Córrer més enllà dels 50: un exercici positiu o negatiu per al nostre cos?

Barcelona“Corro perquè m’encanta córrer. És la combinació perfecta entre fer esport en llibertat, trepitjar i conèixer l’entorn i, a la vegada, portar una vida saludable, ja que faig exercici físic i m’obliga a cuidar-me. Per mi, córrer és sentir-me activa i que, malgrat que m’estic fent gran, puc continuar fent moltes coses”, explica la Montse Bosch, tècnica de cooperació internacional que acaba de fer els 50 anys.

Córrer és un esport que, històricament, ha generat molta controvèrsia i moltes opinions contraposades: des dels ferms defensors d’aquesta activitat natural i ancestral, fins als detractors que només hi veuen un impacte negatiu per a la salut articular.

Però, a qui hem de fer cas? És bo o no és bo córrer? I, en tot cas, és bo fer-ho o continuar-ho fent més enllà dels 50 anys?

“Amb independència de l’edat, sempre és un bon moment per començar a fer esport i per córrer, també. Tot i això, és cert que, a mesura que ens anem fent grans, hem de ser més curosos i estar ben assessorats per minimitzar errors que, possiblement, en edats més joves, poden ser menys transcendentals”, afirma el Dr. Daniel Brotons, metge esportiu de llarga trajectòria.

Els estudis científics realitzats sobre aquest tema han evolucionat molt en els últims anys: “hi ha molta literatura científica que ens explica que el cartílag es comporta com altres estructures del cos; és a dir, que si l’estimulem amb les càrregues adequades i ben pautades, tindrem més possibilitats de mantenir-lo en un bon estat de salut. De tal manera que, estimular-lo a través de l’impacte de córrer, sempre des de la prudència i de la coherència, no és dolent, sinó tot al contrari, ens ajudarà a tenir millors nutrients articulars que faciliten la seva preservació al llarg del temps”, evidencia l’Albert Carrere, fisioterapeuta especialista i membre de La Clínica del Corredor.

De tal manera que, si fem cas dels especialistes i tenim en compte els últims estudis científics, podem afirmar que, en condicions normals d’una persona sense patologies prèvies que n’impedeixin la pràctica, córrer aporta més beneficis que inconvenients, tingui l’edat que tingui.

Cal tenir present que no serà el mateix per a una persona que ho ha fet sempre o en alguns episodis de la seva vida o aquells practicants que s’hi han iniciat ja, en una edat més avançada, però, com ens explica en Quim Zarzoso, comercial que es va iniciar a córrer just a la línia dels 50, tot és començar: “Em van diagnosticar una pneumònia severa a causa del tabac i el meu pes va augmentar considerablement. Em vaig adonar que havia de fer alguna cosa i, gràcies a uns companys que corrien, vaig començar a sortir a trotar. Les primeres vegades van ser un desastre. Al cap de 15 o 20 minuts, la manca d’aire feia que tornés a casa amb una sensació frustrant. Però, a poc a poc, vaig veure que anava progressant. Sortir acompanyat va fer que tingués constància, però necessitava fer un pas més i prendre consciència de l’esport i del meu cos, així que em vaig apuntar a unes sessions d’iniciació al running que organitzava el gimnàs municipal del barri”. En el dia d'avui, 5 anys després, en Quim ha participat en diferents proves com maratons d’asfalt i competicions de muntanya i manté un programa d’entrenament periòdic.

En el ritme diari en què estem submergits, trobar espais per a un mateix no és fàcil. En canvi, els corredors ho tenen clar: “Córrer és un esport fàcil, que pots fer lliurament en l’entorn proper, amb total flexibilitat horària i no necessites un gran equipament ni tampoc quotes de gimnàs o lloguer de pista”, reivindica Bosch.

I, per altra banda, si tenim en compte l’estrès diari, l’estat de sedentarisme al qual estem abocats i el desgast que anem adquirint amb el pas dels anys, val la pena valorar les paraules del Dr. Brotons: “Córrer implica mantenir un bon estat de salut física i mental i, per tant, endarrerir possibles patologies cròniques, tant osteoarticulars, com cardiovasculars, com metabòliques, entre d’altres; i en cas de patir-les, poder-ne minimitzar els efectes indesitjats o, fins i tot, arribar a reduir la medicació, sempre amb la prescripció mèdica adequada”.

Però no podem oblidar que vivim en una societat marcada per estereotips i prejudicis molt arrelats: “Socialment, em trobo amb gent del meu entorn i, sobretot de la mateixa edat, que són crítics i qüestionen el que faig. Tinc clar que el meu moment d’esplendor competitiva s’ha exhaurit, però continuo tenint els meus objectius i, en gran part, impliquen seguir millorant la meva condició física, tenir un futur més saludable i sentir-me viu”, reivindica en Zarzoso.

I és que, com dèiem a l’inici, córrer sempre ha vingut acompanyat de detractors que, possiblement, han viscut males experiències per manca de bona praxi o de bon assessorament. Qui no ha sentit alguna afirmació relacionada amb córrer com: “Et faràs mal als genolls o a l’esquena o als malucs” o "D’aquí a uns anys no podràs ni caminar” o “Millor, a aquesta edat, canvia les vambes per la bicicleta” o “A aquesta edat vols començar a córrer? Només aconseguiràs fer-te mal”.

Carrere, precisament, ens diu tot al contrari: “Si volem preservar una bona salut articular, el que hem de fer són accions d'impacte, com córrer. Estem dissenyats anatòmicament per fer-ho. En el running no fem canvis de direcció, ni moviments bruscs i aquesta harmonia, juntament amb l'impacte, estimulen el cartílag articular”.

De fet, existeixen uns estudis recents que comparen cartílags de genoll, maluc i intervertebral de corredors amb població sedentària i evidencien que els corredors tenen un disc intervertebral més gruixut i ferm que la població sedentària.

Però com tot, cal prendre mesures i trobar un equilibri. El treball muscular serà bàsic per a aquest equilibri, ja que “a mesura que ens anem fent grans, perdem massa muscular i, si no la treballem, farem que les articulacions pateixin més del compte. Amb un bon treball muscular dirigit, millorem la nostra salut general i allargarem la vida articular per continuar gaudint de córrer i de tots els beneficis que ens aporta”, afegeix Carrere.

I, tal com ens apunta el Dr. Brotons, a banda de tots els avantatges que ens aporta la pràctica de l’activitat física per a la salut física, no podem oblidar el poder de desconnexió que té i l’impacte positiu en la salut emocional, mental i social.

“Córrer és el meu moment, en el qual em sincero amb mi mateix, en el qual poso una mica d’ordre en el meu cap. Altres vegades, no penso, deixo que les sensacions em parlin per si soles. Veure com avanço, adonar-me que cada cop vaig assolint objectius, m’ajuda a ser constant”, conclou en Zarzoso.

El Dr. Brotons i l’Albert Carrere ens ofereixen els següents consells per començar a córrer a partir dels 50 anys:

1. Realitzar una revisió mèdica per avaluar l’estat cardiovascular i articular.
2. Posar-se en mans d’un professional de l’activitat física que marqui les pautes i la progressió a seguir.
3. Ser molt progressius i respectar l’equilibri entre la pràctica i la recuperació.
4. Ser constants.
5. Durant els primers mesos, és important córrer amb comoditat respiratòria (talk test), cardíaca i muscular per aconseguir una bona adaptació sense contratemps.
6. Fer un bon treball de força, paral·lelament a córrer, per no patir problemes articulars i preservar-ne la salut al llarg del temps.
7. Deixar-se assessorar per adquirir el material adequat, sobretot el calçat.
8. Mantenir unes bones pautes alimentàries i d’hidratació.