Com viatjar en cotxe i no perdre la paciència

BarcelonaDavant d’un estiu que es dibuixa més local que mai, la carretera es convertirà en la principal línia de connexió fins a les destinacions vacacionals. Sense recórrer aquest any 12.000 quilòmetres per descobrir les platges salvatges de Bali o els encants de l’Havana, centenars de quilòmetres per carretera ens poden connectar, si els rebrots ho permeten, amb moments de relax. Segons les previsions del Reial Automòbil Club d’Espanya (RACE), enguany el 70% dels conductors de l’Estat passaran les vacances dins de les fronteres estatals i el 29% es desplaçaran més de 500 quilòmetres. Aquests viatges evoquen aquells dels anys 60, quan el trajecte era part de l’aventura perquè dins del cotxe s’hi passaven llargues jornades.

Dolors Troyano és una de les que recorden que viatjaven fa dècades amb el mític Seat 600, un cotxe que el seu fill ha restaurat. Recorda: “Abans havies de planificar-ho a casa amb mapes i guies en paper. Res de fer trucades amb mòbil. En tot cas havies de demanar consell a algú de la zona o buscar una cabina de telèfon”, mentre que ara qualsevol dubte a l’hora de fer una ruta o de trobar allotjament és a un clic. Troyano recorda especialment els trajectes que feien fins a Còrdova a veure l’àvia i la família. “Realment aquells viatges a l’agost eren tota una aventura. Al meu pare, que era l’únic que conduïa, no li agradava anar amb cotxe”, diu, i recorda que per aquells temps, sí o sí, s’havia de travessar la ciutat de València, així que per passar-la amb tranquil·litat ho feien de matinada, i encara així feien “unes quantes voltes”.

Troyano recorda que el viatge era aleshores llarg i calorós, i afegeix: “Havíem de fer moltíssimes parades per refredar el cotxe i per descansar. Algun cop havíem arribat a trigar més de 24 hores”. En el camí fins a Còrdova recorda especialment el pas per l’estreta carretera de Despeñaperros amb revolts i pujades, “un gran repte per al petit cotxe amb quatre i de vegades cinc persones i l’equipatge”. Tanmateix, remarca que anar en 600 era l’única manera en què es podia viatjar en cotxe privat, ja que “era el que es podia permetre la majoria de gent”, un vehicle que donava sensació de llibertat i de no dependre d’horaris. “Era tota una novetat. Guardo molt bons records dels viatges i excursions que fèiem a casa”. Amb la perspectiva que li dona el temps, per a ella, les claus d’un trajecte llarg en cotxe són clares: primer les ganes de fer-lo, de gaudir del viatge, i la paciència, però avisa: “El meu manual és, sobretot, gaudir del destí, però molt més important, gaudir del viatge en si mateix”.

El gerent de l’associació Clàssic Motor Club del Bages, Roger Grandia, opina que “la llibertat de moviment que ofereix el cotxe respecte a altres mitjans de transport fa que sigui una molt bona opció per a aquest estiu”, davant d’unes vacances amb confinaments parcials i eventuals tancaments de fronteres. Per a Grandia, un altre avantatge important d’anar en cotxe és la possibilitat de decidir sobre la marxa: “Tu decideixes on vols parar, si vols canviar la destinació, si prefereixes conduir per carreteres virades o per autopistes”, i afegeix que tot suposa “un aprenentatge” en què cal agafar les regnes.

“Quan decideixes compartir un viatge en vehicle privat assumeixes unes pautes no escrites que impliquen haver de decidir entre tots moltes coses”, destaca Grandia, que no concep un viatge de moltes hores sense parlar de la família, la feina i les preocupacions. “Això sense cap mena de dubte només es pot fer en vehicle, per la intimitat que tens respecte als altres mitjans”, diu. A més, per a ell, la clau per sobreviure a un trajecte llarg en cotxe passa també per l’organització: “Cal tenir clar com vols fer el viatge i sobretot compartir tot el que envolta aquest trajecte amb tots els ocupants”, ja que cada persona té necessitats diferents i viurà el viatge a la seva manera. Per a ell, l’altra part important és “la paciència amb tot i tothom, imprescindible per gaudir del trajecte”, diu, i perquè el viatge sigui un èxit. En la mateixa línia, per a la responsable de viatges del club automobilístic Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Rosó Morlà, el manual de supervivència passa per implicar tots els viatgers: “Tothom pot donar idees de parades, restaurants, i tothom pot buscar la informació”, suggereix.

Morlà també insisteix a recordar que són vacances i “no tenim obligacions, ni gaires horaris, ni massa imposicions”, i que cal tenir present que si alguna cosa no acaba de sortir com pensàvem, el món no s’acaba. “Intentem gaudir de cada instant!” També, pensar que som amb la gent que, en principi, hem triat i, per tant, ha d’anar bé. Com a consells pràctics recomana buscar la ruta més bonica o la que ens permeti parar en algun lloc que ens encantaria veure o que sigui l’excusa per provar un restaurant que ens faci il·lusió. “De nosaltres depèn que el viatge vagi bé i que el trajecte no es converteixi en un suplici sinó en un motiu més d’alegria. Però per a això cal treballar abans de sortir i planificar com volem viure cada part de les nostres vacances”, diu. En aquests preparatius, suggereix valorar la possibilitat de dur vehicles de mobilitat personal al maleter per desplaçar-se per la destinació, com la bicicleta o el patinet. “Pot fer més agradable l’experiència”.

Sobre l’ús de telèfons, tauletes i altres dispositius, Morlà diu que en cas de trajectes molt llargs, o de portar criatures, o les dues coses alhora, està bé deixar-se espai personal, per exemple en forma de dispositiu electrònic. “No tota l’estona, esclar, però hem de ser conscients que cadascun dels passatgers pot tenir motivacions diferents, i potser quan portem un parell d’hores de bonics camps verds que arriben a l’infinit, podem fer un descans i veure un capítol de la nostra sèrie preferida, o fer una partideta del joc del moment”. Que comenci el viatge!