10 consells per veure rèptils i amfibis en llibertat

Us donem algunes recomanacions per tenir èxit en la recerca d’aquests animals esmunyedissos

10 consells per veure rèptils i amfibis en llibertat
Cristina Torra
22/03/2019
5 min

BARCELONATradicionalment se’ls ha relacionat amb la bruixeria i és habitual que s’associïn amb la perillositat. Els rèptils i els amfibis no tenen, precisament, bona fama. “Però la veritat és que rèptils com les serps fan una funció de control dels micromamífers molt important”, explica Daniel Fernandez, president i coordinador de projectes científics del Grup de Recerca de l’Escola de Natura de Parets del Vallès (GRENP). Dels amfibis s’ha dit que són llefiscosos i més aviat lletjots. “Hem d’entendre que tenen la pell coberta de mucílag, que els ajuda a respirar i a mantenir la humitat”, explica Joan Maluquer, president de la Societat Catalana d’Herpetologia. Uns i altres formen part de la fauna de Catalunya i creen escenes de caça, de reproducció o, simplement, de moviment dignes de ser observades. Avui, us donem 10 consells bàsics per veure rèptils i amfibis en llibertat.

Es mira, però no es toca

Pot semblar obvi, però els animals en llibertat no es toquen. “La manipulació d’amfibis està regulada i sota cap concepte es poden agafar ni transportar”, alerta Fernandez. “Els amfibis són molt delicats i estan afectats per malalties emergents. Si els manipulem podem introduir-ne alguna”, afegeix Maluquer. Pel que fa als rèptils, la recomanació és la mateixa. Tot i que acostumen a ser més escorredissos, “pretendre perseguir-los i atrapar-los només ens portarà frustració i no s’ha de fer perquè els generem estrès”, explica Toni Llobet, il·lustrador naturalista i coordinador de guies de natura.

Primavera i estiu, bones èpoques

La primavera és temps d’aparellament dels amfibis i, per tant, un moment de molta activitat. “El raucar del gripau corredor és molt fort i ens permet identificar fàcilment on és”, indica Maluquer. Durant els mesos de primavera també es poden veure postes d’amfibis i “s’ha d’anar amb molt de compte i evitar remenar la vegetació perquè són molt delicades”, recomana Llobet. Si el que volem és veure rèptils, en canvi, haurem d’esperar a l’estiu. “A primera hora del matí és més fàcil veure sargantanes i dragonets prenent el sol. Necessiten els rajos ultraviolats per metabolitzar el calci als ossos”, explica Fernandez.

Un grup de nens miren una tortuga a l'Albera

Investigueu de nit

Per veure les escenes d’aparellament de granotes i goles inflades de gripaus raucant, heu de fer-ho quan ja no hi ha llum. “Són animals més confiats a la nit, és quan canten i se senten més segurs”, explica Maluquer. “Els amfibis surten de nit per mantenir la pell humida, durant el dia fa massa calor i, si fa vent, tampoc és bon moment per trobar-los”, detalla Fernandez. Per als rèptils, centreu-vos en els punts de llum durant les nits d’estiu. “Amb una mica de paciència, no costa gens veure com els dragons s’acosten dissimuladament a arnes i tot tipus d’insectes i s’hi llancen de cop per caçar-los”, descriu Llobet.

Aigua i humitat, hàbitat d’amfibis

Masses d’aigua i, normalment, calmades: basses, abeuradors, safarejos vells... qualsevol punt d’aigua pot tenir vida amfíbia. “En aigües quietes hi ha més animals, perquè no estan dissenyats per a corrents forts, necessiten un lloc tranquil amb accés i sortida fàcil”, detalla Maluquer. “Excepte el tritó pirinenc, que viu als cursos fluvials”, apunta. La pluja també pot fer sortir els amfibis. “Les salamandres adultes, en dies de pluja, en llocs de fageda o de muntanya mitjana, es poden observar bastant bé”, acaba Maluquer.

Pedra i sol, hàbitat de rèptils

En canvi, els rèptils haurem d’anar-los a buscar a llocs més aviat àrids. “Veure aquests animals és més atzarós”, comença a explicar Maluquer, que com a pistes per veure dragonets i sargantanes recomana mirar als murs de cases i, sobretot, als murs de paret seca al costat dels camps. “Necessiten llocs per assolellar-se, però alhora on amargar-se, i les parets de pedra compleixen els dos requisits”, explica. En canvi, “l’hàbitat de la serp verda i la serp blanca sol ser una zona de rocam amb bardissa”, detalla Fernandez.

Prismàtics i lot, l’equip ideal

Uns binocles ens permetran observar els animals de lluny i sense molestar-los. “Amb el soroll els animals, normalment, s’amaguen. Si els localitzem amb els prismàtics podrem veure’ls més estona”, explica Maluquer. “Fins i tot a les basses, si els observem des d’una certa distància, podrem veure detalls de com rauquen o com s’aparellen”, exemplifica Llobet. El lot és el complement ideal per a la nit. “Amb un frontal de baixa potència i no gaire estona podrem veure l’animal millor”, especifica Fernandez.

Xxxxxt! No molesteu!

Com menys soroll fem, més oportunitats tindrem de veure vida salvatge. “Ens hem d’acostar a les basses o als abeuradors amb moltíssima cura, en silenci i lentament si volem descobrir les granotes abans no es capbussin o les salamandres i els tritons al fons”, concreta Llobet. “No hem de remenar l’aigua ni ficar-nos-hi per tres motius: per no fer soroll, per no provocar que l’aigua quedi tèrbola i per evitar transmetre malalties”, afegeix Maluquer. Els rèptils com serps, llangardaixos i sargantanes sovint els descobrim quan fugen de nosaltres i fan soroll amb la vegetació. Una tècnica per veure’ls és esperar a una distància prudencial que tornin a sortir.

No alimenteu els animals curiosos

Aquest consell és principalment per a les Balears, on hi ha dues sargantanes endèmiques: la balear, que viu als illots perifèrics de Mallorca i Menorca, com Cabrera, sa Dragonera o l’illa de l’Aire; i la pitiüsa, que es troba a Formentera i Eivissa. “Són tan curioses i confiades que s’acosten als humans sense problemes, però cal evitar alimentar-les”, explica Joan Mayol, exresponsable de Protecció d’Espècies de les Balears, acabat de jubilar. “A les illes habitades també cal tenir molt controlats els animals depredadors com els gats”, afegeix. Les espècies de tortugues que habiten les illes, la mediterrània i la grega, també són força confiades i tampoc cal alimentar-les.

Vigileu amb els escurçons

Les úniques dues espècies verinoses de rèptils i amfibis que tenim a casa nostra són l’escurçó ibèric i l’escurçó pirinenc. “Hi ha una incidència molt escassa de mossegades i els casos mortals són molt rars”, explica Maluquer. Però cal evitar ensurts perquè “per una mossegada hauríem d’anar a l’hospital, no caldria córrer i segurament només hauríem de tractar-nos-la amb medicació (sense necessitar l’antídot), però és molt dolorós”, afegeix Fernandez. “Per identificar-los hem de saber que tenen la pupil·la vertical, les escames de sobre el cap són més petites que les de les colobres i l’escurçó ibèric té el morro aixecat cap amunt”, descriu Fernandez. Habiten des de la serralada Litoral fins al Pirineu però són animals amb baixa densitat i difícils de veure. “Si en trobem un, cal no tocar-lo, no atacar-lo i esperar que marxi”, recomana Fernandez.

Compte a les carreteres

Si estan molles són un pol d’atracció per a salamandres i altres amfibis a la recerca d’humitat i, si estan calentes, hi podem trobar serps agafant temperatura. “Això sobretot passa a la tardor, quan els termòmetres baixen però l’asfalt encara reté l’escalfor”, explica Maluquer. “Les nits de pluja, durant la primavera, a les carreteres forestals, sovint s’hi veuen salamandres”, explica Llobet, que demana conduir amb cura.

stats