Digue’m com escrius... i et diré qui ets

BarcelonaAlguna vegada t’han fet escriure un text a mà en una selecció de personal? En cas afirmatiu, és probable que l’objectiu del reclutador no fos analitzar el contingut de l’escrit, sinó el teu tipus de lletra. ¿Utilitzes lletra lligada? ¿Fas les lletres massa grans? ¿O potser tenen una marcada inclinació cap a la dreta? ¿O, al contrari, se’n van cap a l’esquerra? Tots aquests són múltiples factors en què es fixen els grafòlegs, els especialistes que es dediquen a analitzar la personalitat i el caràcter d’un individu a través de la seva escriptura.

Des de fa uns anys, les grans multinacionals han començat a contractar els seus serveis per als departaments de recursos humans, per millorar els processos de selecció. Teresa Graells Nonell, grafòloga i autora del llibre Llegir la signatura (Editorial Viena), explica que amb les proves escrites es poden analitzar tres àrees diferents. En la primera es detecten les aptituds intel·lectuals del candidat, és a dir, el tipus d’intel·ligència, raonament, memòria, comprensió verbal, imaginació i facilitat de comunicació. La segona àrea analitza les aptituds professionals del treballador, des de la perseverança fins a la capacitat d’organització, planificació, lideratge, compromís o adaptació a l’equip. Finalment, en la tercera àrea també s’estudien les aptituds personals, com la facilitat d’adaptació, l’empatia, la sociabilitat, l’honestedat, el temperament i els valors personals.

Lletra ideal

Sabent això, un es podria preguntar quin és el tipus d’escriptura ideal per agradar als reclutadors. “Hi ha d’haver un equilibri en la lletra, que sigui ordenada i que no tingui grans desproporcions”, explica Graells, que explica com aquest tipus de grafia “denota un equilibri emocional, una personalitat estable i equilibrada que sap desenvolupar-se i lluitar pels objectius de l’empresa”. Això sí, la grafòloga recomana no fingir cap tipus d’escriptura durant els processos de selecció. “És impossible mentir i, si es fa, els grafòlegs ho notaran immediatament”.

La grafologia ha tingut un recorregut molt llarg des de les seves primeres aparicions en obres del segle XVI. Però no va ser fins al 1880 que el francès Jean-Hippolyte Michon va crear el terme grafologia tal com el coneixem avui dia. Un seguidor seu, Jules Crépieux-Jamin, va ser l’iniciador del moviment científic quan el 1929 va presentar una classificació de l’escriptura en set factors principals: mida, forma, pressió, direcció, velocitat, continuïtat i ordre. Des d’aleshores hi ha hagut tres grans escoles de la grafologia: la francesa, la italiana i l’alemanya, que són semblants però es diferencien en el mètode. En tot cas, les tres parteixen de la base que, quan una persona escriu, desvela a través de l’escriptura la seva autèntica personalitat.

A l’Estat, de grafòlegs, encara n’hi ha pocs, però el sector es troba en procés de creixement i parteixen de l’escola francesa. Un d’ells és Germán Belda, director de l’Institut Mauricio Xandró i vicepresident de la Societat Espanyola de Grafologia, i té com una de les seves especialitats la de perit cal·lígraf. Aquesta activitat consisteix a analitzar i determinar l’autenticitat o falsedat de firmes i documents en l’àmbit pericial. És un ofici que fa anys que existeix però en el qual, des dels anys cinquanta, s’ha començat a introduir la grafologia, igual com ha passat a la medicina amb la grafologia mèdica, també anomenada grafopatologia. Aquesta s’utilitza per veure les evolucions de diferents malalties, com l’Alzheimer, i saber en quin punt mèdic es troba el pacient.

Grafologia emocional

Una altra de les branques de la grafologia que ha suscitat molt interès, i que s’ha popularitzat en oficis com la psicologia, ha sigut la de la grafologia emocional. Xantal Laplana, grafòloga, treballadora social i directora del Gabinet GIPS (Grafologia i Pràctica Social), és experta en l’anomenada grafoteràpia i en la reeducació de l’escriptura. En el procés de la grafoteràpia, Laplana ajuda a treballar la personalitat de la persona que ho sol·licita mitjançant pautes, perquè les canviï a través de l’escriptura. “Això no vol dir que, si canvies la lletra, seràs millor -apunta Laplana-, sinó que, en visualitzar els teus escrits, seràs més conscient de les teves fortaleses i mancances i podràs treballar-les”.

D’altra banda, el procés de reeducació de l’escriptura està més pensat per a persones amb discapacitats, nens autistes o joves amb problemes de dislèxia, entre altres. La grafòloga explica com un dia li va arribar a la consulta un noi de 22 anys que feia la lletra desproporcionadament gran i perforava el paper quan escrivia. A base d’exercicis amb diferents bolígrafs i entrenament d’escriptura, en només un parell de mesos no només va aconseguir millorar la lletra i no malmetre el paper, sinó que “va guanyar molta autoestima”.

Una pseudociència?

Tot i la gran quantitat d’adeptes i d’estudis que s’han escrit sobre la grafologia, encara avui dia és vista com una pseudociència. Per a Germán Belda, però, el problema és que els estudis que es van fer en el segle XIX sobre grafologia no van quedar establerts, “tot i que en els últims anys sí que s’estan fent descobriments que potencien aquelles hipòtesis inicials”. Per il·lustrar-ho, Belda explica que són molts els països on la grafologia compta amb un títol universitari, com és el cas de l’Argentina, Itàlia o França. A l’Estat també hi ha titulacions pròpies, com les de la Universitat de Barcelona o la Universitat Autònoma, així com titulacions privades a Madrid.

Per la seva banda, Xantal Laplana, que ha sigut una de les organitzadores del VI Fòrum Internacional de Grafologia, Psicologia del Rostre i Llenguatge Corporal, celebrat a Barcelona aquest mes de febrer, comenta que no s’ha de confondre els grafòlegs amb tots els que utilitzen tècniques similars per a temes de tarot o numerologia. L’autèntica grafologia, sosté Laplana, és, “sense dubte”, una ciència. “Quan van trigar la psicologia o el treball social a considerar-se una ciència? -es pregunta la grafòloga-. La història és la mateixa, només és qüestió de temps”.

La importància de la firma

Quan fas un escrit, la teva lletra és el que mostres cap als altres, però, en canvi, la teva firma és un acte impulsiu que mostra com ets realment. Així ho explica Teresa Graells Nonell, grafòloga.

Segons aquesta hipòtesi, amb una anàlisi grafològica de la firma podem obtenir el reflex més sincer de la personalitat de qui escriu. Mitjançant aquesta anàlisi se’n poden descobrir les aptituds intel·lectuals, les habilitats professionals i els trets personals. En l’estudi d’una firma hi ha molts factors significatius per als grafòlegs, com per exemple la mida de la lletra, la inclinació, la claredat del nom, la curvatura o la pressió del bolígraf. Un altre aspecte clau en l’anàlisi és la rúbrica, és a dir, el dibuix que sol acompanyar les firmes, com les ratlles, els llaços o les ondulacions. Segons Nonell, si el signant posa, per exemple, una ratlla petita sota el seu nom, vol dir que té una percepció moderada d’ell mateix, però si la ratlla és més llarga que el nom, vol dir que li agrada remarcar la seva personalitat.