Deixar-ho tot per fer la volta al món (en família)

BarcelonaPort d’Alacant, 9 del matí. El Leo, de dos anys, i els seus pares, l’Ori i la Carmen, surten del seu veler per anar una estona a la platja. Tornen a dinar a bord i a la tarda van a fer una volta pel poble i busquen una bugaderia per rentar la roba que han embrutat els últims dies fins que, cap a quarts de set, ja comencen la rutina del vespre, com fa qualsevol altra família amb nens petits: bany, sopar, conte i a dormir. És el seu dia a dia des que fa dos anys va néixer el Leo. L’única diferència amb la rutina d’una família convencional és que ho fan a bord d’un veler, el Forquilla, i que cada pocs dies estan en un port diferent. El seu projecte de vida és viure mentre viatgen sense data de tornada.

Tot comença fa 5 anys

“Quan vaig conèixer la Carmen el 2019, ja li vaig explicar la bogeria que tenia al cap: fer la volta al món en veler. L'hi vaig proposar i ella va dir que m’hi volia acompanyar”, explica l’Ori. A partir d’aquí va anar tot relativament ràpid: el 2020 van comprar el veler a Sicília, el 2021 se n’hi van anar a viure, el 2022 va néixer el Leo, el 2023 van preparar-se per marxar i l'abril del 2024 van començar l’aventura. “Els mesos previs a la sortida van ser molt intensos”, reconeixen. Gràcies a diferents patrocinadors que s’han afegit a l’aventura en els últims mesos, porten el veler equipat amb les últimes tecnologies, però com que s’han incorporat a l’últim moment, aquestes primeres setmanes de viatge encara han estat ajustant els equips. “Hem aconseguit tenir un veler que ens permetrà ser molt autònoms, amb plaques solars”, explica l’Ori. Prèviament, ja feia mesos que s’havien format en mecànica, primers auxilis, salvament marítim i un munt de disciplines més que també els han d’ajudar a solucionar qualsevol problema. “Tots portem un bot salvavides, però la nostra preocupació era saber com funciona, què hi ha a dins i tenir tècniques per pujar-hi”, detalla, i també explica que han llegit molts llibres sobre nàutica, a més d’haver fet cursos de medicina i de primers auxilis pensant en el Leo. “Poc després de comprar-lo, vam desmuntar el veler sencer per saber com funciona”, explica l’Ori. “El que és important és conèixer-lo, descobrir tots els racons i saber com i on pot fallar. Has de ser autònom, perquè al mig del mar no pots trucar a ningú”. “Sincerament, crec que ningú està preparat per a res, jo mai pararia d’aprendre”, reconeix la Carmen. Tot i així, admet que ara se sent molt més preparada que quan l’aventura era només un somni.

Un somni que finalment s’ha fet realitat. Aquestes primeres setmanes han estat d’adaptació. “Hem anat tant de bòlit abans de salpar que ens ha costat frenar i agafar el ritme relaxat que volem viure al llarg de l’aventura”, reconeix la Carmen. També feia temps que no navegaven i no sabien com reaccionaria el Leo. “No sabíem si recordaria les sensacions des de l’última travessia que vam fer l’any passat”, explica l’Ori, tot i que afegeix que el nen ja ha recorregut més de 3.000 milles. I va superar amb nota la primera navegació de 20 hores entre Vilanova i Menorca.

El viatge és el camí

Aquests dos primers mesos han navegat per les illes Balears i resseguit part de la costa espanyola. A partir d’aquí expliquen que volen “centrar la navegació pels tròpics”. Des de l’estret de Gibraltar aniran fins a les Canàries i, després, a Cap Verd, on preveuen arribar al novembre per travessar l’Atlàntic fins al Carib. Allà no saben quant de temps s’hi estaran, però el viatge seguirà pel canal de Panamà, les illes Galápagos, la Polinèsia Francesa, diferents illes del Pacífic com les Fiji i les Tonga, fins a arribar a Austràlia. El camí continuarà per Indonèsia i Malàisia fins a l’oceà Índic, on recorreran l’Índia, Sri Lanka i les illes Maldives. “A partir d’aquí la decisió de la ruta a seguir vindrà depenent de la situació geopolítica del moment. Ens agradaria creuar pel canal de Suez, però dependrà de si és segur o no”, detalla l’Ori, que també diu que “és un viatge vital” i que “per sort” no tenen data de tornada. “Tenim ganes de descobrir-ho tot, però em fa especial il·lusió arribar a les Galápagos perquè soc una enamorada dels animals marins”, revela la Carmen. En canvi, l’Ori diu que té moltes ganes d’arribar a la Polinèsia Francesa, perquè “és un lloc molt remot del món”. Tots dos coincideixen que “tot està per veure”, que “el camí s’anirà fent” i que aniran assolint reptes a poc a poc. Un dels primers serà creuar el seu primer oceà: l’Atlàntic.

Un projecte de vida i laboral

El cert és que des que tenen el veler han fet diverses travessies pel Mediterrani, com anar fins a les illes gregues, recórrer Sicília i part de Sardenya i fer la costa espanyola. Quan al novembre travessin l’Atlàntic aprofitant els vents alisis serà la primera vegada que afrontin una travessia tan llarga. “Els alisis són uns vents portants que t’empenyen de l’Àfrica cap al Carib i travesses l’oceà en 15 o 20 dies, depenent dels vents. Nosaltres preveiem fer-ho des de Cap Verd, que està relativament en línia recta amb el Carib, la següent destinació”, explica l’Ori. “Serà la primera vegada, però hem fet molt el Mediterrani, amb bones i males condicions, i considerem que tenim experiència per fer-ho”, diu.

En dies de navegació, les rutines del dia a dia canvien lleugerament. “Quan estem de travessa, ens movem dia i nit”, expliquen. El Leo es lleva a les 8, de vegades una mica més tard pel moviment. “En lloc de sortir després d’esmorzar, juguem a bord. Un està controlant el veler i l’altre, amb ell”, detallen. “Ens anem rellevant mentre fem les feines quotidianes i el quid de la qüestió arriba a la nit: fem torns de 3 o 4 hores per conduir el veler mentre l’altre descansa”, expliquen. Tots dos tenen titulacions de navegació, l’Ori és capità de iot i la Carmen, patrona de iot.

Abans del mar, però, tots dos es dedicaven al cine. Ella com a ajudant de direcció i ell com a operador de càmera. De fet, no ho han deixat: “Estem connectats, ens segueixen arribant coses, però no ens hi dediquem al 100 per 100”, explica l’Ori. “Considerem la possibilitat, al llarg de la ruta, de deixar el veler en algun port i venir a fer una pel·li”, afegeix. Per tirar endavant el projecte també compten amb estalvis i diversos espònsors, ja que tenen més de 400.000 seguidors a les xarxes socials, que va obrir la Carmen durant la seva baixa per maternitat. “Al principi va ser molt dur. M’encanta la meva feina, però no vaig voler-me reincorporar perquè em venia més de gust quedar-me amb el Leo”, admet. “Vaig obrir les xarxes i vaig començar a crear contingut. Em semblava evident que la història tenia valor, vaig donar-li forma a l’storytelling i ara veig que la meva carrera, més que acabar-se, s’ha transformat i a, més, ha servit perquè el projecte vagi més lluny”, diu orgullosa.

Sempre junts

I tot això ha vingut per la necessitat d’oferir al Leo una criança respectuosa: “És una forma de vida: volem estar els primers anys de vida tota l’estona amb ell, a mi m’hauria encantat que ho haguessin fet els meus pares”, diu la Carmen. “És el que ens dona més feina, és dedicació 24 per 7, és dur i no tens un respir mental, ja que ho fem amb el màxim respecte, amb límits conscients i fent-lo partícip de tot el dia a dia”, afegeix. “La nostra prioritat també és ensenyar al Leo que hi ha altres cultures, colors o realitats socials; que aprengui i connecti amb el medi natural i social” diu l’Ori. No es plantegen estar sempre embarcats, volen baixar, anar a l’interior dels països, conèixer-los bé i fer-hi amics. “També volem estar en contacte amb la natura, entendre que s’ha de respectar”, afegeix la Carmen, que diu que ja li estan fent entendre al Leo que no es pot endur les petxines o les pedres de les platges perquè formen part d’un ecosistema: “Li volem transmetre que no som aquí per arrasar el medi, sinó per respectar-lo”.