Tendències

“Deixar les xarxes ha estat com deixar de fumar”

Tot i que és un fenomen incipient, diversos estudis i experts apunten que comença a haver-hi un cansament digital que provoca que algunes persones es donin de baixa de les plataformes

Persones mirant el telèfon en una imatge de recurs.
4 min
2
Regala aquest article

Barcelona“Fa tres mesos que he deixat les xarxes socials que tenia, que eren Twitter i Instagram, i sento que m’he alliberat d’una cosa que havia arribat a ser una addicció”. Ho explica el Xavier, fotògraf de 54 anys que se sent molt content amb aquesta decisió. “Tinc la sensació d’haver recuperat el control, ara decideixo jo amb què omplo el temps buit que tinc al llarg del dia i no passo hores mirant vídeos absurds a xarxes”, explica. 

No és l’únic que està fent aquest pas. Tot i que és un fenomen incipient, diversos estudis i experts apunten que comença a haver-hi un cansament digital que a poc a poc provoca que algunes persones es donin de baixa de les xarxes. I el fenomen va més enllà de l’abandonament de X que molta gent està fent per motius polítics. Segons dades de l’últim estudi de xarxes socials fet per IAB (Interactive Advertising Bureau), una associació present en 47 països, i amb dades del 2024, 3 de cada 10 usuaris de l’Estat han abandonat alguna xarxa en l’últim any i apunten que aquesta és una tendència a l’alça i que cada cop seran més. 

Xarxes més utilitzades a l'estat espanyol
Usuaris d'entre 16 i 64 anys. Dades del 2024

39,7

Hi dediquen gairebé

dues hores diàries

1h 55’

milions d’usuaris

WhatsApp

Instagram

Facebook

TikTok

Twitter

51,2%

45,4%

91,0%

76,9%

69,7%

“Ara som més conscients que tot el contingut que rebem està condicionat per un algoritme i que ens està allunyant dels nostres interessos”, diu Silvia Martínez, professora dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació i directora del màster universitari en mitjans socials, gestió i estratègia de la UOC. “Les xarxes abans ens ajudaven a desconnectar i ara és el contrari. Tot això pot generar molta ansietat perquè necessitem recuperar el temps lliure i la desconnexió real, per cuidar la salut mental”, continua l’experta. En aquesta línia, el Xavier explica un dels motius causants del seu abandonament de les xarxes: “Jo estava acostumat a veure uns continguts que m'interessaven, però a poc a poc els algoritmes es van començar a imposar per sobre les meves preferències i m’oferien coses que no m’interessaven, però que acabava mirant de forma automàtica. M’asseia al sofà i em quedava enganxat i em vaig adonar que no ho volia, això”. 

Principals motius per estar a les xarxes
Usuaris entre 16 i 64 anys. Gener del 2024

Estar en contacte amb amics i familiars

50,4

Omplir el temps lliure

46,9

Llegir noves històries

46,9

Trobar contingut

33,2

Trobar inspiració per a activitats i compres

30,7

Hilda Burke, psicoterapeuta i autora del llibre The phone addiction workbook, apuntava en una entrevista recent a la BBC que “ara hi ha una consciència molt més generalitzada sobre quant temps malgastem amb les plataformes de xarxes socials” i destacava que això ara "és fàcilment quantificable, ja que la majoria dels telèfons et mostren les hores que passem online". "Veure com se sumen pot servir com una crida d’atenció molt potent", diu. La vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i CEO de Menta Salut Professional, Dolors Liria, afegeix que en general “hi dediquem moltes hores, moltes més de les que ens pensem perquè estan dissenyades per enganxar-nos i sovint el temps se’ns en va de les mans”. Tot i això, ella destaca que les xarxes per si mateixes “no són ni bones ni dolentes, el que canvia és l'ús que en fem”, però reconeix que “quan patim els efectes d’un ús abusiu ens passa com amb qualsevol altra addicció i és que ens hem de desintoxicar”. Segons aquesta experta “un motiu per deixar-ho és quan la persona s'adona que n’està fent un ús que no li aporta beneficis sinó que li genera problemes i fins i tot patiment; en aquest sentit deixar les xarxes és un acte de desintoxicació”, resumeix. 

Però què passa exactament quan deixem les xarxes?

“Al principi la sensació és molt estranya –reconeix el Xavier–. Tens el mòbil tota l’estona a la mà i penses: «Però per què el tinc si no hi ha res per mirar?»” Segons un estudi realitzat per la Universitat de Bath, a Anglaterra, el 2022, desconnectar només set dies de les xarxes ajuda a millorar els nivells d’ansietat i fins i tot de depressió i en general millora l’estat d’ànim. “Si dedicàvem moltes hores a les xarxes i ho deixem, és possible que comencem a sentir-nos alleujats i puguem començar a apreciar coses que quan estem enganxats no veiem i tampoc valorem com pot ser una conversa sense el mòbil a prop, una passejada, etc. –diu Liria–. Ens dona un tipus de satisfacció que afavoreix la nostra autoestima”. 

Hilda Burke recomanava a l’entrevista a la BBC que tothom que deixi les xarxes “n'informi els seus amics per tal que no continuïn intentant contactar amb ells a través de plataformes on ja no hi són i ofereixi altres formes de posar-se en contacte; potser una trucada telefònica a l’antiga podria ser millor per a la relació que no pas els missatges a través de Twitter o Instagram”. 

Els més joves amb més consciència

Silvia Martínez diu que precisament els joves són els que tenen més consciència "de com les plataformes ens intenten manipular i generen una visió que no es correspon amb la realitat". Moltes vegades poden haver patit situacions negatives, com casos de ciberassetjament o bullying a través de xarxes, que els han fet veure la part negativa que tenen i estan molt més previnguts. Un d’aquests joves és el Sergi, estudiant d’enginyeria de 22 anys, que també ha deixat totes les xarxes perquè sentia que no li aportaven res. Ell no ha tingut cap mala experiència, però sí que era conscient que perdia molt temps enganxat “a continguts sense valor”. “Els meus amics em diuen que soc un bitxo raro, però ja ho tenen assumit. Jo no em sento desplaçat ni fora de lloc per estar-me perdent vídeos virals o mems, no m’interessen”, explica. Ell s’ha adonat que la seva decisió és encara poc freqüent: “Quan vaig en metro moltes vegades soc l’únic que no està mirant el mòbil. Per una banda, em fa pena, però, per l’altra, penso: que bé”. 

El Xavier té una filla adolescent de qui diu que “està molt enganxada a TikTok” i la decisió d’abandonar les xarxes també té a veure amb ella. “Ho faig per militància i perquè li he volgut donar exemple. No pot ser que estiguem tot el dia dient als fills que no passin hores enganxats al mòbil i després nosaltres ho fem; és absurd i molt mal exemple”. Silvia Martínez aborda aquesta contradicció destacant que "amb els fills ho tenim molt clar, tots sabem quin ha de ser l'ús correcte que han de fer de les xarxes, però amb nosaltres mateixos ja no ho tenim tan clar". "Potser és que ens hem de replantejar la relació que tenim i hem tingut amb les xarxes socials", suggereix. 

L’abandó de X, amb component polític

Aquests últims mesos moltes persones, però també organitzacions, mitjans de comunicació… han abandonat la xarxa social X, ja que l’acusen de ser una plataforma que replica desinformació, fake news i teories de la conspiració i perquè el seu propietari, Elon Musk, l’ha utilitzat i la utilitza per influir en el debat polític. És un motiu diferent del que exposen els testimonis i experts en aquest reportatge, que diuen que més aviat pateixen un cansament digital, però també és una gota més que se suma al lent degoteig de baixes. Tot i això, en el cas de X el que ha passat és que molta gent el substitueix per Bluesky, una xarxa amb un funcionament similar. 

stats