Comença la màgia de les Falles del Pirineu: quan i on viure-les

Barcelona“Sentir el crec-crec de la fusta quan encens la falla i olorar la teia és espectacular”. Enric Plaza, alcalde de la pedania de Durro, ha baixat falles tota la vida i reconeix que és un dels moments més emocionats de l’any. “Ha canviat molt des que jo era petit –considera–, però els qui ho hem fet sempre ens seguim emocionant igual”. Explica que abans eren una cinquantena de fallers, tots del poble, i que ara n’hi ha 150, però només 20 de Durro. “Abans era un dia molt esperat perquè era festa i al llarg de l’any hi havia pocs festius, quan tothom es dedicava a la ramaderia. Ara es fa més pel turisme”, explica. Així i tot, reconeix que “en part, és gràcies a la gent que té segones residències que tradicions com les Falles continuen”. 

Aquest divendres, 16 de juny, les Falles de Durro donaran el tret de sortida a un seguit de celebracions declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2015. Arreu del Pirineu català, una vintena de pobles celebren aquesta festa ancestral entre el 16 de juny i el 22 de juliol. La festa consisteix en confeccionar uns troncs (falles) que pugen a un cim (faro) i s’encenen quan és fosc. Llavors, cada faller baixa una falla, creant una serp de foc, fins al centre del poble, on es fa una gran foguera amb totes les falles. La festa segueix amb música i balls al voltant del foc. L’origen és incert, però se sap que es tracta d’un antic ritual relacionat amb el culte al sol i el món rural, que coincideix amb el solstici d’estiu. En aquest cas es creu que el foc, simbolitzant el sol, baixa de la muntanya per purificar els camps, els boscos i la població i també per espantar els mals esperits. 

La celebració és cada vegada més coneguda i visitada des que forma part de l’inventari immaterial de la Unesco. Per això, municipis com la Vall de Boí, de la qual depenen pobles petits com Durro, Boí o Taüll, han regulat l’accés per evitar-ne la massificació. “Per exemple, Durro és un poble que només té un accés amb un pàrquing petit. Per evitar que aparquin a la carretera, quan el pàrquing està ple, tanquem la carretera a Barruera, on hi ha més aparcaments habilitats i un servei de taxi que, per dos euros, et porta i et torna de Durro”, expliquen des de l’oficina de turisme. És una mesura que van adoptar l’any següent a la proclamació de les Falles com a Patrimoni Immaterial per evitar problemes de trànsit a la carretera. 

A Isil, al Pallars Sobirà, també han adoptat unes mesures similars. Les Falles d’Isil són unes de les més conegudes i també una de les festes de referència, ja que tot i patir una davallada, mai no s’han arribat a perdre. Tret dels anys de pandèmia, a Isil, on la festa coincideix amb la revetlla de Sant Joan, s’hi arriben a concentrar unes 3.000 persones. “En un poble amb una cinquantena d’habitants i amb molt pocs serveis, és una bogeria”, explica Xavi Ros, president de l’Associació Cultural Fallaires d’Isil. Habiliten un aparcament per a 900 cotxes i, un cop s’omple, es tanca la carretera d’accés, al seu pas per Borén. Ros recorda que aquesta restricció s’ha hagut d’aplicar poques vegades, però que és l’única manera que han trobat de fer unes Falles segures. “A més, hem de contractar una ambulància, seguretat privada, habilitar lavabos... Ens suposa una despesa addicional pel fet de ser un poble tan petit sense serveis”, reconeix Ros. Per això també recomanen que els visitants que vulguin veure les Falles es portin el sopar de casa, ja que a Isil “només hi ha un bar, on no caben més de 30 persones”. 

Per tots aquests motius, l’associació ja fa temps que va acordar que només es baixarien 60 falles de gent del poble o dels que tenen una vinculació molt directa amb Isil. “No hem volgut créixer en quantitat perquè la baixada és exigent, es fa per un terreny fangós i amb pendent, no apte per a tothom”, explica el Xavi. A més, d’aquestes 60, i això és una cosa que només es fa a Isil, n’hi ha 10 que no les baixen a coll, sinó tombades. “Vol dir que hi ha una canal amb molt pendent per on les tirem de punta. La feina del fallaire és recollir-la on para i tornar-la a tirar, fins que arriba a baix. Amb una bona baixada pot ser a baix en tres tirades. Aquestes falles s’entrecreuen amb la serp de foc que formen les altres falles”, explica Ros. “Per a mi això és molt especial, per això demanem que la gent que vingui a veure-ho sàpiga que no és una revetlla com a tal”, apunta. Des de l’associació es reparteix un llibret informatiu sobre la festa i les recomanacions per gaudir-ne a tots els que arribin a Isil el 23 de juny. “El que recomanem és que no es tirin petards, perquè trenquen la màgia de les Falles”, recorda Ros. “Per a mi hi ha dos moments màgics. El primer és quan som dalt de la muntanya, amb el faro encès, just abans de baixar. I el segon és la baixada: quan tu estàs sol amb la teva falla de 20 quilos només penses en l’esforç físic que suposa i la satisfacció d’aconseguir arribar a la plaça”, confessa el Xavi, que ha baixat falles des de ben petit. “És una sensació indescriptible”. 

La Crema deth Haro i deth Taro 

A la Vall d’Aran, en lloc de fer les Falles, el 23 de juny, fan dues festes diferents també relacionades amb focs i troncs. A Les, es fa la Crema deth Haro, que és la cremada d'un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçària plantat l’any anterior i al voltant del qual es ballen danses araneses. A Arties, en canvi, té lloc la Crema deth Taro. El jovent arrossega un tronc en flames per tot el poble fins a casa de l’alcalde. “El dia de Sant Joan és superespecial”, explica Lina Fanlo, alcaldessa d’Arties. Durant el recorregut, els participants salten i ballen per sobre del Taro, per purificar-se. “Tothom pot saltar, només recomanem que la gent vagi vestida adequadament, amb roba llarga i de cotó”, detalla Fanlo, que també explica que cada any arriba més gent al poble per gaudir de la festa.