Com fer un canvi d'armari correctament? Triant bé la roba

BARCELONAEncara que els termòmetres hagin allargat la calor més del que semblava a l'acabar l'estiu, el canvi d'armari serà una urgència ben aviat. Passem l'equador de l'octubre i ja no hem de tenir a mà, ni a vista, algunes peces de roba que no ens tornarem a posar durant una bona temporada. ¿Hem de guardar els pantalons curts en una capsa fins al juny? ¿Cal treure aquell jersei de llana que no ens posarem fins als pitjors dies de febrer? El canvi d'armari és una constant anual, però no sempre el fem de manera adequada. De fet, és fàcil trobar armaris desendreçats i atapeïts, ja que tendim a l'acumulació i a quedar-nos amb un alt tant per cent de roba que no ens posem. Parlem amb l'organitzadora professional Clara Massons i responem algunes preguntes que ens ajudaran a fer un canvi d'armari sostenible i harmònic. Això sí, per aconseguir-ho caldrà que fem alguns sacrificis.

Què no fem bé?

El punt més important a l'hora de fer un canvi d'armari és saber que si tens un armari que t'obliga a reorganitzar-lo cada dos per tres vol dir que no està ben ordenat. Endreçar-lo no té gaire secret, perquè s'ha de fer per categories i de manera molt lògica, però sovint no ho fem bé. Segons els especialistes, en un armari ideal cal que puguem veure tota la roba que tenim a simple vista, fet incompatible amb tenir peces al fons i mal apilades. Això per no parlar de la roba que directament acaba fora de l'armari, repartida per l'habitació en penjadors i cadires. Tot això no ho hem de permetre.

Algunes accions petites i molt comunes que ens poden ajudar són guardar la jaqueta de carrer a l'armari i no en un penjador a l'entrada, on es van acumulant i no deixen lloc per si venen convidats, i buidar i desar a l'armari la motxilla a l'arribar a casa. Ens evitarà anar passejant coses que es queden a dins i que no necessitem sempre que sortim.

Com organitzem l'armari per dins?

La popular consultora d'organització japonesa Marie Kondo va mostrar-nos el camí de l'endreça amb el mètode KonMari, que proposa plegar-ho tot en vertical, per estrany que sembli. És la manera de tenir la roba ben plegada, que no s'arrugui i que estigui a la vista. A més, aprofitarem millor l'espai i allà on cabien 10 peces de roba ara n'hi cabran una quarantena. "Et multiplica per quatre la capacitat de l'armari", resumeix Clara Massons, ferma defensora del KonMari: "Qui ho prova, no torna enrere".

Pel que fa a la roba penjada, sempre s'ha de fer d'esquerra a dreta i caldrà organitzar-la escollint un dels tres criteris possibles en aquest sentit: de gruixut a prim, de fosc a clar o de llarg a curt. Ens hem de quedar amb un d'ells, perquè no coincidiran tots alhora. Una vegada tenim clar el format en què ho emmagatzemem, ho farem deixant el mateix espai entre penjador i penjador i amb només una peça a cada penjador. A més, tota la roba es penjarà en la mateixa direcció. "Amb això aconseguim que l'armari ens doni pau, que ens relaxem quan l'obrim al matí i abans d'anar a dormir", diu l'organitzadora Clara Massons, que, a més, reclama tenir un armari "prou intel·ligent" per no haver de canviar les coses constantment: "Ha de ser reduït –pel que fa a nombre de peces– per cobrir les nostres necessitats de tot l'any. Això no vol dir tenir-ho barrejat, ja que el banyador no anirà mai al cantó de la bufanda, però ho tindrem per zones. Una serà més d'estiu i l'altra més d'hivern, i quan canviem d'estació l'accessibilitat és molt més fàcil".

La importància dels bàsics

Cal tenir clar que un armari més gran no és més complet, el que fa que sigui perfecte és la coherència. Caiem en l'error de pensar que, com més roba tenim, més ben vestits anirem. Això no és així, ja que "un excés de roba ens entorpeix el dia a dia", assegura l'especialista. El necessari és tenir prou lloc per encabir els bàsics: la roba que combina el dia a dia.

Si tenim quatre pantalons i quatre parts de dalt que combinen, anirem vestits diferents setzes dies diferents del mes. Només amb aquest nombre de peces aconseguirem anar ben vestits i tenir un armari minimalista. Tenim la sensació que ens falta roba i no sabem què posar-nos, però llavors anem a comprar i pensem que tenim l'armari al màxim i no ens hi cabrà.

Què fem amb la roba que no ens posem?

No cal guardar-la ni en caixes, ni en altells ni en armaris entremitjos: ha de marxar de casa nostra. La donem, regalem, venem, reciclem, el que preferim, però hem de ser prou valents per renunciar-hi. "Aquesta roba ens està restant. Hem decidit que no ens la posarem i no ens aporta res més que treure'ns espai i donar-nos maldecaps", explica Massons, que recomana quedar-se només "amb el que ens encanta, el que ens fa pujar l'energia". D'altra banda, hi ha peces que no ens acaben d'agradar, que no ens queden bé... tot això fora.

Si ens sembla molt dràstic buidar excessivament i tenim prou espai per emmagatzemar, teníem una solució en el projecte 333, creat per la nord-americana Courtney Carver. Militant del minimalisme, l'organitzadora aposta pel concepte armari càpsula, en el qual només hi ha trenta-tres peces de roba. Això ho inclou tot, també complements i sabates que farem servir durant una estació. Tota la resta la guardarem en un altre armari o en capses, però no ho llençarem. A cada estació farem aquest mateix procés per no llençar roba que potser un dia ens tornarà a agradar però tenir el nostre armari del dia a dia endreçat.

Saber despendre'ns dels que no ens posem

És clau. En qüestió de roba hem de pensar en el present per davant del passat i el futur. Exemples: si hem canviat de feina i ja no portem aquella roba formal que vestíem, no cal guardar-la. Quedar-nos-la i anar-la emmagatzemant estació rere estació és senyal que estem aferrats al passat. Pel que fa al futur: cal deixar de fer el típic pensament que potser un dia em podrà servir. Error: no és present, ens està ocupant espai i no és coherent amb el meu armari.

Fer un bon canvi d'armari és fer una tria exhaustiva: això vol dir buidar-lo del tot al 100% i a partir d'aquí decidir què ens quedarem. El criteri és escollir roba amb la qual ens sentim bé, i no la que ens va costar diners o ens van regalar i volem obligar-nos que ens agradi. Per fer aquesta tria, necessitem 4 o 5 hores sols, sense interrupcions i sense música, silenci absolut, telèfon mòbil apagat i que ningú ens interrompi. Hem de tenir el cap ben clar.

Quan aconseguim tenir un armari més reduït, els següents canvis estacionals seran molt més ràpids i tot serà molt fàcil de col·locar: jerseis fins per jerseis gruixuts, pantalons curts per pantalons llargs, samarreta de màniga curta per llarga.