El color del vestit, un problema de llum

Professora de la Facultat d’Òptica i Optometria (UPC)Fa dues setmanes es va fer popular la fotografia d’un vestit que, segons qui el mirava, era percebut com a blanc i daurat, o bé blau i negre. La clau d’aquesta aparent discrepància és que el sistema visual humà ha d’enfrontar-se contínuament al problema d’esbrinar quina part de la llum provinent d’un objecte es deu a la reflexió d’aquest objecte, és a dir, a les seves propietats, i quina part s’origina en el tipus concret d’il·luminació sota el qual l’estem observant.

El sistema visual ajusta contínuament el color dels objectes en funció del tipus d’il·luminació present, un fenomen conegut com a adaptació cromàtica. Això permet mantenir més o menys constant l’aparença dels colors, una propietat molt útil. Per exemple, percebem constant el color del nostre cotxe, encara que faci sol, hi hagi núvols o estiguem dins un garatge. Veiem i identifiquem el tigre que s’acosta silenciosament, encara que faci un dia poc clar. En general, aquest mecanisme funciona molt bé, però a vegades el sistema falla i s’equivoca. De fet, moltes il·lusions visuals es basen en aquest fenomen.

En el cas de la fotografia, el problema és que es fa difícil esbrinar com està il·luminat el vestit: ¿hi ha un nivell d’il·luminació tènue o intens? ¿La llum és blavosa o groguenca? No hi ha gaire pistes inequívoques a la imatge, així que el nostre cervell ha de fer suposicions centrant-se, per exemple, en una part de la fotografia que ens pugui semblar més o menys il·luminada que una altra. La millor manera de saber quins són en realitat els colors del vestit seria que a la fotografia hi sortissin altres objectes identificables al fons, amb la mateixa il·luminació. I cada persona fa les seves suposicions, la qual cosa condueix a diferents percepcions cromàtiques.

Si suposem que el vestit és en una habitació il·luminada amb llum natural o blavosa, podrem percebre’l com a blanc i daurat perquè el nostre cervell eliminarà el blau de fons. En canvi, si imaginem que el vestit està il·luminat per llum artificial més aviat groguenca, el podrem percebre com a blau i negre, que són, de fet, els veritables colors del vestit. Així doncs, es tracta d’una imatge ambigua per al nostre cervell.

Arran de la polèmica desfermada pel vestit, molts debats apassionats s’han tancat amb la conclusió: “Potser ets daltònic”. Però la realitat és que el daltonisme no hi té res a veure amb la il·lusió òptica que estem tractant. El daltonisme és una anomalia de la visió del color que afecta aproximadament el 8% dels homes (les dones en un percentatge molt menor) i que fa que es confonguin alguns colors, principalment els de tons vermells, grocs i verds.

Els òptics optometristes tenen una bateria de tests per avaluar si una persona és daltònica, com la prova d’Ishihara, que consisteix a descobrir un número o un camí en un mar de punts de diferents colors. Paradoxalment, la prova d’Ishihara pot donar resultats erronis segons la llum utilitzada per realitzar-lo, incloent-hi la pantalla, si es fa a l’ordinador. Un exemple més que demostra la importància de la il·luminació i que pot donar lloc a errors perceptuals, com el del vestit mediàtic.