Els col·leccionistes de ports

Banda sonora de migdiada per a uns, fascinació per a d'altres: Giro, Tour i Vuelta, el ciclisme és sinònim d'estiu des de temps immemorials. En l'esforç, el patiment, la victòria i la derrota, maridada amb els bells paisatges per on transcorren les carreretes, llueixen imperials els grans ports de muntanya. Monstres de pendents impossibles, escenari de les gestes més històriques i també de desfetes antològiques. El Mortirolo, l'Angliru o Alpe d'Huez, noms de llegenda on s'han consagrat els millors ciclistes escaladors del món i que avui són imants turístics de primer ordre. Si el ciclisme és com una religió, aquests són els temples als quals pelegrinar.

Tourmalet (Pirineu francès, Tour de França)

23,5 quilòmetres, rampes de fins al 13% de pendent

És el port més conegut dels Pirineus, un clàssic de la Grande Boucle des del 1910, quan es va ascendir per primera vegada. "Per a un aficionat és increïble ser allà, l'escenari que has vist mil i una vegades per televisió", explica Franc Lluis, periodista i ciclista que el va pujar el dia que celebrava 40 anys. Si es fa l'ascensió des de Sainte-Marie-de-Campan són disset quilòmetres que acaben a l'estació d'esquí Gran Tourmalet. A l'arribar a dalt hi ha una gran afluència de gent, una senyalística constant –desnivell i quilometres que falten– i iconografia ciclista per tot arreu. Això sí, compte amb les vaques que et pots trobar pel camí. "Va ser menys dur del que pensava, però els professionals el pugen després de cent cinquanta quilòmetres", apunta Franc Lluis amb un somriure.

Angliru (Astúries, Vuelta a Espanya)

13,1 quilòmetres, rampes de fins al 23,6% de pendent

Si ets a Astúries i t'agrada el ciclisme no podràs evitar la temptació. A menys de dues hores en bicicleta des d'Oviedo, a l'arribar a Riosa una pintada a la primera rampa et dona la benvinguda a l'infern. "Tenen la parafernàlia ciclista molt cuidada", remarca el periodista i ciclista aficionat Jordi Cortinas, que mentre esmorzava va rebre un avís: "El cambrer del bar em va dir que pujar era dur, però baixar molt més". El temps, com sempre al nord de la Península, és una loteria i no sempre trobaràs acompanyants durant la pujada. En canvi, la neu segur que hi serà, fins i tot enmig de la carretera. "És duríssim, no tens ganes de repetir-lo. I la baixada directament fa por", recorda Cortinas.

Hautacam (Pirineu francès, Tour de França)

15,8 quilòmetres, rampes de fins al 13% de pendent

"Les rampes d'Hautacam en què es va fondre l'Indurain", cantaven Manel a Boomerang atordits per l'exhibició de Bjarne Riis, l'any 1996. És un port relativament proper a Catalunya, especialment si passes les vacances al Pirineu. Jordi Cortinas tenia Hautacam entre cella i cella des que era un nen: "Sempre ha estat allà. És Miguel Indurian defallint quan no sabies que t'agradava el ciclisme, l'esport que mirava el teu pare". El port, que comença a Argelèrs de Gasòst, és en una zona que respira essència, Luz-Saint-Sauveur, la del Tourmalet i Luz Ardiden. "Tots els encreuaments porten a un nom mític", recorda Cortinas: "Et creues amb ciclistes tota l'estona, i al poble vas trobant gent que, amb una mirada, saps que són allà amb la mateixa il·lusió que tu".

Mont Ventoux (La Provença, Tour de França)

21 quilòmetres, rampes de fins al 12% de pendent

El colós de la Provença és un port especial. És al mig del no-res i es veu des de totes bandes en una zona tan plana és com la regió francesa. L'aproximació al port és idíl·lica, sobretot si es fa en l'època que l'espígol és florit. L'ascensió es complica a l'arribar al Chalet Reynard, antic refugi reconvertit en restaurant situat a 1.417 metres d'alçada. "Els que volen guanyar l'etapa o fer temps és el lloc on comencen a agafar posicions", explica Franc Lluis. Allà comencen les rampes duríssimes que et porten a la icònica base militar i el monument a Tom Simpson. "És una muntanya que t'emociona, hi han passat tantes coses... És com jugar al Camp Nou", diu el ciclista aficionat.

Mortirolo (Alps, Giro d'Itàlia)

12,4 quilòmetres, rampes de fins al 20% de pendent

És un port tan extremadament dur que ja només el nom espanta. Per a Montse Vilanova, que ha fet la majoria d'ascensions clàssiques de la zona, és el més difícil que ha fet mai: "Hi havia poquíssima gent pujant i jo era l'única noia, quan vaig arribar a dalt la gent m'aplaudia", explica. Després d'arribar al mític port del Giro, per al qual va haver d'entrenar diversos mesos, recorda l'emoció només per ser allà: "Estava tan alterada que em va afectar en plena carretera". És un port molt boscós, es fa des de Mazzo di Valtellina i quan arribes a dalt et trobes una pilona amb el nom del port. Res més relacionat amb ciclisme.

Coll del Galibier (Alps, Tour de França)

32,2 quilòmetres –la suma de Telegraph i Galibier–, rampes de fins al 12% de pendent

Unes vacances en bicicleta, fent de Suïssa a Niça creuant els Alps, l'ocasió perfecta per pujar al Galibier, un dels ports més històrics del món. No és una zona amb una gran infraestructura turística al voltant del ciclisme, tot i els molts practicants que s'hi desplacen cada any. Val a dir que tampoc li cal una bola extra: és el port alpí més pujat a la Grande Boucle. "Fer el Galibier, com el Telegraph, és una espineta que t'has de treure i que et justifica el mal de cames que tindràs durant dies. És duríssim, no s'acaba mai", explica Jordi Cortinas, que recorda entre somriures la sorpresa al coronar el port: "Fas una pujada interminable i quan arribes dalt de tot només hi ha una pedra amb la direcció de tornada". Això sí, molta gent de turisme i en bicicleta, alguns d'ells amb cotxes d'assistència.

Alpe d'Huez (Alps francesos, Tour de França)

13,1 quilòmetres, rampes de fins al 12% de pendent

El port per excel·lència i els vint-i-un revolts més temuts per al pilot ciclista. La llegenda feta carretera: si a la vida has de pujar un port mític, ha de ser Alpe d'Huez, el cim que ha vist volar Coppi i Pantani. Jordi Cortinas, autèntic col·leccionista d'ascencions, el va fer quan encara no havia pujat cap dels altres més populars i aprofitant un triatló: nedar en un llac, pujar el port en bicicleta i després córrer per dalt. "No em vaig quedar amb bon gust de boca perquè no vaig gaudir gens. Per això vaig tornar-lo a fer l'endemà", recorda. Allà el turisme ciclista és absolut, el mite dels revolts d'Alpe d'Huez és una mina amb tota la parafernàlia incorporada.

Lagos de Covadonga (Picos de Europa, Vuelta a Espanya)

13,9 quilòmetres, rampes de fins al 15% de pendent

El port llegendari de la Vuelta a Espanya. És l'ascensió on hi ha La Huesera, l'agònica recta amb rampes del 15% de pendent que senties a la televisió un any rere l'altre des del 1983, quan Marino Lejarreta va estrenar la seva primera ascensió a la ronda espanyola. La zona del port és molt freqüentada, no pel cim ciclista sinó per tot el que pots trobar a la zona: una gran oferta d'oci gràcies a la bellesa de Covadonga i Cangas de Onís. "El ciclisme és un a més a més de la regió, que està plena de famílies que hi van a passar el dia". Això sí, també molta gent pujant en bicicleta, recorda Jordi Cortinas.

Coll de la Gallina (Pirineu andorrà, Vuelta a Espanya)

12 quilòmetres, rampes de fins al 13% de pendent

És un paradís ciclista i un dels indrets que millor s'estan promocionant. I no només pel cicloturisme, també perquè és habitual creuar-se amb estrelles internacionals corrent per Andorra. "Pots estar pujant un port i que et passi un equip sencer", explica Jordi Cortinas, que destaca l'esforç del govern del Principat d'Andorra per situar-se com una capital europea d'aquest esport: "Estan veient el potencial que té el ciclisme com a reclam". El periodista es queda amb el coll de la Gallina, a Sant Julià de Lòria, per ser el port preferit d'un dels ciclistes catalans més importants de tots els temps, Purito Rodríguez. Cada any hi organitza una marxa cicloturista amb el seu nom.

Stelvio (Alps, Giro d'Itàlia)

24,7 quilòmetres, rampes de fins al 14% de pendent

Si al Mortirolo prescindeixen de tota parafernàlia ciclista, a l'Stelvio és tot el contrari: hi ha fins i tot una petita botiga de marxandatge al final del port. El més comú és sortir des de Santa Maria Val Müstai i acompanyar el gran seguici de cotxes i bicicletes que el pujaran. "És un port molt més obert que el Mortirolo, que va tota l'estona per dins del bosc. El que a tothom li ve al cap quan parles de l'Stelvio són els tornantes", recorda Montse Vilanova. Es refereix als trenta-quatre revolts de cent vuitanta graus, que vas comptant un a un mentre fas l'ascensió. "L'ambient ciclista és a tot arreu, fins i tot em vaig poder comprar una samarreta de record quan vaig coronar", rememora.