Vi i animals en simbiosi

BarcelonaEls temps han canviat a la vinya. Després d'anys en els quals sovint s'optava per practicar una viticultura que feia servir un excés de productes químics, ara en les feines del camp hi juga un paper fins i tot la interrelació dels ceps amb altres plantes i animals. D'aquí ve que cada cop és més habitual veure vinyes amb coberta verda (amb herbes i altres plantes entre ceps) o la recuperació en uns pocs cellers de la tracció animal per al llaurat i d'altres tasques agrícoles. La cosa no acaba aquí. Hi ha un celler que tira de falcons per evitar que els estornells es mengin el raïm, i d'altres han tret al mercat caixes de vi convertibles en nius per a ratpenats o vins dedicats als primats que contribueixen al rescat d'exemplars que han estat explotats.

Al celler Credo (DO Penedès), que forma part del celler Recaredo, tenen col·locades caixes niu per a ratpenats des del 2013. "Ha sigut lent però segur, i hem aconseguit portar-los a la vinya", explica el director de Recaredo, Ferran Junoy. En aquesta iniciativa col·laboren amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers. El coordinador del museu, Carles Flaquer, subratlla que els ratpenats "són el grup d'animals més importants darrere les abelles" perquè controlen les poblacions d'insectes, dispersen les llavors de les plantes i per l'acció pol·linitzadora i com a bioindicador. Així que, malgrat la mala premsa que els acompanya, no hi ha dubte de la seva aportació, tant a la vinya com més enllà. Estudis recents de Xile mostren com la presència de ratpenats a la vinya redueix un 30% l'afectació per plagues d'insectes. En són "depredadors voraços", subratlla Flaquer. "Si no tinguéssim els ratpenats, els humans tindríem un problema molt greu", recalca.

Ara el museu vallesà i el Parc Natural del Delta de l'Ebre, pioner a Europa en estudis de control de plagues mitjançant la conservació dels ratpenats als arrossars, han dissenyat unes caixes de fusta per al celler Credo. Serveixen per contenir i transportar tres ampolles de vi, i es poden reutilitzar com a nius de ratpenats tant en àmbits rurals com urbans per fomentar la preservació d'aquests animals. Un cop la caixa ja no conté vi, n'hi ha prou amb fer que la nansa passi a estar cap per avall, penjar-la en un indret que pugui ser propici on s'instal·lin els ratpenats i tenir paciència. A Catalunya hi ha 30 espècies, però la pipistrel·la nana és la més comuna i la que Flaquer estima que ocuparà més caixes niu. Una primera edició de 25 caixes amb vi (el blanc Ratpenat de macabeu o una selecció de tres diferents) ha volat de pressa i a Credo esperen tenir-ne més al març.

Mentrestant, aquests dies el celler La Vinyeta (DO Empordà) comença a distribuir la nova anyada (2020) dels Monos*, dos vins (un blanc i un negre) amb etiquetes molt cridaneres: hi apareixen dos dels primats de la Fundació Mona, que fa vint anys que en rescata d'abandonats, decomissats o que venen del món de l'espectacle. Ja n'hi han passat una trentena i ara n'hi ha 16. Fa un temps que la Fundació va proposar al celler que col·laboressin, i d'aquí van sorgir aquests vins, els quals ajuden a difondre la tasca de la Fundació i al seu funcionament. El blanc del 2020 el protagonitza el macaco Titín i el negre, el ximpanzé Charly (que va morir al setembre d'un atac de cor). Estan fets de raïm malvasia i monestrell, respectivament. "Són varietats antigues recuperades que són per recuperar també primats", celebra Cristina Valsera, de la Fundació Mona. Aquests vins fins i tot s'exporten. "És un projecte amb molta ànima que arriba a tota mena de públic sensible amb la preservació del medi ambient i els primats", detalla Josep Serra, de La Vinyeta.

Ovelles, cavalls, alpaques i falcons entre vinyes

A l'hivern en aquest celler empordanès pastura un ramat d'unes 200 ovelles per mantenir a ratlla la coberta vegetal i adobar-la. Entre primavera i tardor fa la transhumància cap al cap de Creus i l'alta Garrotxa i així s'evita que es mengin els brots verds o els raïms. Al celler ecològic Can Marlès (DO Penedès) tenen alpaques que fan una funció similar a les ovelles. A més, es mengen les fulles dels ceps un cop acabada la verema i delecten els visitants, relata Lucia Pombo, que va començar a tenir alpaques el 2016 perquè li agradaven i ja en tenen 19.

A més, hi ha cellers que han recuperat la clàssica tracció animal. En algunes zones, com en les més costerudes del Priorat, perquè és difícil feinejar a les vinyes d'altra manera. En d'altres ha sigut més aviat per elecció, com en els penedesencs Recaredo i Gramona. Tots dos estan adscrits a la marca col·lectiva Corpinnat, són biodinàmics (un pas més que l'ecològic pel que fa al respecte al medi) i llauren i fan altres tasques agrícoles a cavall a les finques d'on surten els millors escumosos (les 21 hectàrees de l'Enoteca, Celler Batlle i III Lustros de Gramona, i les prop de 3 del Turó d'en Mota i Reserva Particular de Recaredo). Reivindiquen que els equins ajuden a tenir la terra més esponjosa i evitar la seva compactació amb el tractor.

Hi ha qui pot concebre aquestes pràctiques com una rentada d'imatge o el que es coneix actualment com a greenwashing –una manera de presentar-se com a empreses respectuoses amb el medi malgrat no ser-ho tant com sembla–. L'enòleg Jaume Gramona diu que per esvair dubtes el millor és que la gent hi vagi. "Que vinguin a casa i els ho ensenyarem; una imatge val més que mil paraules", defensa. A més dels cavalls, des de fa uns anys han integrat animals per a diverses tasques. Van començar per unes ovelles dins d'un projecte amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Al principi els animals eren necessaris perquè teníem la terra una mica empobrida per anys d'una tècnica més tradicional de llaurar i d'anar-li demanant, i t'adones que per fer un bon compost els necessites", relata. Després han optat per tenir un ramat de 12 vaques de l'Albera, espècie en perill d'extinció, i gallines. La femta de les vaques i les closques dels ous de les gallines serveixen per als preparats biodinàmics, que són tractaments naturals per a la vinya.

Els falcons han sigut de les últimes incorporacions. Hi ha animals que representen un bon maldecap per als viticultors, com els senglars, els cabirols o els estornells que es mengen el raïm, i per a aquests últims hi ha remei més enllà de posar espantaocells: els falcons. Des de fa dues veremes Gramona té 10 falcons per any entre juliol i agost que fan part del seu creixement a la vinya. Un primer grup hi aprèn a caçar i un segon ja no arriba ni a caçar, però serveix d'avís per als estornells: millor no acostar-se als ceps, no sigui que anant a buscar raïm acabin ells sent l'aliment d'un falcó. La pèrdua de raïm a causa dels estornells s'ha reduït considerablement: abans era del 20%, en el primer any dels falcons va ser del 2% i en el segon, aquest 2020 que acabem de deixar, no ha arribat al 0,5%.