La cerimònia del te amaga les claus de la felicitat

BarcelonaLa cita és a Tetere, un petit establiment del carrer Saragossa de Barcelona, on la Jing Jing i el seu marit, l’Ambròs, tenen una teteria. Hem quedat a les dotze del migdia i ens han avisat que hem de portar mitjons blancs i hem d'evitar portar faldilla curta, perfums, arracades i braçalets. També hem de dur el cabell recollit i tenir el mòbil silenciat. Aquestes són les instruccions bàsiques per endinsar-nos en la mítica –i alhora misteriosa– cerimònia del te, una tradició secular que ve del Japó i de la Xina i que encara perviu avui en dia.

La Jing Jing serà la nostra mestra de cerimònies. Ens rep amb un quimono tradicional i ens explica que la sala encara té la distribució hivernal, que marca la disposició dels pocs mobles, la decoració i els assistents. El soroll de fons de l’aigua que bull ens acompanya només entrar. “Per això és tan important que sigueu puntuals; quan els participants arriben ens agrada que sigui el moment en què l’aigua fa un soroll que en japonès s’anomena 'vent de pi', i és justament l’instant abans de començar a bullir”, diu. Aquí tot està pensat, cuidat i mil·limetrat. La cerimònia del te té unes normes estrictes i diversos protocols que poden variar en funció de l’estació, del nombre de participants o del mestre de cerimònies, però les regles s’han de seguir sempre.

Des del segle XVI

A sobre el tatami ens espera l’escriptor Francesc Miralles, que ha publicat juntament amb Héctor García el llibre 'Ichigo ichie' (Enciclopèdia), on els autors descobreixen aquest concepte japonès íntimament lligat a la cerimònia del te. “Ichigo ichie' és una expressió japonesa que no es pot traduir, tot i que se sol explicar com 'el moment que estem vivint ara mateix i no es repetirà mai més', explica Miralles. L’autor diu que es va fer servir per primera vegada al segle XVI, al Japó, i va ser el mestre Soji, el fundador de la cerimònia del te, qui la va introduir. “En el seu protocol sobre com havia de ser la cerimònia diu que s’havia de tractar els convidats amb 'ichigo ichie', com si no els tornessis a veure mai més i aquest fos el record que s’emportessin de tu”.

A partir d’aquí, Miralles i García han escrit un llibre on expliquen com aquest concepte es pot aplicar a totes les situacions de la vida. “És una forma de valorar i celebrar el moment amb altres persones. És també la voluntat d’estar totalment present en el present”, diu l’escriptor. ¿I quins són els beneficis de practicar l’'ichigo ichie'? Miralles ho té clar: “El temps adquireix molt més valor. De vegades ens pensem que el dia a dia no val res i que hem d’esperar coses extraordinàries, com les vacances, el bon temps, tenir una feina que ens agradi més... amb això el que fem es endarrerir la vida. Perquè potser no arribaran mai les condicions perfectes. L’'ichigo ichie' va de valorar aquest temps, aquest dia a dia que no és perfecte però pot tenir màgia. És una actitud”. Així doncs, sembla que aquesta cerimònia ancestral amaga algunes claus del benestar que són totalment aplicables al segle XXI. “I tant, nosaltres intentem explicar al llibre que cal viure la vida com si fos extraordinària cada dia, encara que estiguem anant a la feina o a buscar els nens a l’escola”, diu Miralles.

Mentrestant, la Jing Jing acaba de preparar el te 'matcha' que ha escollit per a la cerimònia d’avui. “És un te verd que té un procés de molta molt delicat. Aquest ve del sud del Japó i és molt bo”, diu. Buscar els tipus de tes que ofereixen és un dels punts forts de Tetere. L’Ambròs explica que ella i l'Ambròs viatgen a tot arreu per provar els tes que vendran als seus clients. Ara, per exemple, estan a punt de marxar a Taiwan a tastar un tipus de te que esperen poder tenir a la botiga de Barcelona en breu.

Te i pastes

A l’inici de la cerimònia, abans de servir el te, la Jing Jing porta una safata amb dolços. Es tracta de pastes fetes amb mongeta vermella, un ingredient molt típic de la rebosteria japonesa, que tenen per nom 'yokan'. La cerimònia del te té una coreografia a càmera lenta. La Jing Jing mou lentament els braços, serveix el te i el posa davant nostre. Hi ha alguna cosa hipnòtica en els seus moviments que distreu els assistents d’altres pensaments i els ancora en aquest tatami, en aquest present que Miralles reivindica com a l’únic existent.

La Jing Jing segueix introduint-nos i ensenyant-nos: “El primer glop és per omplir tota la boca de sabor”, avisa. En aquest cas, amb un te 'matcha' d’intensitat molt forta, la seva advertència és literal perquè el gust amarg d’aquesta beguda inunda tota la cavitat bucal. “Després s’ha de prendre amb pocs glops, i al final és important fer soroll al xarrupar l’últim glop”, diu. Al Japó aquest soroll no és de mala educació sinó que serveix per avisar que hem acabat, ens explica.

La nostra mestra de cerimònies destaca que tot i que sembla que el gust és el sentit més important, a la cerimònia del te hi participen els cinc sentits. El tacte (“Perquè ho toquem tot, des del terra amb els peus, fins a les tasses o el tatami”), la vista (“Perquè ens situa a l’espai, a l’habitació, i ens permet apreciar tots els detalls”), l’oïda, un dels més importants en una cerimònia on el silenci regna per sobre de tot (“Primer pel soroll de l’aigua que ens rep, després pels sorolls que fa el tatami i finalment pel soroll del xarrup quan acabem”), l'olfacte ("Són importants l'olor de la sala i també del te") i el gust, esclar (“Quan prenem el dolç primer, i el te després, és protagonista”).

La cerimònia s'acaba i, allunyats del soroll del carrer, sense mòbil i imbuïts de la cerimoniositat de la Jing Jing, li donem les gràcies. Ella recorda, un cop més, la importància del que amaga aquesta cerimònia: “Avui en dia tothom va amb molta pressa, hi ha molt poc temps i no tenim ni un moment per apreciar les flors que estan sortint ara a la primavera”, subratlla. Per això destaca que és important recuperar la filosofia de la cerimònia. “Cal gaudir al màxim de cada moment quan fem aquest ritual, i això ho podem aplicar a la vida”, diu. “Darrere del te hi ha moltes coses. La idea és disfrutar del moment com si fos únic i llavors endur-te aquesta sensació a la teva vida”. "Es tracta d'aplicar l''ichigo ichie', diu Miralles, somrient.