Passió per cultivar tomàquets i enciams al menjador

The New York TimesEmily Marsh viu a Sonoma County, a Califòrnia, i sempre havia pensat que el millor de la jardineria era sentir la terra a les mans. Però, l’any passat, tant ella com la seva parella es van mudar a una casa de poble amb una llosa de ciment de 2,5 x 3,5 m al jardí. Quan el confinament es va endurir a Califòrnia cap al mes de maig, Marsh, de 30 anys i copropietària d’una empresa de serveis de neteja, va començar a llegir coses sobre l’auge de la jardineria i li van venir moltes ganes de començar a plantar vegetals. Però la seva única opció era el cultiu hidropònic (un tipus de cultiu que et permet fer créixer plantes a l’interior de casa i en espais petits fent servir dissolucions minerals en comptes de sòl agrícola).

“N’estava totalment en contra, al principi”, confessa Marsh, perquè no li semblava que fos jardineria de debò. Tot i això, a contracor va decidir comprar un kit hidropònic a l’empresa Lettuce Grow: “I ara s’ha convertit en la meva activitat preferida”.

I en aquests moments, quan els primers freds comencen a afectar les plantes a tot el país, ressona el lament de tots aquells que tenen jardins i hortets als Estats Units: s’han acabat les herbes aromàtiques, els carbassons i els tomàquets fins a l’estiu vinent! Tret que portis els testos a l’interior de casa.

Vendes disparades

Així com els galliners urbans i l’apicultura de jardí, l’interès pels cultius hidropònics s’ha disparat amb la pandèmia. Segons Areogarde, una altra companyia que es dedica a vendre aquesta mena de cultius, les vendes van augmentar un 384% en només dues setmanes al març, un moment en què la majoria d’estats estaven confinats. Des d’abril fins a juny les vendes han augmentat un 267% respecte a l’any passat. “Ha sigut un any increïble per a nosaltres”, diu Paul Rabaut, director de màrqueting de l’empresa. Un representant de Lettuce Grow explica que les vendes del 2020 seran deu vegades superiors a les de l’any passat.

Molts amants del bricolatge, de fet, ja s'estan construint jardins hidropònics amb tubs de plàstic i galledes. Quan va començar el confinament, Vicki Liston, una actriu de doblatge de 45 anys que viu a Nou Mèxic, va decidir que volia reduir les visites a la botiga de queviures i es va començar a construir un sistema de tubs de plàstic. No tenia clar si podria mantenir el cultiu amb vida en un jardí tan àrid com el seu, però al final ha sigut tot un èxit, assegura.

"Comparat amb el cultiu tradicional, els hidropònics fan créixer més fruits en menys espai, menys aigua i menys temps”, afirma Dan Luckeman, president de la Societat Hidropònica d’Amèrica. Però això passa si tot va bé. I és que el cultiu hidropònic es basa en optimitzar les condicions de creixement: per això s’ha de tenir la quantitat perfecta de llum i nutrients disponibles tota l’estona. Si l'encertes, les plantes poden créixer cinc vegades més de pressa que no ho farien a terra”, diu Rabaut.

Emily Marsh, que ara té cultius a dins i fora de casa, ho confirma. Reconeix que està constantment sorpresa amb el vigor de les seves plantes. "Vam plantar tres tomaqueres i ja tenim 350 tomàquets”, diu: “És increïble”.

Assessorar-se bé

Però també hi ha algun inconvenient. La terra és un element fàcil: si et passes amb el fertilitzant, és possible que els cogombres pateixin però la terra pot amortitzar una bona part dels danys. L’aigua, en canvi, és més complicada i internet no sempre dona bons consells, explica Lubkeman. Recomana contactar amb alguna botiga especialitzada en cultiu hidropònic i experts en la qüestió, o fins i tot comprar-se un llibre sobre el tema. A més, hi ha una raó per la qual molts dels que s’inicien en aquests cultius opten per comprar-se un kit electrònic: et diu exactament quanta aigua i en quin moment l’has d’afegir. Si et sents animat i amb ganes d'aventurar-te en la jardineria, és fàcil comprar-ne un.

Un cop ja teniu el recipient preparat, veureu que hi ha llavors que germinen en tres dies, però altres plantes tardaran més. En dues setmanes, les plantes començaran a semblar de debò, però és just llavors quan Vicki Liston es va adonar que alguna cosa no rutllava amb el seu experiment: en poques setmanes les plantes es morien. Va resultar que l’aigua de l’aixeta era massa alcalina. La solució va ser disposar d'un sistema per reduir-ne el PH.

Us expliquem tot seguit com es pot aconseguir una collita rica sense embrutar-vos gaire les mans.