Les dissenyadores desborden el DHub

BarcelonaEn el camp del disseny, com en moltes altres disciplines artístiques, les dones no van començar a ser acceptades fins ben entrat el segle XX i, tot i això, els grans noms són encara masculins. El públic coneix i valora les obres de Philip Starck o Jasper Morrisson i aquí a casa nostra dissenyadors com Miguel Milà o André Ricard compten amb gran reconeixement popular. Però on són les dones? Per respondre a aquesta pregunta i visibilitzar i posar en valor la feina de moltes dissenyadores i creadores, el Disseny Hub de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins al 7 de gener l'exposició Som aquí! Les dones en el disseny. 1900 - Avui, una mostra produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) que el DHub s'ha encarregat d'ampliar amb tota una secció dedicada a les dissenyadores locals, encara avui les grans oblidades d'una disciplina en la qual fa anys que tenen un paper cabdal.

La mostra recull objectes molt diversos creats per dones al llarg del segle XX i XXI, des de mobles fins a cartells passant per joies o peces de ceràmica, i està dividida entre la part internacional –organitzada pel Vitra Design Museum– i la part local. A la primera hi trobem obres de les arquitectes Eileen Gray, Charlotte Perriand –encarregada del mobiliari a l'estudi de Le Corbusier i de qui es mostra una prestatgeria i un vestidor– o la dissenyadora Lilly Reich –una de les poques dones que van ser professores a La Bauhaus–, que conviuen amb les propostes d'una nova generació de creadores reconegudes internacionalment com Julia Lohman o Matalia Crasset. Viviane Stappmant, una de les comissàries de l'exposició al Vitra Museum, ha dit que "la pregunta «on són les dones?» fa anys que està activa a la història de l'art, però en el camp del disseny és molt més recent". De fet, ells van començar aquest projecte tot just fa tres anys, però ha tingut una gran rebuda, el que, segons diu, demostra l'interès que desperta el tema. Stappmant ha lloat la gran feina feta per l'equip del Museu del Disseny de Barcelona i ha destacat que l'exposició que s'ha inaugurat aquest dijous investiga qüestions com "les estructures patriarcals en el relat de la història del disseny" i "demostra que les dones han arribat lluny", però també ha recordat que "encara hi ha termes per negociar abans que la igualtat d'oportunitats no sigui una realitat".

Les pioneres de casa nostra

A la part local, en canvi, les comissàries Teresa Bastardes, Isabel Cendoya i Isabel Fernández del Moral han volgut centrar-se en la dècada dels 60, 70 i 80 per visibilitzar i reconèixer el paper de les pioneres del disseny a casa nostra, tot i que també hi ha una àrea dedicada a la creació més contemporània. "Ens hem centrat en aquest període perquè aquí la guerra i la postguerra van suposar una aturada brutal de la modernitat, i va ser a partir dels anys 60 que es va reprendre el progrés i la creativitat", ha explicat Bastardes. Així s'han seleccionat peces de 56 dones "amb perfils molt diferents", des d'artistes reconegudes fins a treballadores anònimes, sent molt conscients "que no es pot retratar la totalitat de les creadores del país perquè n'hi ha moltes més de les que hem destacat aquí". Bastardes ha afegit que l'objectiu de la mostra és "reconèixer aquestes dones pioneres i fer valdre la seva feina". En aquesta part s'hi poden veure obres de creadores més conegudes com Nani Marquina, Lola Castelló, Beth Galí o Carme Pinós. Algunes de les creadores que ahir eren a la presentació es mostraven satisfetes amb la mostra i el seu objectiu com les dissenyadores Tere Moral, Pepa Estrada o Xeixa Rosa Trias, que destacaven la importància de posar en valor la seva feina. "Jo he tingut la sensació d'estar menys valorada que els homes al llarg de la meva carrera, i em fa il·lusió que ara ens facin aquesta mostra", ha dit Rosa Trias, qui ja va participar fa uns anys en una de les primeres mostres que reivindicava les dissenyadores pioneres juntament amb altres creadores com ara Toni Miserachs o Mont Marsà, també presents ara al Dhub.

Un dels punts que les comissàries han destacat és que la recerca d'aquestes pioneres ha estat complicada perquè hi ha poca documentació i bibliografia sobre la seva feina i han recorregut també als arxius de l'ADI FAD i l'ADG i al buidatge dels fons de les col·leccions del Museu del Disseny que ha portat a descobrir dissenyadores desconegudes ja que tot sovint quedaven amagades sota un equip majoritàriament masculí o treballaven amb el marit. Per a les comissàries, aquesta feina de visibilització d'aquest talent tot just ha començat. "Hem de continuar treballant i incorporant dones a la col·lecció del museu", ha dit Bastardes, que reconeix que aquesta exposició ha estat una excusa per fer "una revisió amb perspectiva de gènere de tot el museu".

La mostra té una última part més actual centrada en el disseny català que sota el nom Coses de dones vol reivindicar que tot allò que tradicionalment ha estat considerat femení i, per tant, de menys valor que el que és masculí, és en realitat, igual de vàlid. Aquí la majoria d'objectes acaben formant part de sectors que afecten les dones i trobem objectes relacionats amb la salut sexual i reproductiva –com les calces menstruals, les motxilles portabebès o les samarretes de lactància– i la violència masclista, amb alguns cartells de diverses campanyes fetes al llarg dels anys. "No va ser una cosa buscada, ens ho vam trobar a mesura que anàvem coneixent els projectes i les dissenyadores, però ens serveix per reivindicar la importància de les coses de dones i demostrar que no són només de dones, que afecten a tothom", ha explicat la comissària.