Descobreix els orígens de la nostra cuina amb l’ARA

Fins al 7 de maig l’ARA ofereix La cuina antiga, La cuina medieval i renaixentista i La cuina modernista de l’historiador i gastrònom Jaume Fàbrega. Tres volums de Viena Edicions per conèixer una mica millor la història de la cuina catalana, la més antiga (escrita) d’Europa.

Els romans menjaven ajaguts. El setè art ho ha retratat molt bé, però el que revela l’historiador Jaume Fàbrega és que el menjar sempre estava trossejat, i que no hi havia mai cap os ni cap entrebanc perquè, si no, amb la posició podrien tenir perill d’ennuegament. També explica que a la cuina medieval trobem una gran fita, la que marca Francesc Eiximenis, l’autor del que es podria considerar el primer manual de teoria gastronòmica a Europa, Com usar bé de beure e menja, que va escriure dins del volum Lo Crestià. L’autor hi va descriure consells d’urbanitat i de comportament a taula, entre altres temes. “No és un receptari, però indirectament sí que hi ha receptes, com una beguda afrodisíaca que explica que va prendre un canonge quan va anar als banys àrabs”, relata Fàbrega. La beguda estava feta amb rovells d’ou, espècies i malvasia. 

Les consideracions de l’escriptor Francesc Eiximenis són inèdites per a l’època (segle XIV), “i tots hauríem de ser conscients que la nostra cultura té un volum d’aquestes característiques”, diu Fàbrega. De fet, “s’acostuma a dir que va ser un autor francès qui va escriure el primer tractat sobre gastronomia [La fisiologia del gust, de Jean Anthelme Brillat-Savarin], però no és així. Va ser Francesc Eiximenis, i després altres autors medievals que el van seguir”, diu Jaume Fàbrega. Segons l’historiador, l’origen dels autors és la causa que un llibre i l’altre hagin tingut difusions diferents. “El nostre país no és França, per això no es coneix el llibre de Francesc Eximenis, però tampoc d’altres de medievals com El Llibre de Sent Soví, el Llibre de parellar de menjar, el Llibre de totes maneres de confits o el Llibre del coc”. 

Qui es va inventar els restaurants?

A La cuina modernista, Fàbrega tant explica la cuina dels burgesos com la dels obrers, “que menjaven a les fondes dels sisos, perquè costaven sis rals”. Fàbrega explica que els burgesos van inventar els restaurants, a imitació de França. “Els primers, situats a Barcelona, eren tan luxosos que només se’ls podia permetre la població més adinerada, i d’aquí que es fes popular l’expressió sopar de duro, perquè volia dir àpats molt cars”, explica Fàbrega.

Sobre la paraula restaurant, l’historiador recorda la curiositat que la paraula prové del francès, i d’una època concreta, la Revolució Francesa, quan molta població del país veí es va traslladar a París. “Vivien en habitacions llogades, sense cuina, i per tant per menjar havien d’anar a fora, i ho feien a les entrades d’hotels ocupats, on es cuinaven plats únics, que acostumava a ser escudella barrejada”, diu Fàbrega. Per tant, aquell plat calent restaurava la persona. I havia sigut cuinat a l’entrada d’un hotel (casa particular) ocupat. L’origen de la paraula hotel també prové de la mateixa època.

Com pots aconseguir la promoció?

Disponible al teu quiosc i i en aquest enllaç fins al 7 de maig. 5% de descompte per als subscriptors.