Quant costa fer un vestit?

Una exposició desglossa els costos de la roba per conscienciar del preu de la moda responsable

Quant costa fer un vestit?
Laura Sangrà
26/04/2018
4 min

BarcelonaUn vestit d’home firmat per Josep Abril, de llana 100% i de temporada, té un cost de 204,5 euros, una xifra que es dobla quan parlem de preu de venda al públic: 420 euros. Aquest exercici de transparència és la base de 'The shopping talent', una exposició que es pot veure fins al 17 de maig al vestíbul del Disseny Hub de Barcelona i del 21 de maig al 16 de juny al Centre Comercial Glòries.

La mostra està formada per 20 peces fetes 'ex profeso' per ser ensenyades i desglossades en aquesta instal·lació. Totes són de noms de la moda nacional, tant de l’alta costura com del 'luxe-à-porter', el 'pop-à-porter' i el petit empresari, des de sabatilles Munich fins a Ze García, batejat com el dissenyador de les 'influencers'.

El vestit de Josep Abril exposat

“Volem generar un diàleg sincer entre el producte i el consumidor”, perquè “la moda fins ara s’ha banalitzat i quan consumim hem de ser conscients d’això”, diu Mireia Playà, presidenta del nou Moda-FAD i creadora de la marca de sabates veganes que porta el seu nom. I quan diu “ser conscients d’això” es refereix a tota la tirallonga de xifres que tenen a l’etiqueta les peces que exposen. Agafeu la lupa: expliquen l’any de fundació de cada marca, si té botigues pròpies i quants punts de venda físics i online té, quanta gent hi treballa, a quants països exporta... i sobre la peça en qüestió que es presenta comuniquen la composició dels teixits, els processos de producció, el lloc on s’han fet i el nombre de persones que hi han intervingut i l’escandall, és a dir, el preu del tall, la confecció, els acabats i els materials. Tot. Fins i tot el que s’ha pagat per un botó.

L'etiqueta detalla tots els costos de produir la peça

El suèter del microones

Si la informació és poder, el visitant sortirà de la mostra empoderat, perquè es fa pedagogia en el consum de moda i es donen les eines per convertir els consumidors en compradors responsables, dels que no farceixen l’armari amb peces de vestir d’un sol ús amb què els tempta cada temporada –més ben dit, cada setmana– la indústria de la moda ràpida. “Si et compres una samarreta per 10 euros has de ser conscient que algú està pringant”, comenta un membre del nou Moda-FAD.

“Sembla que un suèter surt del microones i no, no és així. Des de qui l’estampa fins a qui te’l ven, hi ha molta gent implicada, i un procés de creació té un valor i s’ha de pagar”, comenta Joaquim Esperalba, CEO de la marca familiar de moda infantil Bobo Choses. “Hem de canviar el rol que la moda tenia fins ara i que no han tingut altres branques del disseny”, rebla Playà en referència, de nou, a la moda ràpida que ha alterat els ritmes, hàbits i marges i ha esborrat la sostenibilitat i l’ètica del consum de roba.

L'etiqueta amb tota la informació detallada

Per veure els processos de creació d’alguns dels dissenyadors, com ara Manuel Bolaño i YolanCris, la mostra inclou uns audiovisuals. Des del dibuix inicial fet amb paper i llapis fins a l’última puntada, tota la feina que hi ha darrere les seves peces se sintetitza en pocs minuts per entendre que sí, que la feina és molta, el treball, curós, i el preu, adequat. “Estic agraïda perquè algú s'interessés en el procés d’un vestit de YolanCris, una feina que sempre és caòtica” i que pot implicar 40 treballadors, segons Cristina Pérez, una de les dues germanes que estan al capdavant d’aquesta marca especialitzada en núvia i festa. Potser després de veure el vídeo la gent entendrà millor per què el seu vestit té un preu de cost de 1.145 euros i un de venda al públic de 4.635 euros.

Dissenyar: mal negoci

“El dissenyador és el que acaba cobrant menys per una peça”, diu Elisenda Oms després de la roda de premsa en què es va presentar l’exposició. Ella i Elisabet Carlota són les emprenedores al capdavant de Carlotaoms, una marca que aposta pel quilòmetre zero, la moda 'agender' –feta per vestir un cos, una persona, independentment del seu gènere– i un disseny ètic.

Carlotaoms han rebut dos cops el Premi al Millor Disseny Emergent del 080, els anys 2015 i 2016, i malgrat aquesta reiteració elles ja tenen molt clar com funciona el negoci de la moda: Oms explica que l’intermediari, per exemple, una botiga multimarca que posa a la venda les peces d’un dissenyador de moda, “vol guanyar gairebé el triple del que ha pagat”. Intentar esquivar aquest ‘mèdium’ i fer venda pel seu compte, amb una botiga online pròpia, no és millor negoci perquè s’han d’autopromocionar, tenir cura dels enviaments i pagar-los, gestionar les devolucions... per acabar cobrant si fa no fa el mateix. “D’una peça que es ven al públic a 100 euros el dissenyador pot guanyar-ne 9,3”, però sempre preferirà pagar sous justos a les parts implicades, guanyar menys ell i vendre que no pas quedar-se amb la peça en estoc, conclou Oms.

El nou Moda-FAD

'The shopping talent' és la primera acció que fa el nou Moda-FAD, un equip que s’ha format aquest 2018 i que està encapçalat pels presidents Edgar Carrascal i Mireia Playà. L’entitat com a tal ja havia existit sota el paraigua del FAD, la institució centenària de professionals del disseny, l’arquitectura i les arts, però es va esvair, va desaparèixer, el 2016 per suposats problemes econòmics. “Ens mantenim una mica al marge del Moda-FAD anterior, sabem el que sabeu vosaltres”, ha dit Carrascal, alhora que ha destacat el “treball entranyable, de creació d’estètica i d’indústria” que va fer l’antic Moda-FAD.

Amb la idea de dignificar els oficis i reivindicar el capital humà de la indústria neix aquest nou Moda-FAD, que, en tot cas, “necessita el suport de les institucions i la gent del carrer” per aconseguir els seus objectius, segons Carrascal.

Primers premis Carme Martí Riera

Un dels projectes destacats que durà a terme durant aquest primer any de vida el nou Moda-FAD és la primera edició dels premis Carme Martí Riera, uns guardons que s’entregaran al juny, en el marc de la BCN Design Week. “Tindran cinc categories: emergent, empresa consolidada, sostenibilitat, innovació i categoria sorpresa”, va comentar Playà.

Els premis estaran concedits per Moda-FAD i reconeixeran els professionals i empreses de l’Estat que durant l’últim any hagin fet una aportació rellevant al món del disseny i la indústria de la moda.

Els premis portaran el nom de la modista i empresària Carme Martí Riera (1872-1949), una dona que va treballar per l’emancipació de les seves coetànies, va patentar mètodes de costura i va obrir acadèmies per aprendre’n, tant a l’Estat com a Llatinoamèrica.

stats