Viatges

Deixar propina o no deixar-ne? Manual per quedar bé arreu del món

Aquest complement salarial té un fonament cultural, i pot ser percebut com una aportació obligatòria o com una falta de respecte

Propina a França.
5 min

Deixar propina o no deixar-ne? A quins llocs? I quina quantitat? A l’hora de viatjar, és un maldecap saber si hem de donar unes monedes al cambrer que ens ha servit o a la taxista que ens ha acompanyat a l’hotel. Si no ens hem informat prou bé, és fàcil ficar la pota fora de casa perquè les propines tenen un fonament cultural. En alguns països asiàtics, es perceben com una falta de respecte o un suborn incòmode. Mentre que a altres llocs, com als Estats Units, són pràcticament obligatòries i constitueixen una despesa més a tenir en compte quan planifiquem el viatge. Tant si les consideres un agraïment a la feina ben feta com si estàs convençut que són la columna vertebral d’un sistema salarial deficient que accentua la condició servicial dels treballadors, aquesta guia de propines és per a tu.

Els Estats Units

Als Estats Units deixar propina no és obligatori, però és la norma, ja que històricament ha suposat part del salari dels cambrers. Ara bé, des de la pandèmia la regulació sobre els salaris dels cambrers i treballadors de la restauració ha canviat en diversos estats. L'any 2022 el Districte de Columbia va aprovar un augment del salari mínim per hora dels treballadors de restauració que porta de cap els ciutadans de Washington cada cop que han de calcular la propina a deixar. Normalment, el rebut sempre suggereix una forquilla que oscil·la entre el 15% i el 25% del que s'ha pagat. Encara que també hi ha locals (tant a dins de DC com a altres estats) on en el preu del menjar ja té en compte la propina i, per tant, la propina que ens suggereixen al final del rebut suposa un extra més. Antònia Crespí Ferrer, Washington

Una propina amb dòlars americans.

El Regne Unit

El Regne Unit no té la mateixa cultura en relació amb les propines que els Estats Units, però cada cop s’hi assembla més. El costum de deixar unes monedes al final del servei era relativament rar a les illes: una atenció no obligatòria destinada a mostrar l'agraïment per una feina ben feta. Però en especial als restaurants, sobretot als de luxe, però no només, s’ha convertit en un càrrec habitual en el moment de satisfer la factura final, amb la coerció afegida de trobar-se l’opció en el datàfon, en el moment de pagar amb targeta. En aquest cas, el més habitual és entre el 10% i el 12,5%. Però hi ha establiments en què pot arribar al 15% o al 20%. Els pubs estaven exempts d’aquesta pràctica, però l’abandonament de l’efectiu i la proliferació del pagament electrònic ha afavorit el mateix tipus de coacció que als restaurants, per bé que no està tan estesa. Fins fa poc, als taxis (els black cabs) les propines eren discrecionals, però la tirania dels datàfons també ha acabat per imposar-s'hi. Una importació del model d’Uber. Quim Aranda, Londres

Propina al Regne Unit.

França

A França deixar propines en bars o restaurants no és obligatori i, de fet, molts francesos no ho fan. El servei està inclòs en el preu. Tot i això, es pot deixar propina si el cambrer ha estat especialment amable i ens agrada com ens ha tractat. El més habitual és entre el 5% i el 10%. Segons una enquesta de l’institut britànic YouGov, només el 34% dels francesos deixa propines habitualment després de dinar o sopar en un restaurant. No es considera descortès no fer-ho.

En altres contextos, com en els taxis o als hotels, és menys habitual deixar propina, però també es pot fer. Es pot arrodonir el cost del viatge en taxi o deixar un euro al personal de l’hotel que puja la maleta. En canvi, en alguns teatres petits, els acomodadors no tenen sou i només cobren de les propines. En aquest cas, és gairebé obligatori donar-ne. Normalment, un cartell adverteix l’espectador abans d’entrar a la sala que el sou dels acomodadors surt exclusivament de les propines. S’acostuma a deixar almenys un euro. Laia Forès, París

La Xina i el Japó

A la Xina no hi ha el costum de deixar propina. Als restaurants, siguin guinguetes de carrer o elegants establiments on et porten el compte en una capseta, ningú espera que el client deixi més diners que els que estrictament indica el compte. Tampoc esperen propines els taxistes ni el personal que treballa als hotels. La tradició d’un país comunista és que els treballadors cobren el seu salari i no són servents. No s'entén el concepte de propina i els xinesos consideren que el compte ho inclou tot. A més, pràcticament ja no es fa servir l'efectiu i els pagaments es fan a través del mòbil. Així que deixar monedes és pràcticament impossible. En molts restaurants i bars s'escaneja un codi QR per accedir a la carta, demanar directament i pagar. També és cert que el servei no té els estàndards que regeixen a Occident. Per exemple, és habitual que el taxista no es mogui del volant mentre espera que sigui el client qui introdueixi o descarregui les maletes. No és el cas del Japó, on el servei es pot qualificar d'exquisit, però tampoc no s'esperen propines. Hi ha l'orgull de la feina ben feta i rebre diners extra crea incomoditat. Si, de forma excepcional, es vol donar una propina, per exemple, a un guia, els diners no es donen mai en mà: sempre han d'anar dins un sobre. Dolors Rodríguez Puerto, Pequín

Cafeteria a la Xina.
Carta d'un restaurant del Japó.

Cultura del regateig

Als països de l’Àfrica i al Pròxim Orient està molt estesa la cultura del regateig. Per això, és molt probable que quan passegem pels mercats o els comerços trobem que no hi ha un preu fixat als articles. Quan volem comprar alguna cosa o fins i tot accedir a determinats serveis, hem de negociar-ne el preu amb el venedor. Aleshores entrem en una mena de ball en què cadascuna de les parts va cedint fins a trobar un preu que els convingui a les dues.

En aquest context, parlar de propines no té gaire sentit. Com que el comprador ja té dret a proposar un preu que li sembli just, la raó de ser de la propina (premiar un producte o un servei ben fet) desapareix. Si creus que el bé o servei que vols comprar s’ho val, proposa un preu més alt d’entrada o accepta el que et proposi el venedor. De manera general, és aconsellable que la primera oferta que facis sigui entre un 25% i un 30% inferior al preu que proposa el venedor. El primer preu del comerciant ja té en compte que el comprador exigirà un descompte, mentre que exigir una reducció de la meitat del preu podria resultar insultant.

Poc acostumats a les propines

El tema de les propines sempre ha generat controvèrsia a casa nostra, on no existeix una normativa que obligui a deixar una quantitat determinada en funció del servei rebut. El costum és deixar un import extra en cas d'haver rebut un bon tracte, tot i que moltes vegades es considera una cosa opcional i no totes les persones ho fan. A l'estat espanyol les propines són legals i estan previstes a la legislació. La llei les considera una transacció menor i de caràcter purament complementari entre consumidors i treballadors. A diferència dels Estats Units, no representen el gruix dels sous de cambrers, taxistes o altres professions de cara al públic.

stats