Digue’m com ets i et diré quin ioga et convé

Barcelona“El que més m’agrada del ioga és que és una disciplina per a tothom, en què no et sents jutjat per ningú. I m’ajuda a conèixer cada cop més el meu cos i a escoltar-lo”. Així parla Laura Mascaró, de 34 anys, que practica ioga des de fa dos anys. I és que no podem negar que el ioga està en auge. Es podria comparar amb la moda del running fa un temps, quan no es podia anar a cap sopar d'amics o familiars sense parlar-ne.

Si bé és cert que fa temps que el ioga es practica a casa i que hi ha centres que n’imparteixen ja amb un grapat d’anys d’experiència, en els últims anys n’ha proliferat la pràctica i se n’han popularitzat nous estils. Fins a tal punt que, si tenim ganes de provar-lo, es fa difícil decidir a quina classe apuntar-se.

“Quan vaig començar a practicar vaig tenir la sort de poder provar diferents tipus de classes, i això em va permetre veure en quin estil em trobava més còmode, ja que abans de fer cap classe no sabia ben bé què em trobaria”, explica Mascaró.

Però anem per parts. Exactament, què és el ioga i quins estils podem trobar-ne?

La Ivet Trasserra, professora de ioga des de fa vuit anys i copropietària de La Shala Vic, descriu aquesta pràctica de la següent manera: "És una eina d’autoconeixement, t’ensenya tècniques d’autoregulació i de millor gestió emocional i, en l’àmbit físic, és una pràctica que ajuda a agafar molta consciència corporal, a flexibilitzar i a mobilitzar el cos, al mateix temps que el tonifica". Però no ens hem d’imaginar una força muscular equiparable a fer peses al gimnàs, sinó que es treballa una musculatura més profunda i estructural. I afegeix "Són un tipus de força i de mobilitat molt útils per a la vida diària".

Precisament, molta gent, quan s’hi apunta per primera vegada, ho fa amb l’objectiu de moure’s, tal com explica Mascaró: "Vaig començar perquè al tenir una feina d’oficina, necessitava fer algun esport per estirar el cos i, sobretot, l’esquena".

Així que no es pot negar que el ioga és una bona eina per millorar i allargar la qualitat de vida en el vessant físic. Però Mascaró, que fa un temps que en practica, afirma "Tot i que algunes postures les pateixo més que d’altres, durant la pràctica em sento molt bé. És un moment en què només penso en la respiració, en l’equilibri, en intentar millorar i en provar noves postures, i aquesta concentració permet que desconnecti i no pensi en res del que passa a fora".

Per tant, tenim al nostre abast un esport que ens acompanya en un desenvolupament personal, emocional i mental més pausat, un aspecte molt destacable tenint en compte el ritme diari en què estem immersos. “Quan acabo, noto que he treballat físicament. En canvi, mentalment em sento relaxada”, assegura.

Tipus de ioga

Dins de la pràctica de ioga, trobem diferents camins i diverses pràctiques: estudi d’escriptures i textos, pràctiques de meditació, ús del so i de la vibració com el cant de mantres o el karma-ioga, que consisteix en realitzar accions de forma desinteressada. Altres pràctiques, com les tècniques de pranaiama, se centren més en el control de la respiració i altres en pràctiques més físiques que utilitzen el cos, de les quals pengen diferents estils, que és dels que parlem principalment en aquest article, perquè també són, majoritàriament, els que podem trobar als centres de ioga que tenim a l’abast.

Les més popularitzades a casa nostra "són les diferents pràctiques dins del hatha-ioga, que tenen com a eina el cos físic, és a dir, el moviment i la respiració". "I, a través d’aquesta eina, netegem i alineem els cossos energètics dels quals parla el ioga. Per tant, accedim, a través del cos físic, al control de la ment i a estats de meditació, que són els objectius finals del ioga", explica Ivet Trasserra.

En el món occidental actual, en què tenim unes ments molt dinàmiques, “el moviment ens facilita arribar a aquest estat de calma, de regulació emocional i d’autoconeixement”, insisteix Trasserra. Ja que meditar de forma passiva, és a dir, asseguts, sense fer res més, ens costa molt; el cap no para en cap moment i se’ns fa molt difícil focalitzar-nos. Per tant, és una bona activitat per a aquelles persones que busquen un equilibri entre el cos i la ment, ja que, a través de la respiració i del moviment corporal, s’aconsegueix un estat de concentració, de calma i d’atenció en el present que sovint se’ns fa molt difícil d’assolir i que és molt necessari per a una bona higiene emocional i mental.

Diferències d'estils

Però, com hem dit, el que se’ns fa complicat és escollir el tipus de ioga que volem practicar perquè, quan ens decidim a provar-ho, xoquem amb una sèrie de noms pràcticament il·legibles i dels quals no coneixem el funcionament. Dins dels estils que impliquen moviment –per tant, flexibilitat, mobilitat i tonificació–, ens centrarem en el hatha-ioga i algunes de les seves variants, com en el vinyasa-ioga, i en el yin-ioga.

Les diferències bàsiques entre cada un d’ells les trobem en la intensitat i exigències físiques en termes de velocitat dels moviments, de postures (àssanes) més o menys estàtiques o dinàmiques i profundes, i dels suports que s’utilitzen.

“Per escollir quin tipus de ioga volem practicar, hem de tenir molt present en quin moment vital ens trobem. Si necessitem una pràctica de més intensitat física o més calmada”, explica Trasserra.

En aquest sentit, les pràctiques que denominem, en general, com a hatha-ioga “són pràctiques més estàtiques, més pausades, durant les quals les àssanes es mantenen durant més estona”, especifica Trasserra. Per tant, per a persones que no busquen un moviment tan dinàmic, sinó més relaxat i estàtic.

Per exemple, el ioga Iyengar és un estil conegut també del hatha-ioga ideal per a persones molt perfeccionistes, perquè es busca molta consciència corporal utilitzant diferents suports.

El vinyasa-ioga és un altre dels estils més popularitzats. “És una pràctica més dinàmica i també més exigent físicament. Es caracteritza per unes sèries d’àssanes molt lliures, amb poca permanència en les postures i enllaçades pel moviment, sempre respectant el ritme de la respiració. És una pràctica per a aquelles persones que busquen dinamisme, exigència física i que els sorprenguin, que cada classe no sigui ben bé el mateix”, explica Trasserra.

I entre els estils de vinyasa-ioga també cal destacar pràctiques com l’ashtanga-ioga, que segueix unes sèries fixes, i el rocket-ioga o el power-ioga, que són més exigents i que porten el treball de força a un nivell superior dins del mateix estil. “I també s’està posant de moda el ioga flow, que és un estil de vinyasa-ioga que busca encadenar les àssanes, l’una amb l’altra, de forma suau, amb uns moviments dinàmics que flueixen molt, com el seu nom indica”, diu la professora.

Tot i que, com hem comentat, hi ha molts estils diferents (kundalini-ioga, ioga Sivananda, dharma-ioga, ioga restauratiu, etc.) i la llista pot ser molt llarga, finalment parlarem del yin-ioga, "en què s’utilitzen tota una sèrie de suports per tal que sigui el cos qui vagi cedint a la gravetat i aconsegueixi arribar a capes cada vegada més profundes". "És una pràctica que accedeix als teixits connectius i hi ha un treball profund de les fàscies", explica Trasserra. Per tant, podria ser una bona opció per a aquelles persones que busquen calma, molta flexibilitat i guanyar amplitud de moviment sense tant esforç físic, amb un objectiu clar d’aprofundir molt en aquests dos aspectes, però d’una forma més progressiva i natural.

Si anem a l’arrel del ioga, ens adonarem que es tracta d’una filosofia de vida molt profunda, d’una manera de viure i entendre allò que ens envolta. A Occident l’hem heretat i adaptat a les nostres necessitats i moltes vegades en fem un ús més físic i superflu, amb l’objectiu de millorar el nostre estil de vida. Per tant, molta gent arriba al ioga alineada en aquesta direcció, malgrat que “a mesura que es practica comprenem que els beneficis van més enllà”, diu la professora.