Cuina de barri per llepar-se'n els dits

El concepte que tenim de fer vacances pot haver fet un gir inesperat amb la pandèmia. Per segon any consecutiu, l'estiu l'hem hagut de passar més a prop de casa que de costum, així que els dies de descans que ens queden poden ser una oportunitat per explorar indrets pròxims que mai abans ens havíem plantejat trepitjar. Una bona excusa pot ser anar-hi per l'oferta gastronòmica. Tant si sou de Barcelona com si hi acudiu de visita, hi ha restaurants que mereixen que ens desplacem fins a un barri menys cèntric o fins a una ciutat veïna, com Badalona o Santa Coloma de Gramenet, per gaudir de la seva cuina i descobrir els atractius del voltant. Per norma general, és convenient que reserveu abans si voleu assegurar-vos una taula.

Almarge

Carrer de Lleó, 79. Badalona.

S'ubica en un carrer discret del centre, a tocar de l'edifici antic del Mercat de Maignon. El van obrir Marta Rombouts i Germán Cipriano el desembre del 2019 per oferir una cuina amb base tradicional catalana però posada al dia, amb vins de productors petits i en un local dissenyat per ser agradable. Només serveixen a la carta i procuren donar protagonisme al producte de temporada. Per a Cipriano, l'estiu és sinònim de tomàquet, amb plats com cua de vaca amb tomàquet i oliva negra. També destaquen el pebrot confitat amb cor de burrata o el rostit de xai xisqueta amb albergínia escalivada.

El nom és un joc de paraules (Mar de Marta i Ge de Germán) amb significat, començant pel fet que van descartar ubicar el restaurant a Barcelona. "Vam veure que ja començava a estar molt saturada de llocs, i teníem molt clar que volíem treballar amb client local, no amb turistes", explica Rombouts. Almarge també està vinculat al fet que té una oferta gastronòmica diferent de la que es troba a Badalona, i amb Alkimia i Al Kostat, els dos restaurants del xef Jordi Vilà: Rombouts i Cipriano es van conèixer treballant amb Vilà. Reobren després de les vacances aquest dimecres 25 d'agost.

La Marcelina

Carrer de Costa Rica, 24. Barri de la Sagrera de Barcelona.

El menú de migdia té molt recorregut, més enllà del bistec amb patates. És la idea que posen a la pràctica Alexandra Salas i Fran Guillén des del setembre del 2019, amb un menú d'entre setmana a 13,50 euros. Els plats canvien cada dia, i en algun cas hi ha un suplement d'un parell d'euros. Entre les opcions recurrents figuren les truites, els fideus rossejats i els plats de cocció lenta, com costella de porc, jarret o terrina (de peus de porc, de vedella o de xai). Els dijous fan arròs, com el de sofregit de sèpia i lagarto. Les postres també són casolanes, entre les quals figura la torradeta de Santa Teresa caramel·litzada.

Salas explica que pretenen sobretot "traslladar al menú del dia la filosofia de la cuina tradicional catalana amb algun toc més modern". S'emmirallen en La Pubilla de Gràcia, d'on Guillén va ser cap de cuina del torn de sopar. En el passat, el local de la Marcelina havia sigut un celler amb habitatge on ja anava a comprar el pare de Salas, la qual va estudiar belles arts, així que l'acurat redisseny de l'espai ha sigut tot idea seva. La reobertura postvacances és aquest dilluns 23 d'agost.

Bar Torrente

Carrer de Parellada, 28. Barri de Sant Andreu de Barcelona.

Al capdavant hi ha el cuiner Roger González, a qui li agrada "donar menjar bé", a l'abast de moltes butxaques i fugint del "postureig d'Instagram" que s'ha instal·lat en alguns restaurants. Després de gairebé mitja vida d'experiència treballant per a altres persones, aquest estiu ha complert dos anys des que va obrir el seu restaurant, després de transformar un bar d'aquells de tota la vida (al local n'hi ha hagut des del 1969, amb habitatge inclòs). Diu que la pandèmia l'ha ajudat a veure què vol a la vida i, d'aspirar a un bar de tapes on també feien menú de migdia, s'ha focalitzat en ser una taverna gastronòmica a la carta migdia i nit.

Li agrada canviar els plats en funció de la temporada, però alguns s'han quedat fixos a petició de la clientela, com la coca libanesa amb romesco, albergínia fumada, tomàquet escalivat i sardines, així com el mollete de galta de porc en salsa de vermut. Li agrada la cuina japonesa, i per això alguns plats tenen un toc del país nipó, com la ventresca de tonyina amb salsa ponzu. De postres, pastís de formatge manxego. Per a González, "es poden fer coses xules i amb producte de qualitat a preus raonables". No ha parat per vacances, però a finals de setembre preveu tancar temporalment per fer reformes. 

Lluerna

Avinguda Pallaresa, 104. Santa Coloma de Gramenet.

Restaurant amb estrella Michelin que funciona des del 2001 amb Mar Gómez a la sala i Víctor Quintillà a la cuina. El 2017 van traslladar-se on són ara, i al costat van obrir el bar Verat, una proposta més informal i assequible. Procuren oferir una cuina molt arrelada al territori amb ingredients de proximitat. A diferència d'altres restaurants de renom, la majoria de comensals són locals. "Ens dona més llibertat i la possibilitat de fer una cuina més arriscada dins de la nostra identitat", diu Quintillà. Un dels plats més icònics de la seva carta d'estiu és el cor d'albergínia blanca, que es desfà a la boca. També fan un arròs melós de gambes, les quals cobreixen el plat en forma de carpaccio, i n'eleven el gust.

A més de la carta, ofereixen diverses opcions de menú, que oscil·la entre els 47 euros el d'entre setmana i els 88 euros el més complet, vins a part, els quals intenten que siguin "amb personalitat", detalla Gómez: prioritzen els ecològics i naturals, i on es pugui veure el territori d'on són i qui els fa. Algunes taules del restaurant tenen visió directa a un petit oasi verd, amb una cuina econòmica al centre rodejada de plantes. Al reservat hi llueix un llum d'on pengen missatges de la clientela. El 31 d'agost tornen de les vacances.

Granja Elena

Passeig de la Zona Franca, 228. Barri de la Marina de Port de Barcelona.

Negoci familiar convertit en referent dels restaurants barcelonins allunyats del centre. Se li ha associat l'etiqueta "alta cuina de barri" i consideren que els escau prou bé. El van obrir el 1974 el pare i l'àvia de Borja Sierra, el qual s'ocupa dels fogons. L'establiment d'avui dia no té res a veure amb el seu primer precedent –una granja de vaques on es podia fer un mos– ni tampoc amb com van iniciar-se els Sierra Calvo: el pare va arribar a obrir ben aviat (a les 5.00 h) per atendre els treballadors que sortien del torn de nit de fàbriques com la Philips i la Pirelli. Ara segueixen fent esmorzars (a partir de les 07.00 h) i dinars.

Al matí tenen entrepans i opcions de forquilla (capipota, fricandó, mandonguilles o ous ferrats) i, a l'hora de dinar, una carta que canvia gairebé cada dia. S'hi pot menjar tomàquet de Barbastre amb ventresca de tonyina, colomí rostit, cocotxa de tonyina al forn o anemones fregides ara a l'estiu, quan n'és temporada. També disposen d'una acurada selecció de vins i d'un pastís de formatge en homenatge al cuiner Hilario Arbelaitz, que fa gaudir d'allò més, i que de tant en tant Sierra prepara perquè sigui per endur-se a casa. "L'objectiu és producte, qualitat, bona cocció i servei", assevera, i diu que hi ha qui se sorprèn d'on són: "Ha passat moltes vegades que un client ve amb algú nou que pregunta: «On em portes?»" Per descobrir-ho, el 31 d'agost reobren després del parèntesi vacacional.