Com decorar amb flors silvestres: la tendència d'aquesta primavera

BarcelonaÉs primavera i les flors esclaten arreu tot farcint rams i composicions més o menys endreçades per omplir de vida els espais i els esdeveniments. Tot i que això es repeteix cada any, no passa sempre que les flors que ens envolten aconsegueixin ser també les protagonistes dels espais interiors amb una mena d'invasió des del camp fins a dintre de les llars i dels espais habitables. Aquest any és, sense dubte, el de la planta d'inspiració silvestre, que s'allunya a passos de gegant d'aquells rams barrocs i recarregats protagonitzats per flors plenes de gran personalitat. La directora del centre d'art floral Rosa Valls Formació, Rosa Valls, també jutgessa internacional en copes d'art floral, destaca que la tendència actual a fer servir flors autòctones s'emmarca en una visió cíclica: "Fa uns deu anys tot era molta opulència, tot havia de tenir molta flor, i després de tota l'opulència van venir les sensacions més vintage", diu. "Tot és cíclic i després de la tendència amb molta peònia i amb molta rosa oberta, i en què tot era amb molta flor i molt recarregat, com en totes les modes es busca l'altra part: si abans tot era molt ostentós ara es busca el punt més suau", i si els colors eren més roses i blaus fort, ara es duen unes tonalitats més pastel. Com que es torna a portar tot el que és més natural, com la sensació naturalista, les flors del camp i de la terra, "es fan servir plantes silvestres i autòctones".

Ara bé, cal diferenciar, destaca, entre les flors realment silvestres, que són aquelles presents de forma espontània al camp i a la muntanya, de les dissenyades genèticament per integrar-se en rams decoratius i resistir el pas de les hores. Tanmateix, puntualitza: "Al gremi, el terme silvestre es refereix a les plantes de la muntanya. Nosaltres el que treballem és aquesta sensació de silvestre, però amb plantes realment cultivades". Per la seva banda, la coorganitzadora del festival Flors al Mercat Alícia Roselló defensa aquesta tendència perquè les flors, "igual que les verdures i fruites, són productes de caducitat curta", de manera que des que es tallen fins que el consumidor les rep a casa passen per diverses cambres refrigeradores perquè aguantin més, "per tant, no té cap mena de sentit fer-les venir d'un altre país". Roselló considera que aquestes flors són tendència "des del moment que la gent comença a ser conscient que fer-te arribar coses de l'altra punta del món implica fuel d'avions o de vaixells i un munt d'intermediaris innecessaris". Igualment, des de Studio Floral, la florista Natalia Galván assegura que si bé en les seves creacions la flor silvestre no és la més representativa del que ofereix a la clientela, sí que ha observat que en l’àmbit dels jardins i parcs “a poc a poc es va canviant el model estètic purament decoratiu per adoptar-ne altres de molt més sostenibles i amb un consum de recursos mínims”.

Menys orquídies i més olivera

La inspiració naturalista ha anat, per a Valls, en detriment de l'orquídia, que "abans era la reina dels rams de núvia" i es presentava amb una caiguda anomenada de gota i de ram llarg. "Ha anat desapareixent i s'ha tornat a un ram rodó amb tiges naturals, que una persona pot agafar perquè té unes mides mitjanes", descriu Valls. Per a Roselló, l'èxit de les flors autòctones ha fet que les flors que surtin més perjudicades siguin les exòtiques que es cultiven només en climes càlids, així com la flor molt treballada estèticament, a la qual se li fan modificacions perquè sigui perfecta, "perquè no tingui cap mena de taca, utilitzant molts productes químics". A l'altre extrem, el que més es porta ara són flors de caràcter naturalista que criden l'atenció de la clientela perquè a escala general "s'està tornant al cultiu de proximitat, al quilòmetre zero, a l'estima de la mateixa terra", diu Valls, de manera que els rams d'avui es fan amb olivera, gramínies i Achilleas, "tot el que es veu al camp i el recorda", tot i que la flor és cultivada perquè si no no duraria. "La gent torna a voler el punt naturalista i es porta la suavitat", diu. En la mateixa línia, Roselló remarca: "Em sembla interessant que la gent que hagi pogut observar en un camp ple de flors o en marges de camps flors silvestres ara les pugui reconèixer als seus rams". I posa com a exemple els narcisos, que creixen a les vores de camps i de zones humides però assolellades, i els iris germànica, que són aquells lliris, ara en floració, de color blau o lila intens que surten als marges de camins i que també s'estan utilitzant per enjardinar zones verdes, ja que són autòctons i la planta no mor durant l'hivern. Pel que fa a les varietats més de moda, Roselló destaca plantes silvestres com les escabioses perquè fan una gamma de roses i liles i blanc increïbles, i tenen la capacitat de transportar "a l'escalfor que es comença a notar a finals de primavera quan s'acosten les vacances". També, les Mathiola, "els conillets que surten en marges de la flora catalana i els Alliums". Per a Valls, les plantes silvestres que més s'utitlitzen ara mateix són la Phalaris –perquè són petits i van bé en totes les composicions–, la Setaria, l'olivera, la Hydrangea, la Ibericum, la Gypsophila, l'Achillea i un tipus de rosa amb molts pètals i que es coneix com a rosa de jardí, "tot molt suau i de poca personalitat però amb molt de carisma", defensa Valls.

Flors molt versàtils

Pel que fa al seu encaix decoratiu, aquestes flors són molt versàtils i encaixen en general "perfectament en les cases de Catalunya", tot i que es pot variar la tonalitat de la flor, perquè no és el mateix una casa a la muntanya que a la platja, o si hi ha diferents ambients. En l'atmosfera de platja, Valls aconsella tonalitats més crema, blavoses i verdoses, mentre que en atmosferes més de muntanya cal escollir colors crema de tonalitats carabassa o marró, tot fent sensació de fusta. "Si se sap combinar bé, aquesta tendència pot encaixar amb totes les ambientacions de Catalunya", diu, tot i que descarta incloure-la en ambients molt barrocs, amb molt d'or o espais molts recarregats. Per a Roselló, les flors silvestres encaixen a tot arreu perquè "tenen aquella perfecció de la natura", tot i que subratlla que en atmosferes més religioses, com enterraments, casaments i ofrenes florals, "encara s'utilitzen molt les flors clàssiques" com les roses impol·lutes, els clavells i els lliris perquè tot ha de tenir un estil sepulcral. "Però fins i tot les flors silvestres, en funció de quins verds de flors o fulles de farcit s'utilitzin, poden quedar molt elegants", reivindica.