El canvi de 'look' del príncep Guillem que ha enamorat Donald Trump
L'hereu de la corona britànica s'ha deixat barba, un gest que ha estat analitzat i comentat arreu del món
Pel que fa a barbes, la seva és de llinatge, tot i que sigui escassa. En els últims mesos, el príncep Guillem s'ha deixat una mica de barba. L'hereu al tron la va estrenar a l'agost, amb una publicació a Instagram en la qual felicitava l'equip britànic pel seu èxit als Jocs Olímpics. En aquell moment el creixement era lleu, com si s'hagués oblidat la maquineta d'afaitar durant un llarg cap de setmana. Aquesta versió de la barba irregular del príncep no va durar gaire. Segons va assegurar la revista People el mes de novembre, es va afaitar arran d'una petició de la seva filla, la princesa Carlota, que, segons sembla, es va posar a plorar “desconsoladament” en veure el nou aspecte del seu pare. Però la setmana passada la barba va tornar –més poblada, tot i que només una mica– quan el príncep Guillem va servir el dinar de Nadal en una organització benèfica a Londres i va assistir a la reobertura de la catedral de Notre-Dame a París durant el cap de setmana.
Durant l'acte, l'aspecte del príncep va ser molt ben valorat per almenys un líder mundial. “És un home atractiu. Ahir estava molt, molt guapo”, va dir Donald Trump al New York Post. La secció de xafarderies d'aquesta publicació, Page Six, es va referir a la barba com a “ruda”, tot i que és probablement una exageració de la discreta deixadesa del príncep.
“Només hi és”, diu Alun Withey, professor titular d'història a la Universitat d'Exeter i autor de Concerning beards: facial hair, health and practice in England, 1650-1900. “No té cap estil definit”. Pel que fa al motiu pel qual un membre de la reialesa sentiria la necessitat de deixar-se barba, Allan Peterkin, professor de psiquiatria a la Universitat de Toronto i autor de One thousand beards, a cultural history of facial hair, afirma que el príncep Guillem es troba en un punt d'inflexió tant en la seva vida personal com en la seva trajectòria reial. “Només està mostrant un rostre masculí fort”, assegura Peterkin, que avalua la incipient barba com “una mica deixada”.
Un gest calculat
Guillem, de 42 anys, és pare de tres fills i és el següent a la línia de successió al tron britànic. La barba podria ser, per tant, una eina per ajudar-lo a veure's més distingit i difuminar la percepció pública que és un nen amb les galtes rosades aferrat a la mà de la seva mare. “El que està expressant és: «M'estic convertint en tot un home i potser no vull que pensin tant en la meva cara de nen»”, assegura Peterkin. “El que veuen és un home madur i plenament preparat per portar la corona”. Withey indica que el príncep Guillem “no està fent res particularment inusual”, ja que existeix una llarga història de monarques britànics que s'han deixat créixer la barba.
A principis del segle XX, el rei Jordi V va deixar-se un bigoti arrissat i unes patilles que farien tremolar qualsevol barber hipster que cobra 200 euros per una tallada de cabells. Dècades més tard, el pare del príncep Guillem, el rei Carles III, lluïa una barba robusta i vermellosa amb vint anys.
Segons les memòries del príncep Enric del 2023, En la sombra, la cridanera barba del més jove de la reialesa va provocar un distanciament entre els germans. El príncep Enric, recorda al llibre, va rebre permís per conservar-la per al casament reial del 2018 amb Meghan Markle.
“Potser va ser una cosa freudiana: la barba com una manta de seguretat. Potser junguiana: la barba com a màscara”, relata Enric. “Sigui el que sigui, em va tranquil·litzar, i volia sentir-me el més tranquil possible el dia del meu casament”.
Si la barba va tranquil·litzar Enric, va molestar el seu germà. Segons el llibre, el gran de la casa reial “es va enfadar”, ja que anteriorment li havia dit que a ell no se li permetria portar barba. El llibre no especifica qui va exigir que s'afaités. Pot ser que la barba iniciés una baralla entre germans, però més enllà dels terrenys del castell de Windsor, el pèl facial ja no té el significat cultural que va tenir en el passat.
“Molts homes de la seva edat arreu del món occidental porten barba, així que és una norma generacional”, diu Peterkin sobre Guillem. La barba no és ni una via d'escapament de la societat educada, com ho va ser per als hippies a la dècada de 1960, ni un brot de pretensiositat hipster, com ho va ser a la dècada dels 2000.
Apta per a tothom
Actualment, la barba és banal. La porten LeBron James, George Clooney i Jimmy Kimmel. Fins i tot els executius poden prescindir de la maquineta d'afaitar sense temor a ser destituïts pel consell d'administració. Les barbes han sobreviscut fins i tot a ser un càstig polític. En certa manera, el perfil ascendent del Partit Republicà dels Estats Units és una cara barbuda. El vicepresident entrant, JD Vance, amb la seva barba ben cuidada, ha sigut el primer candidat d'un partit important a portar pèl facial en 75 anys. De la mateixa manera, tant Eric Trump com Donald Trump Jr. llueixen barbes dignes del terme “rude”.
Si a la barba li queda alguna cosa de poder per escandalitzar –o almenys per alimentar l'escrutini a les xarxes socials– és quan brota per primera vegada. A principis d'aquest mes, Jacob Elordi, l'astut protagonista de Priscilla, que sol anar amb la cara neta i sense barba, va assistir a un festival de cine amb una barba nova que li cobria la barbeta. Semblava un atracador de bancs a la fuga o el bateria d'una banda de folk-rock. A internet la gent semblava estar d'acord que l'actor australià de 27 anys s'estava perjudicant amagant el seu atractiu darrere la barba.
Tanmateix, tant en el cas d'Elordi com en el del príncep Guillem, la reacció de la gent no és tant per la barba en si com el fet que aquests personatges públics no tinguin l'aspecte al qual el públic està acostumat a veure'ls. Reaccionem davant la sorpresa del que és nou, no davant la sorpresa de la barba.
“Les barbes són habituals i normals, però encara en parlem quan algú famós decideix canviar radicalment el seu rostre i deixar-se-la créixer”, diu Peterkin. Si el príncep Guillem decideix conservar la barba, la gent acabarà acostumant-s'hi. Podria fins i tot crear una moda de barbes descuidades.