Deu places amb encant on gaudir de la història de Catalunya

BarcelonaLa senyora que escombra la vorera del davant de casa seva, el cambrer que serveix un cafè a un noi amb pressa, el transportista que arrossega un carretó ple de paquets o la mare que porta els nens corrents cap a l’escola. Les places són llocs plens d’escenes quotidianes que, durant anys, han estat testimoni de la història dels municipis i del país. Edificis amb diferents estils arquitectònics, reformes amb els elements de moda de cada època i edificis singulars que fan que tinguin un encant especial. Les places tenen tantes vides que es fa difícil entendre un municipi sense elles. Totes, però, tenen la seva història particular i la seva personalitat única.

Si encara us queden vacances o podeu fer una escapada de cap de setmana, us proposem una selecció de deu centres neuràlgics del país on gaudir de la història i la cultura popular de casa nostra.

Presumeix de ser una de les places més antigues del país, amb més de 700 anys d’història. Es caracteritza per les voltes, la pedra vermella i una font d’estil renaixentista. Singular i elegant, la font és un signe d’identitat de la vila vermella i té forma de globus terraqüi amb quatre brolladors que indiquen els punts cardinals. Quan visitis la plaça, tria un bar i seu sota les voltes a prendre un cafè mentre admires, tranquil·lament i amb l’església de teló de fons, com passa la vida en aquest poble.

“No és una arquitectura provinent de les pretensions de l'ésser humà: és una arquitectura per a bous i vaques. És un conjunt del gòtic comarcal, boví, d'una admirable simplicitat”. Així es referia Josep Pla a la plaça porticada de Santa Pau, i per això també se la coneix com el Firal dels Bous. Amb una forma de triangle deformat amb diferents tipologies de pòrtics (apuntats, rodons, alts, baixos) és exemple de l’arquitectura simple, rústega, popular i allunyada de grans pretensions. Precisament, aquesta simplicitat és el que la fa autèntica i bella. 

Construïda al segle XVI com a llotja de gra, s’ha convertit en l’emblema de Granollers. Quinze columnes que sostenen una teulada de quatre vessants amb les arestes cobertes de teules esmaltades verdes constitueixen el centre neuràlgic de la capital vallesana. Cal recórrer-la fins a trobar, en una cantonada, la pedra de l’encant. Una roca de forma cilíndrica que segurament s’utilitzava per als encants públics, o subhastes, de productes agraris i ramaders. És un element molt emblemàtic per als granollerins i carregat de tradicions i llegendes. La més coneguda és la que explica que la pedra va arribar a la plaça després que l’arrossegués una riuada i que s’hi quedarà fins que una altra riuada se la torni a emportar. Hi porta més de quatre segles, en marxarà mai? 

Aquesta plaça té un secret que no es veu a simple vista. Sota terra amaga un gran pou de gel que s’utilitzava per guardar peces compactes de gel que servien per conservar els aliments a les cases de la gent. Un congelador comunitari, que segurament controlava el senyor feudal. I què hi trobaràs sobre terra? Doncs una plaça, petita, tancada i que conserva tot l’encant medieval. No et perdis els Aubalços, els arcs ubicats en el desnivell de la muntanya al nord de la plaça, ni els Ascorones, els porxos situats en un altre costat, on es feia el mercat. I fixa’t també en la casa consistorial del poble o “la cort del batlle”, un edifici que torna a tenir vida com a museu del patrimoni arqueològic del poble. Simplement, preciós!

Dins de la vila closa d’Altafulla, hi ha molts racons amb encant. La plaça del Pou, que, com indica el seu nom, té un pou just al costat d’una antiga portalada de la muralla, n'és un. De forma irregular i amb voltes, segueix la sincronia cromàtica de tota la vila closa declarada conjunt historicoartístic per la Generalitat. Composta per l’ajuntament i diferents cases senyorials, també compta amb el monument als castells, obra de l’artista local Martí Royo. Representa un pilar de vuit amb folre i manilles en mida real, commemoratiu del que l'any 1878 la Colla Vella dels Xiquets de Valls va aconseguir en aquesta mateixa plaça.

Petita, tancada i porticada, és un espai d’una bellesa excepcional amb edificis renaixentistes espectaculars i dels més importants del municipi. En una banda, acull l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil gòtic. Al costat, l’ajuntament construït sobre els porxos d’un edifici renaixentista del segle XVI, i les cases de l’Habanera, casa Pipo, casa Colau i casa Pasqualet, totes alçades entre els segles XIV i XVI i restaurades per a la seva conservació. Un conjunt arquitectònic únic que deixa amb la boca oberta. 

És una de les poques places que encara conserven un terra de sorra a Catalunya. Amb orígens al segle XX, es va començar a edificar quan es va iniciar la construcció d’edificis al voltant del seu famós mercat. Ara és una barreja d’estils de diferents èpoques, ideal per fer-se una idea de les transformacions que han patit els seus edificis al llarg dels segles. No deixeu de passejar sota els seus porxos, encara presents als quatre costats de la plaça. Hi trobareu botigues de tota mena on xafardejar i comprar, des de productes de la terra fins a les últimes tendències en moda. Si hi vas un dimarts o un dissabte hi trobaràs el mercat, herència d’aquell mercat del segle XX que va originar la plaça. 

Si has estat a la Patum de Berga, l’hauries de conèixer. És la plaça que per Corpus s’omple a vessar fins que no hi cap ni una agulla. És petita, però s’hi han arribat a congregar 7.000 persones durant els famosos salts de la Patum. Amb orígens medievals, deu el seu nom a l’antiga església romànica de Sant Pere de Caors. Ara, dels edificis que l’envolten en destaquen l'ajuntament i l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga, aixecada quan va desaparèixer la de Sant Pere. També es coneix com la plaça Cremada i no precisament pels petards i els focs de la Patum. El motiu és que al segle XVII els hugonots francesos van assaltar el castell i la vila i els van cremar.

Entrar en aquesta plaça pel Portal del Vall és com traslladar-te al segle XV. El nucli de Salàs de Pallars conserva la tipologia medieval i, a la plaça, encara s’hi poden veure alguns porxos i les restes d’una torre quadrada, amb espitlleres, que podria formar part de l’antic castell. Fins als anys 60 era el centre neuràlgic, econòmic i social de la població i on hi havia nou establiments comercials: una barberia, un guarnicioner, una botiga de roba que només obria el diumenge, un forn de pa que també era botiga de queviures, dues carnisseries, dos bars, un estanc i un sabater que venia de Tremp cada diumenge. Alguns d’aquests establiments han reviscut gràcies al projecte del Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç, que ha recreat alguns d’aquests espais a partir de materials i productes recuperats.

És el centre de tot un barri declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN). Amb la platja a tocar, antigament va acollir el port natural de Palafrugell i va ser un centre d’activitat comercial i pesquera de productes locals. Encara avui s’hi poden veure les barques varades a la platja, el que la fa una plaça encantadora amb essència marinera. Al costat, hi ha les tradicionals voltes de Port Bo, un conjunt d’arcs de color blanc just davant del mar, que temps enrere eren utilitzades per subhastar el peix, cosir les xarxes o simplement com a lloc de descans dels pescadors i on feien petar la xerrada. Avui, continua sent un lloc de trobada, però les xarxes i els pescadors s’han substituït pels plats i les taules dels restaurants i pels turistes que tasten el peix de la zona.