Estils22/02/2019

Daniel Radcliffe (Harry Potter) parla sobre els seus problemes amb l’alcohol

L’actor explica l’addicció a la beguda que va patir durant l'èxit de la saga de J.K. Rowling

Europa Press
i Europa Press

BarcelonaSer víctima de la fama és un fet molt habitual entre els famosos, i encara més si són menors d’edat. Casos com els de l’actor Macaulay Culkin o el cantant Justin Bieber ja han ocupat moltes portades. Però ara l’actor Daniel Radcliffe, més conegut per encarnar Harry Potter al cinema, ha decidit sincerar-se sobre els problemes que va patir mentre les pel·lícules de la saga omplien totes les sales. Radcliffe va començar a assaborir aquest èxit amb tan sols 12 anys, una edat massa primerenca per assimilar tot el que li estava passant.

"En el meu cas, la manera més ràpida d’oblidar que estava sent analitzat en tot moment per tothom era estar molt borratxo. I quan estàs borratxo, penses: «Oh, la gent em mira encara més, però és perquè estic tan borratxo, així que potser hauria de beure més per ignorar-los encara més»", ha explicat Radcliffe durant la presentació dels Premis de la Crítica de Televisió a Califòrnia, en què també ha lamentat que "no hi ha manera de sortir d’això quan comences tan jove".

Cargando
No hay anuncios

L’actor britànic, que ara té 29 anys, també s’ha referit a Justin Bieber, de 24, al·legant que la gent no s’imagina "com pot aclaparar la fama i el fet d’estar tan exposat". "Sembla que per tenir una bona feina i ser ric no tens dret a estar trist o incòmode". A més, Radcliffe també ha lamentat que quan ets adolescent, "siguis famós o no", hi ha molta pressió per "sortir de festa i emborratxar-te a mort". "No pots estar amb els amics en un bar i beure aigua", i menys "en un país com Anglaterra, on la gent beu moltíssim". Ara, amb gairebé 30 anys, l’actor assegura que està completament sobri i ha acabat amb l’addicció. "Quan penso en tot el caos que estava convidant a la meva vida, em dic que ara soc molt més feliç". Tot i això, també ha confessat com, tot i els mals moments que ha passat, no ha deixat mai d’estimar la seva feina. "No vaig pensar mai: «Tant de bo no hagués passat»".