Cellers dissenyats per captivar

BarcelonaEl vi pot aliar-se amb l'arquitectura i donar peu a edificis d'allò més singulars. Els cellers de nova construcció busquen ser espais funcionals en què es prioritzi tenir unes condicions òptimes per elaborar el vi i fer-ne la criança, si bé també s'han aixecat obeint a altres criteris. N'hi ha de dissenyats a consciència per despertar admiració i d'altres que miren de passar desapercebuts fusionant-se amb el paisatge. A mesura que s'incrementa l'elaboració de vins ecològics també prolifera la preocupació per rebaixar l'impacte ambiental amb l'entorn i els cellers incorporen energies renovables com la geotèrmica o plaques solars.

Els edificis del vi no cal que estiguin a l'última per despertar l'atenció. Durant molts anys els que més han sobresortit de Catalunya per la seva arquitectura han sigut les masies i les denominades catedrals del vi, que són els cellers cooperatius modernistes que es van construir ara fa un segle. Les catedrals van representar un salt qualitatiu perquè van contribuir a millorar la ventilació i la higiene. En les últimes dècades s'ha viscut un altre salt endavant, amb nous cellers que no sempre s'han concebut des del sector vinícola –a vegades han anat en paral·lel als booms immobiliaris o a l'arribada de capital estranger– però que han enriquit l'arquitectura del vi i les oportunitats de gaudir-ne tot visitant-los.

Els nous cellers del mapa vinícola

Un dels més innovadors és el nou celler de Perelada (DO Empordà i Cava, entre d'altres), però encara trigarà a obrir-se al públic. L'ha dissenyat el despatx olotí RCR Arquitectes (guanyador del prestigiós premi Pritzker) per minimitzar l'empremta ecològica i integrar-lo en el paisatge. S'ha prioritzat l'ús de materials reciclats i de producció local i s'ha recorregut a la geotèrmia per reduir el consum de calefacció, refrigeració i aigua sanitària. A més, s'ha concebut per a un ús eficient de l'aigua i l'electricitat facilitant l'entrada de llum natural i s'hi garanteix un bon aïllament, cosa que es tradueix en un "efecte cova" en benefici de l'envelliment del vi, segons ha detallat la família Suqué Mateu, que hi ha invertit 40 milions d'euros. 

Aquestes instal·lacions tenen 18.200 metres quadrats i anualment s'hi poden elaborar fins a tres milions d'ampolles de vi. En realitat el nou celler ja està en ús i les previsions inicials eren que a hores d'ara ja hauria d'estar obert per rebre visites enoturístiques, però amb la pandèmia s'ha decidit ajornar la inauguració fins a la primavera del 2022. Mentrestant, qui vulgui fer un tast d'un altre celler també dissenyat per RCR té l'opció d'acudir al de Brugarol (DO Empordà), a Palamós. Vist des de fora ningú diria que a sota terra hi ha un celler construït amb planxes d'acer reciclades de vaixells de càrrega, on els vins estan en plena foscor, mentre que la llum que s'escola en algunes cambres li atorga un aire futurista. 

Pinord (DO Penedès i Cava, entre d'altres) també ultima un nou celler a la Finca de Mas Muntanyans, a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), que ja està en funcionament (mantenen també el de Vilafranca) i que ha de servir per donar un nou impuls a l'enoturisme a partir de la tardor. És autosuficient energèticament, amb plaques solars i geotèrmia, tindrà una capacitat de 3 milions d'ampolles i la inversió haurà sigut superior als 4 milions previstos inicialment. Per la seva banda, el celler Mas Doix (DOQ Priorat), de Poboleda, ja ha culminat les obres d'un nou celler, bona part del qual està soterrat per reduir l'impacte visual amb l'entorn. S'ha dissenyat amb ànim minimalista i també amb l'objectiu que sigui energèticament autònom.

Tradició i modernitat conviuen

D'entre els altres cellers ja existents amb una arquitectura que no es pot passar per alt figuren les masies fortificades d'Oller del Mas (DO Pla de Bages), que té una història mil·lenària, i la Torre del Veguer (DO Penedès), originària del 1359 però amb un aspecte avui dia que es va configurar en el segle XIX. També és el cas del castell de Torre del Remei (DO Costers de Segre), on els primers vestigis d'activitat vinícola es remunten al 1780.

Vins de Pedra (DO Conca de Barberà) fa visites a la seva torre medieval de la muralla de Montblanc. Un altre històric és el de Codorníu (DO Cava), renovat el 1915 per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. El grup de Codorníu també s'ocupa del celler de Poblet, l'únic monestir català en què es fa vi –sota la marca Abadia de Poblet (DO Conca de Barberà)–. Entre les catedrals del vi modernistes hi ha les de Gandesa i Pinell de Brai (DO Terra Alta), Falset (DO Montsant) i Nulles (DO Tarragona i Cava). Moltes són obra de Cèsar Martinell.

De temps més moderns sobresurten Can Ràfols dels Caus (DO Penedès), que està excavat a la roca i ha sigut dissenyat per l'arquitecte italià Paolo Deganello, i els cellers que són un balcó sobre les vinyes, com Ferrer Bobet (DOQ Priorat), un edifici d'Espinat/Ubach Arquitectes en forma de vaixell o fletxa que sobresurt entre la muntanya. També n'hi ha que posen l'accent en el compromís o la integració amb el medi, com el celler Batlle de Gramona (DO Penedès i marca col·lectiva Corpinnat) i el nou de Nin Ortiz (Priorat), que busca ser part de l'entorn, com també el de Boldú Viticultors (DO Costers de Segre), amb un sostre original que recorda les ondulacions del paisatge. Per la seva banda, Família Torres atresora cellers de diferents èpoques i estils arquitectònics repartits per diversos territoris vitivinícoles, com El Lloar (DOQ Priorat), El Purgatori (DO Costers de Segre) i el de Pacs i Waltraud, al Penedès.