de salut laboral a la Universitat Ramon Llull, la crisi econòmica ha deixat un escenari d’alta incertesa i d’inestabilitat laboral, caracteritzada per l’aplicació de dràstiques mesures de restricció i compensació, retallades en els recursos humans i materials, que ha significat en molts casos haver d’afrontar més demandes amb gran escassetat de mitjans. “Sens dubte, això implica efectes potencialment negatius per a la salut dels treballadors”. Si les exigències són més grans, els recursos de què disposem són més reduïts i la seguretat de l’ocupació disminueix, es creen les condicions perquè es doni una pèrdua de qualitat de vida laboral i l’aparició d’ansietat, estrès i burnout (estar cremat per la feina), un fenomen que al Japó es coneix com a kiroshi (mort per estrès laboral). Tot i que veu difícil que el kiroshi arribi a ser considerat de la mateixa manera al nostre context laboral, Del Cerro alerta: “Molts dels símptomes que presenta ja els trobem en la nostra població laboral”. Del Cerro concreta que més del 32% de la població treballadora manifesta que té migranya, tensió i dolor muscular al coll i l’esquena, dificultat per dormir i malalties gastrointestinals, i un de cada tres no aconsegueix desconnectar de la feina durant els períodes de vacances. “Són xifres preocupants, principalment per les implicacions que tenen quant a la salut mental de les persones”, explica, a més d’indicar l’impacte econòmic que suposen les baixes laborals motivades per aquesta mena de símptomes. En aquest context apareix el burnout, una resposta a l’estrès laboral crònic, que es caracteritza per una sensació d’esgotament emocional, amb dificultats cada vegada més grans per fer front a les exigències de la feina, una evident pèrdua d’il·lusió per treballar, irritabilitat i mal humor i, en conseqüència, el desenvolupament de sentiments negatius i actituds d’indiferència, així com d’hostilitat contra els clients i els companys de feina, i un descens del rendiment que comporta avaluacions negatives sobre la mateixa habilitat per fer la feina. Algunes persones desenvolupen fins i tot un sentiment de culpa a causa de la sensació de no “estar a l’altura de les circumstàncies”.

La consultora en recursos humans de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Gina Aran, afegeix que l’origen de la falta de temps es pot deure al fet que el lloc de treball no estigui ben definit quant a rols o tasques, o sobredimensionat; al fet d’haver de suplir altres llocs que no són ocupats per ningú; a la poca capacitat de planificació i d’organització personal; a un lideratge ineficient; a l’addicció a la feina dels workaholics ; a no saber gestionar els lladres de temps, i a la lentitud o l’excés de perfeccionisme. “El sentit de responsabilitat fa que la persona vulgui complir, malgrat comprometre probablement els seus espais de temps personal”, detalla la psicòloga, que destaca que les noves formes de treball exigeixen, cada vegada més, una disponibilitat diferent, no més gran. “Ens estem confonent: no s’ha de treballar més, sinó de manera diferent”, destaca l’experta, que considera que cal comprendre que el canvi cap al treball a distància, però superconnectat, no ha d’anar en detriment dels moments de descans. Adverteix que la falta de temps genera frustració per no poder arribar a complir les nostres obligacions professionals i, a sobre, haver de sacrificar activitats personals, una situació que a llarg termini podria generar estrès i ansietat. Per a Aran, “tota professió que impliqui feines repetitives, poc valorades, que no fomentin el sentiment d’utilitat, són més proclius a l’efecte burnout ”. Si hi sumem determinades característiques o circumstàncies personals, es podria agreujar.

Com combatre la falta de temps

Per combatre la sensació de falta de temps, són moltes les eines que poden ajudar-nos a millorar el domini de les nostres emocions. Amb tot, per a la psicòloga Susana del Cerro les primeres mesures que cal adoptar se centren en la responsabilitat dels empleadors respecte a la salut dels seus treballadors, prenent consciència de la importància del seu benestar. Són útils les tècniques de respiració, ioga i mindfulness, ideals per afrontar situacions d’alta demanda i facilitar l’aprenentatge de l’autoregulació emocional. Cada vegada són més nombroses les organitzacions que incorporen aquestes tècniques als seus programes per als empleats, però també destaca la recuperació del temps d’oci personal i la importància de llegir, mirar la televisió, tenir vida social i desconnectar de la feina: “Si no, la sensació de falta de temps augmenta i la percepció de pèrdua de qualitat de vida també”.