La dieta sana passa pel ‘real food’

BarcelonaEntre els fogons de la cuina de la seva àvia Lala, el dietista i nutricionista Carlos Ríos va començar a difondre el que es coneix com a realfooding, una alimentació basada en consumir menjar real i evitar els ultraprocessats. Així, ha aconseguit fer arribar a milers de persones aquest moviment a favor del menjar sa que va popularitzar el periodista nord-americà Michael Pollan l’any 2006 amb el seu llibre The omnivore’s dilemma.

Ríos, autor de Come comida real (Paidós), fa molta feina a les xarxes, sobretot a Instagram, per difondre la filosofia realfooder. Així, penja des de suculentes receptes fins a infografies informatives que expliquen què és i què no és real food. Segons explica Ríos, el menjar real són “aliments frescos o que han estat mínimament processats, i fins i tot alguns productes industrials que durant la seva elaboració no han empitjorat la seva qualitat natural”. Com a exemple posa les verdures i hortalisses, els llegums o els fruits secs, el pa 100% integral, l’oli d’oliva verge extra o el pernil ibèric de gla. A l’altra banda hi ha els aliments ultraprocessats, contra els quals el nutricionista duu a terme una dura batalla. Des de la brioixeria industrial fins a les begudes ensucrades, passant per pizzes congelades o salses amb excés de sals, sucres i conservants. “El menjar saludable està elaborat amb menys de cinc ingredients -diu-, i el sucre, la farina o l’oli refinat que poden portar presenten un percentatge menor o igual al 10% del total”. Per això Ríos aconsella al consumidor que ompli el cistell de la compra amb aliments reals, preferiblement d’origen vegetal, i no amb productes ultraprocessats.

Un altre dietista-nutricionista que es posiciona a favor d’aquest tipus d’alimentació és Aitor Sánchez, autor de Mi dieta cojea (Paidós), on defensa seguir una alimentació que eviti els ultraprocessats i que aposti pel menjar real. Per a aquest nutricionista, és important saber que d’aliments ultraprocessats n’hem d’ingerir “com menys millor”, és a dir, “no han de presentar un gran percentatge en la nostra dieta”. Així, els productes industrials no desplacen altres aliments que siguin més saludables, com els fruits secs o les hortalisses.

Una qüestió de salut

Hi ha estudis que assenyalen, precisament, els ultraprocessats com un dels principals culpables dels problemes de salut entre la població. Específicament, a Catalunya una de cada cinc persones mor a l’any a causa d’una alimentació insana, segons dades del 2017 de VSF Justicia Alimentaria Global. A més, l’organització cita la diabetis, els càncers d’estómac i de còlon i els problemes cardiovasculars, així com el sobrepès i l’obesitat, com les malalties que es relacionen amb el fet de seguir una dieta poc saludable. Entre els ciutadans catalans, un 35% tenen sobrepès i un 15% presenten obesitat, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut. El consum excessiu de sucres, greixos insalubres i sodi, bàsicament a través dels aliments ultraprocessats, és la principal causa de les malalties relacionades amb l’alimentació. Ho afirma l’estudi European prespective investigation into cancer and nutrition (EPIC), que assenyala les begudes ensucrades com un dels factors de risc per desenvolupar diabetis del tipus dos.

Aitor Sánchez considera els aliments ultraprocessats un factor de risc “per a la salut pública”, ja que “contenen ingredients que poden causar dependència, és més fàcil excedir-s’hi i estan molt presents en el nostre entorn”. Tot i això, no tot són males notícies i, tot i que el nutricionista lamenta que des de l’administració pública no es fomenti més aquest tipus de dieta, Sánchez valora positivament l’esforç del Govern i la seva guia alimentària Petits canvis per menjar millor, que considera un recurs de feina ben feta. Concretament, la guia ofereix missatges senzills perquè amb petites modificacions puguem millorar la nosta alimentació, tant des del punt de vista de la qualitat del que mengem com de l’impacte mediambiental que provoquen.

Llegir les etiquetes

Una bona manera de portar a la pràctica la filosofia realfooding és, com diu Carlos Ríos, “llegint les etiquetes dels productes”, ja que, per llei, han d’especificar la composició de tots els ingredients que porta cada producte. Les etiquetes són l’últim refugi del consumidor, que moltes vegades, atret per les frases de l’embalatge en les quals es promet que el producte és baix en greix, detox, o es diu que conté ingredients estrella, es pot sentir confós. “Heu d’anar sempre a l’etiqueta i fixar-vos en l’apartat d’ingredients”, explica el nutricionista. Sovint, els productes processats tenen farines refinades o altes quantitats de sal o sucre que no són saludables. De fet, l’associació Nutrition & Diabetes detecta un augment del sucre en sang en les persones després de consumir alguns productes que s’anuncien com a baixos en greix.

Des del 2013

La idea de donar a conèixer el moviment realfood a Espanya va començar quan Ríos estudiava el grau de nutrició humana i dietètica a la Universitat Pablo de Olavide a Sevilla. En aquells moments, parlava tot sovint amb la seva àvia materna Lala, que amb una cassola i una cullera cuinava els aliments utilitzats tota la vida: frescos, sense envasar i de la seva terra, Sevilla. Els mateixos que ell ara reivindica com a real food. Des del 2013, quan va acabar la carrera, va decidir apostar fort pel realfooding. Primer, des d’un grup reduït de Facebook o a través de les recomanacions a la seva consulta privada. Fins al que és ara, un moviment amb més de 500.000 seguidors a Instagram que compta també amb una escola online sobre divulgació alimentària més específica i avançada.

Encara que els consumidors cada cop tenen més consciència sobre el que ingereixen, els ultraprocessats segueixen omplint massivament les lleixes dels supermercats. El dietista i nutricionista Aitor Sánchez explica que, “per a la indústria alimentària, els ultraprocessats suposen un negoci molt còmode, ja que obtenen grans beneficis econòmics i, a més, reben una bona resposta dels consumidors”. Concretament i pel que fa a la conservació, aquests productes triguen més a fer-se malbé, sovint no requereixen refrigeració i visualment són atractius.

Els seguidors del menjar real s’autoanomenen realfooders i expliquen que ells no segueixen cap dieta sinó que simplement cuiden la seva salut. I ho fan menjant moltes verdures, llegums, ous, peix i poca carn, i també altres productes mínimament processats. Els realfooders “no passen gana, no recorren a galetes 0% ni a productes baixos en calories”, afirma Carlos Ríos.

Respecte a les xarxes socials, són el punt de trobada dels seus seguidors i actuen també com a fòrum de discussió i debat. Alguns dels continguts més aplaudits dels que penja Carlos Ríos són els vídeos de quan va a grans superfícies, hipermercats o supermercats per intentar “desemmascarar” els productes ultraprocessats. A través de clips curts i plens d’humor, Ríos explica com saber quins aliments són ultraprocessats encara que tinguin un packaging en què s’assegura que són saludables. És una manera d’empoderar uns consumidors que, cada cop més, volen informació del que mengen per descobrir què és el que realment posen a taula: menjar real.