Copes a la clandestinitat

Accessos amb contrasenya i miralls falsos custodien locals de còctels ben amagats

Una imatge de l'interior del Bis
Natàlia Costa
16/09/2019
5 min

BARCELONACom en una sèrie de gàngsters ambientada als anys de la llei seca a Nova York, Barcelona ofereix un grapat de locals clandestins, amagats i de difícil accés en què es pot beure un còctel d'autor amb total discreció i tranquil·litat, tot gaudint d'un ambient de pel·lícula. Acompanyant el comiat de l'estiu i de les terrasses a l'aire lliure, aquests locals brillen en la foscor de la ciutat per fer de la tardor un lloc més màgic i de cinema, però sobretot nostàlgic. Aquests locals proposen una cocteleria majoritàriament d'autor que deixa total llibertat als somnis i als desitjos amb propostes oníriques i l''attrezzo' d'una pel·lícula protagonitzada per la Màfia. Tot el glamur de l'Amèrica dels feliços anys vint pren forma en aquestes sales fosques però de lluents plaers.

Al darrere d'una nevera

Al cor del Born, Paradiso és una cocteleria d'allò més reconeguda pels amants de la beguda després de col·locar-se, amb només dos anys de vida, al llistat dels World's 50 Best Bars com a establiment estatal més ben posicionat. El Paradiso compta amb el lideratge de Giacomo Giannotti, campió del World Class Espanya el 2014, i proposa als seus clients una cocteleria d'autor i creativa que té com a missió sorprendre el visitant. Però això és el que el client es troba un cop ha descobert que existeix aquest local: s'hi accedeix des d'una porta secreta amagada al darrere d'una nevera dins del Pastrami Bar, on fan deliciosos entrepans de pastrami. La seva proposta, del grup Confiteria, passa per un vodka macerat amb fulles d'ostres, llimona i mel, entre altres ingredients, que se serveix en un cargol marí amb fum de farigola i romaní, així com un Martini amb ginebra que se serveix congelat amb una tècnica especial. Tot sembla màgic allà dins.

La barra del Paradiso

Passar de llarg

Del mateix grup que Paradiso, la cocteleria Rilke exigeix als seus clients un coneixement previ, "si no, te'l passes de llarg", adverteixen des del grup. Situat al carrer Mallorca al mateix establiment on hi havia l'antic restaurant basc Beltxenea, el Rilke amaga una cocteleria amb terrassa i sales inesperades al darrere. La carta compta amb una proposta concebuda pel mixòleg de l'antiga cocteleria 41 Grados Juan Serrano. El resultat és una proposta de tendència avantguardista i amb creacions exclusivament d'autor i "per a tots els gustos", expliquen. Hi ha fins i tot un còctel en homenatge a l'antic restaurant que ocupava aquest local, tot i que hi serveixen propostes més fresques, com el seu conegut Metropole.

Amb accés privat a la barra

Qui pensava que no era possible tenir una barra privada des de la taula? El local obert per l'organització del festival Primavera Sound i Lateral Thinking al carrer Abaixadors 10 del Born compta amb un accés directe i privat a la barra des d'una sala privada. Aquesta sala, també del grup Confiteria, s'anomena Fassbinder, amb una cocteleria "experiencial" dissenyada específicament per a l'espai. El projecte se situa en un antic palau modernista que havia acollit concerts, copes i transgressions de tot tipus, i és un espai on també es pot ballar. Actualment, Abaixadors 10 és un punt de trobada de diverses experiències d'entreteniment i cultura en què es barreja la cocteleria amb l'emissió en directe de la programació de Ràdio Primavera Sound.

Rebotiga clandestina

Si bé el Dry Martini és una cocteleria a peu de carrer on no sembla que s'amagui cap misteri, aquest establiment va obrir fa 40 anys només per a homes. Aleshores tenia unes cortines gruixudes per no deixar veure el que passava a dins. Tenia, a més, una estètica que viatjava als anys 20 i 30 als Estats Units, i ja incloïa una rebotiga privada, el verdader 'speakeasy' clandestí del local, que tenia una entrada independent i un accés amb contrasenya per retre homenatge als bars clandestins. No va ser fins més endavant quan el seu propietari, Javier de las Muelas, va obrir l'espai a les dones. Pel que fa a l'oferta, la seva carta va néixer especialitzada només en Martinis (de fet, aquest establiment era una martineria), però actualment s'hi poden degustar tota mena de còctels amb els cambrers vestits segons mana la cocteleria clàssica.

Preparant cóctels al Dry Martini que també compta amb un 'speakeasy'

Darrere una barberia

Bobby's Free és el nou 'speakeasy' de Barcelona i ningú ho diria, ja que està amagat al darrere d'una barberia inspirada en els anys 30 del segle passat. De fet, aquesta cocteleria se situa al mateix local ocupat durant quatre dècades per un bar irlandès. S'encarreguen de la seva gestió l'assessor gastronòmic Éric Basset i el cocteler Dany Martín. Per accedir a aquest establiment, a més de saber que existeix, cal conèixer la contrasenya que el local renova cada mes i dona a conèixer a les seves xarxes socials. "Tanmateix, la propietat no denega l'accés als que arriben a la seva porta atrets per la barberia a peu de carrer que amaga el bar secret rere un mirall", expliquen. A la seva carta hi ha tant còctels clàssics com creacions contemporànies per abraçar tots els gustos possibles, amb barreges que inclouen ginebra, cacau, cirera i ametlla en un mateix glop. Tot un món per descobrir després de retallar-se la barba.

L'interior de la cocteleria Bobbys

Sota un 'hostel'

Un 'hostel' amb vocació de luxe als Jardinets de Gràcia, Casa Gracia, amaga als seus fonaments una cocteleria sorprenent i totalment discreta pensada per a aquells que vulguin acabar el sopar amb una copa però sense ser vistos. Amb 145 habitacions i el restaurant La Paisana al damunt, Casa Gracia proposa la cocteleria Bis, "la més 'canalla' del barri", que encara va més enllà als espais Petit Bis i Mig Bis. Aquestes dues habitacions integren l'antiga caixa forta del banc estatal que hi havia dins de l'edifici abans d'aquest 'hostel', i que ara han estat reconvertides en sala privada per a sopars, copes i reunions. Un dels detalls de pel·lícula és que una d'aquestes sales encara conserva les icòniques caixes de seguretat del banc, a part de ressonar-hi de tant en tant els secrets de les grans fortunes barcelonines. El resultat és un espai misteriós i seductor amb "un ambient tranquil i privat" on es poden prendre còctels clàssics i d'autor.

Amb nom de llibre

Amagada rere un nom que juga a la distracció, la cocteleria La Llibreria, a les Corts, evoca les tones de pàgines d'una biblioteca o una botiga de llibres, però el que s'hi serveix a dins són litres de begudes destil·lades. Amb prestatges de llibres (en grans proporcions sobre cocteleria), ofereix un ambient fascinant que tracta de fer que el client es trobi com al menjador de casa. Amb una carta molt curta i taules on de tant en tant es pot veure l'advertència "Please, speak easy", hi proposen sobretot suggeriments del cocteler servits en bonics recipients i nostàlgiques copes. És un lloc freqüentat per cuiners i algunes 'celebrities' catalanes.

Club de lectura

Tuxedo Social Club és un club privat que vol ser "l'habitació que sempre has volgut a casa per llegir una bona novel·la, gaudir d'un bon còctel i conèixer algú amb qui puguis passar uns segons o tota una vida". Constituït com a club de lectura, aquest espai requereix ser-ne membre per poder entrar-hi, i està prohibit fer-hi fotografies. Per arribar a les seves portes s'ha de desxifrar l'adreça amb les coordenades que proposen a la seva web: 41º23'12.4 "N 2º10'44.2". A més, no s'hi permeten les trucades, les faltes de cortesia, ni fumar. La seva carta de còctels és una explosió de varietat i estil 'old fashioned'.

Xssst... no crideu l'atenció de la policia

La paraula 'speakeasy', amb què es coneix aquesta mena de locals, és hereva dels establiments on es venia, de manera il·legal, begudes alcohòliques als Estats Units dels anys de la llei seca, entre el 1920 i el 1932, una època coneguda a la història nord-americana com a Prohibition. En aquells anys l'esmena XVIII, de tradició puritana, va prohibir als ciutadans nord-americans i a qualsevol resident a les seves terres, la fabricació, transport i venda de begudes amb alcohol, cosa que va estimular tot un mercat negre i clandestí. De fet, l'alcohol se seguia consumint d'amagat en aquesta mena d'establiments, on, tal com indica el seu nom, s'havia de parlar tranquil·lament per no alertar la policia ni els veïns.

stats