La cuina del Sant Pau reobre després de quatre anys

BarcelonaAla cuina on Carme Ruscalleda va cuinar a foc lent fins al 2018 les tres estrelles del restaurant Sant Pau, s’hi cuinarà des d’avui la carta d’un restaurant “més relaxat” que aquell però no per això menys especial. I és que les instal·lacions del mític restaurant de Sant Pol de Mar són ja oficialment les del Cuina Sant Pau, un restaurant que Raül Balam Ruscalleda i el seu soci Murilo Rodrigues Alves obren amb la intenció que sigui molt accessible. Tal com explica Balam a aquest diari, el concepte és “el d’un bistrot amb plats per compartir amb predilecció pel producte de quilòmetre zero del Maresme i sempre estacional que, com sempre ha passat aquí, sigui de primera qualitat”.

Amb aquest punt de partida, la carta la descriu com a “fresca però històrica”. Fresca perquè anirà lligada al present, però històrica perquè s’hi serviran plats com “les croquetes de pollastre o els canelons amb la mateixa recepta” que els que venien a la botiga d’alimentació que va ser l’embrió del restaurant Sant Pol. En aquesta mescla de present i passat, a més, també hi haurà un lloc per a la cuina brasilera, el país d’origen del seu soci, nascut a l’estat de São Paulo. Sant Pau, en català, per cert.

La seva idea és que el nou restaurant no faci la competència ni al Drac de Calella ni al Moments, els dos altres restaurants dels quals també s’ocupa Balam. El primer és a només tres quilòmetres del Cuina Sant Pau, i el segon, a 45. “Han de poder venir al matí aquí i al vespre als altres”, planteja. Lluny dels altres dos, al Cuina Sant Pau el preu de sortida és de 35-40 euros, un “preu popular” a partir del qual es pot anar molt més enllà. La carta de vins, creada de la mà de la sommelier Meritxell Falgueras, per ara és “humil”, però el xef ja pensa en idees per a més endavant amb algunes joies heretades del Sant Pau.

Però, més enllà de la teca, en aquest reconvertit local –que ha passat dels 30 comensals als 57– Balam també hi ha deixat el seu segell estètic. “Volia fugir d’aquesta estètica tan zen que es porta actualment, de locals sense res. Volia una estança que demostrés que portem anys allà”, assegura abans de detallar amb quins petits tresors familiars ha guarnit la sala. “Hi ha un sagrat cor de la meva àvia Núria que té més de 150 anys, un escrit emmarcat de Joaquín Sabina a la meva mare, la taula de la meva besàvia quan es va casar, un dibuix de la meva mare fet per Roser Capdevila...”, enumera. I preguntat per si a la seva mare li tocarà ajudar en aquesta arrencada, Balam ho té clar: “Pot venir a criticar el que vulgui i quan vulgui. Però ja ha treballat prou. Ara li toca disfrutar”.