Barcelona“Quan un participant, la mare del qual pateix càncer, et fa arribar una foto d’ella en un llit que l’hospital ha comprat amb els diners de l’Oncotrail i et dona les gràcies, és una injecció imparable per seguir organitzant la prova any rere any. Aquesta és l’emotivitat més gran d’aquesta cursa”, explica Lluís Comet, director i fundador de l’Oncotrail, una prova no competitiva i solidària en què els participants han de recórrer 100 quilòmetres en equips de sis o vuit persones, organitzada per OncoLliga Girona.
Emoció és la paraula que millor defineix les curses solidàries. Emoció en tots els sentits. Emoció de participar. Emoció d’organitzar. Emoció de recaptar. Emoció d’invertir en una causa. Emoció de rebre. En resum, emoció d’ajudar i de ser ajudat.
Les curses solidàries són un fenomen social que existeix des de fa anys, però en la darrera dècada està vivint una transformació i un creixement sense precedents. Cada vegada més, les organitzacions d’algunes proves s’animen a convertir el seu esdeveniment en solidari i els participants s’hi llancen per omplir-los, gaudir-los i aportar-hi el seu granet de sorra buscant noves motivacions, més enllà de córrer o de caminar.
Tipus
De curses solidàries, n’hi ha de totes les tipologies i formats: marxes populars, curses de 5 o 10 quilòmetres, maratons i mitges maratons, ultra distància, individuals, per equips, per relleus...
Estan dedicades, majoritàriament, a lluitar contra malalties, tant les que són poc conegudes i minoritàries, per tal de donar-los visibilitat i contribuir en la tan necessària recerca, com aquelles que patim la major part de la societat, i el càncer n’és l’exemple més clar. Però també n’hi ha que dediquen esforços i recaptació a causes socials, com els infants o les persones en situació il·legal o precària.
D’altra banda, al distingir entre les proves competitives i les no competitives. També entre les que dediquen el 100% dels seus ingressos a la causa escollida, com és el cas de la Cursa Solidària de Cardedeu, que diposita tot el que recull en ONGs socials d’ajuda humanitària; les que inverteixen una part dels guanys de les inscripcions, com per exemple la Magic BDN Run -per citar-ne alguna d’entre centenars-, que enguany ha unit forces amb la Fundació Josep Carreras per lluitar contra la leucèmia, o aquelles en què els participants han de fer un donatiu, que es destinarà plenament a la causa, per poder-hi participar, com l’Oncotrail, que lluita per millorar la vida dels pacients de càncer i de les seves famílies.
Aquestes proves neixen de necessitats concretes o d’inquietuds dels organitzadors i el seu entorn: “Després de córrer molts anys pel voltant de Cardedeu, vèiem que era un espai que tenia molt potencial per fer una cursa prou atractiva, però ens faltava una motivació superior”, explica Víctor Noguer, fundador de la Cursa Solidària de Cardedeu, “i, a partir del 2016, quan vam començar, cada any escollim una ONG, que triem per votació, relacionada amb l’ajuda humanitària als refugiats, a la qual destinem el 100% dels guanys”.
Els metges també hi participen
En el cas de l’Oncotrail, es va crear amb l’objectiu decidit de recaptar diners per millorar la vida dels malalts de càncer i de les seves famílies: “Inicialment, destinàvem la recaptació directament als hospitals, i aquests els invertien en les sales de quimioteràpia, en llits per als malalts, en equipament d’oncologia, en maquinària. Actualment, també invertim part dels diners en la Fundació perquè pugui seguir fent les seves tasques, com ara contractar els psicòlegs i els fisioterapeutes o buscar pisos a prop dels hospitals per a les famílies amb malalts, a més de la recerca”, explica Comet.
L’Hospital de Palamós-Servei de Salut Integrat del Baix Empordà és un dels receptors d’aquestes donacions directes de l’Oncotrail. El seu director gerent, Xavier Pérez, que també és corredor i hi participa any rere any i ha animat l’hospital a organitzar equips entre els treballadors per participar-hi, explica que “l’esforç dels corredors i dels equips que participen a la cursa es transforma en aportacions que ajuden els centres sanitaris, els professionals i, en última instància, a millorar l’atenció dels pacients oncològics”.
Ja sabem que moltes de les inversions en equipaments, en recerca o en la millora de les condicions de vida de les persones estan subvencionades per empreses privades o per activitats solidàries, ja que les administracions públiques no poden cobrir una part important de les necessitats socials. “La disminució de recursos públics, especialment des del 2011, ha provocat una manca d’inversió i com a conseqüència una obsolescència tecnològica. L’aportació d’ingressos destinats a inversió d’altres (fundacions, ONGs, donacions, etc.) són de gran ajuda per millorar les inversions dels equipaments sanitaris”, conclou Xavier Pérez.
Què les fa tan especials?
“Oncotrail té molt d’èxit, tot i no ser una prova competitiva. Demanem als equips que donin 1.000 euros per participar, per una raó molt concreta, el càncer ens afecta a tots i ens vincula emocionalment. Però també expliquem de forma molt transparent on va cada cèntim que recaptem i també perquè els voluntaris aconsegueixen que, durant tot el recorregut, la jornada sigui una gran festa”, afirma Lluís Comet, director de l’Oncotrail.
L’emoció, la barreja de sentiments, saber que estàs contribuint a una causa són algunes de les raons més clares per les quals els corredors i caminadors s’animen a participar-hi. “L’arribada a Palafrugell (meta de l’Oncotrail) és indescriptible, molt emocionant. No hi ha paraules per explicar què passa quan travessem la meta. Plors, abraçades, records, pensaments i mirada perduda. Quan es travessa la línia sempre puja tot l’equip a un podi on l’organització els entrega un petit obsequi i es diuen unes paraules d’agraïment. En aquestes darreres edicions, des que la Mercè, la meva cosina -que és el motor pel qual participem any rere any-, i en Jordi, el meu oncle, van morir de càncer, no podem ni parlar, no podem dir res que no sigui amb la veu trencada per l’emoció”, explica Xavier Garcia, un dels corredors que ha participat en totes les edicions de l’Oncotrail.
Les curses solidàries, en general, són una celebració. Una gran festa esportiva i solidària. Una jornada on es barregen l’esforç, el cansament, els sentiments, les emocions, els records i, en molts casos, l’èpica. Tot plegat conforma un còctel que és difícil d’oblidar i de pair en aquell moment, la qual cosa fa que les persones que ho han provat una vegada vulguin repetir. “És una mescla de sentiments i competició que enganxa molt”, conclou Xavier Garcia.
Per a qui són aquestes curses?
Una de les característiques que fa molt especials aquest tipus d’esdeveniments és la gran varietat de participants que s’hi apleguen. Des de corredors habituals que s’hi apunten buscant motivacions més enllà del sol fet de córrer o de competir fins a caminadors que s’inicien i per als quals fer-ho per una bona causa els és la motivació i l’objectiu. “Que sigui una marxa solidària fa que moltes persones del poble i de la rodalia que no fan gaire res durant l’any, aquell dia s’hi animin, però també és cert que cada any tenim participants que venen de més lluny i, amb la creació de la mitja marató, també participen atletes reconeguts atrets per la causa”, explica Víctor Noguer, fundador de la Cursa Solidària de Cardedeu.
Aquestes són un tipus de curses que contribueixen clarament a la millora de la societat en dos vessants: tant pel merament solidari i que és evident, com pel fet de generar una motivació per fer esport en persones amb una vida més sedentària i que, potser, després de preparar-se i participar en una prova d’aquestes característiques, que acostuma a ser molt emotiva i inspiradora, vulguin continuar actius. D’aquesta manera aconsegueixen incloure en el seu dia a dia els hàbits saludables.
