Carmen Lomana i Sita Abellán s'exhibeixen a la 080

BarcelonaSi per alguna cosa brilla Dominnico, és per la seva capacitat de fer pinya. I en aquests temps que corren, no hi ha res menyspreable en ser el líder d’una comunitat que transmet una visió de la moda i aconsegueix que aquest missatge arribi a moltes orelles. I més, quan aquells que l’envolten, més enllà de mostrar una autèntica devoció pel treball del creador, tenen un gran poder d’influència.

A cada desfilada, Domingo Rodríguez Lázaro, l’ànima de Dominnico, aconsegueix reunir la flor i nata de la societat a través del seu moviment genderless. “Som ara més conscients que mai que la moda no entén de cossos, gèneres ni identitats”, explicava al backstage. Aquest moviment es palpa a la passarel·la, tant en els models que desfilen amb naturalitat en la fluïdesa com en el públic assistent, que ja de per si forma part d’un xou que varia des de l’eclecticisme fins a l’extravagància. Avui, però, entre tots els galls d’indis presents a la desfilada que tancava la tercera jornada del 080, el focus d’atenció ha recaigut en dues figures del paper cuixé completament diferents que abracen la moda a la seva manera.

D’una banda, la socialité Carmen Lomana, que ha trepitjat la passarel·la amb un minivestit d’inspiració llencera adaptat al seu cos. Lomana ha acabat la desfilada descalçant-se i desistint de les sabates de taló. “És una icona i una revolucionària que ha sacsejat una generació”, deia el dissenyador.

De l’altra, la polifacètica Sita Abellán, amiga de Rihanna, musa de marques com Loewe, ha estat també una de les estrelles de la nit. Entre la munió de followers que la segueixen destaca Katy Perry o les Kardashian. “Ha estat un referent des dels meus inicis i és amiga de la marca. Qui millor que ella per defensar el meu imaginari?”, afegia.

L’empresària i model murciana ha obert i tancat la desfilada de Dominnico amb una col·lecció ambientada en un futur distòpic, que s’inspira en la cultura japonesa i algunes tribus urbanes representatives que es desviuen per l’aparença. Pel que fa a dissenys, no hi ha hagut cap sorpresa significativa: Dominnico ha destacat les peces emblemàtiques que l’identifiquen com a marca, i que altres copien: els conjunts provocadors de pell, els materials vinílics, l’estètica BSBM o les sivelles en forma de cor. La firma també ha experimentat amb l’upcycling, creant peces úniques que provenen de la reutilització de teixits sobrants.

Una altra cara coneguda de la indústria de la moda és Gala González. L’empresària gallega, que ha mamat des de petita el negoci tèxtil de la mà del seu tiet, Adolfo Domínguez, ha tornat a participar en el 080 amb Amlul, el projecte personal que reforça el seu compromís amb la moda slow fashion i que la manté al marge com a celebritat internacional: “Una cosa és Amlul i l’altra és Gala González. Aquí no soc la protagonista, ho és la clienta”, ha deixat ben clar.

La firma nascuda l’any 2019 no té res a veure amb el ritme frenètic de les multinacionals tèxtils per a les quals ha treballat. Això és una altra cosa: només dissenya una col·lecció a l’any amb peces que combinen sensualitat i comoditat, i perduren a l’armari perquè no estan subjectes a les temporades ni a les tendències. La roba es produeix localment i una vegada presentada al públic, es pot adquirir immediatament. “Vivim en l’era de la immediatesa, i dissenyar roba que no es produirà o que es comercialitzarà en sis mesos genera més frustració que desig. No té cap sentit”, afirma González.

Vestir-se per anar a la platja o a la gran ciutat

Des de la Costa Brava, també dissenya roba a foc lent All That She Loves, que es nodreix d’una xarxa de proveïdors de la zona per elaborar cada peça sota criteris sostenibles. “Nosaltres ja venim així de sèrie”, bromejava Clara Esteve abans de la desfilada. La firma especialitzada en bany ha evolucionat cap a un tipus de roba més relaxada que destaca per la seva versatilitat: “Els nostres biquinis i banyadors es poden combinar fàcilment amb vestits, pantalons o dessuadores”, afegia. El treball minuciós amb les sedes i les pelfes, les peces de punt o l’estampat tie-dye, completa una col·lecció estiuenca per practicar el dolce far niente a qualsevol indret del litoral català. Això sí, amb estil.

Si durant les vacances ens relaxem en qüestions d’indumentària, Natalie Chandler ens ha recordat que hi ha un altre tipus de moda femenina per trepitjar l’asfalt de manera sofisticada, però sense estridències. La dissenyadora belga ha mostrat les peces clau que formen part de l’armari de la dona urbana: camises desconstruïdes, pantalons baggy o peces de pell que eleven qualsevol outfit diari.

Qui també ha fet un interessant exercici d’elegància ha estat Lemāchet. En el seu debut a la passarel·la catalana, la dissenyadora Lucía Sánchez ha fet una lliure interpretació de la sastreria clàssica, posant l’accent en el patronatge de cada peça: “Entenc el disseny com allò creatiu que fa que una peça sigui portable”, ha reafirmat després de la desfilada.

Ninots de peluix i guants de llagosta

En una tessitura totalment diferent pel que fa a forma i contingut se situen les propostes més arriscades de la tercera jornada del 080 que defensen creadors emergents que ens recorden que no cal prendre’s tan seriosament la moda. D’una banda, l’experimental Outsiders Division ha tornat a fer del color, el patchwork, les geometries i els ninots de peluix el seu manifest creatiu en una col·lecció naïf que remet a la infància.

De l’altra, Como la Trucha al Trucho s'ha estrenat al 080 amb una proposta fresca plena de combinacions vibrants i estampats que enamorarien els hipsters catalans. Un detall: a ningú li han passat per alt uns guants de llagosta d’allò més dalinians.