Les cales secretes de la Costa Brava

BarcelonaUn camí, moltes parades i un món per descobrir. Aquests anys de turisme encara no han aconseguit despullar del tot una de les joies més preuades de Catalunya: la Costa Brava. Sí, aquest territori encara conserva racons inèdits que ningú (o ben pocs) han explorat, cales meravelloses allunyades dels flotadors i de la lluita per aconseguir uns quants centímetres de sorra com sovint ens passa en les platges més atapeïdes de la zona. La majoria d’aquests paratges mig secrets es poden descobrir des de senders que passegen vora el mar, com ara el camí de ronda o el gran sender GR 92.

L’historiador, arqueòleg i director de l’empresa Camí de Ronda, Daniel Punseti, assegura que queden “moltíssims” racons per descobrir a la Costa Brava. El relleu i la geografia abrupta d’aquest litoral condicionen els accessos a molts llocs i això ha fet que moltes cales hagin quedat amagades rere alguns revolts. “Hi ha indrets completament verges als quals només es pot accedir a peu pel camí de ronda. Les barques no hi tenen accés a causa dels esculls, que són molt superficials i els impossibiliten la progressió”, explica Punseti, que assegura que en aquests indrets la tranquil·litat hi està garantida, fins i tot als mesos de juliol i agost. Impensable, oi?

Què hi ha en aquests indrets?

Els paratges verges amaguen un bon grapat de sorpreses. A més de xiringuitos que ofereixen la possibilitat de gaudir d’una bona gastronomia arran de mar –sovint amb una oferta basada en productes locals–, Punseti explica que hi ha “indrets del tot desconeguts amb vistes d’ocell magnífiques de la Costa Brava més verge i salvatge”. Per la seva banda, Ramon Ramos, director del Patronat de Turisme de la Costa Brava Girona, explica que cada camí de ronda mostra al visitant racons ben diferents entre ells. “Hi trobem tres parcs naturals: el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el dels Aiguamolls de l’Empordà i el del Cap de Creus. Els tres ofereixen paisatges diferents però tots molt encisadors”. Penya-segats, cales amb aigües transparents, racons inhòspits i solitaris i, fins i tot, algunes dunes litorals inesperades són altres meravelles que amaga aquest territori. “De vegades també passa que, tot i que ja coneixes un indret, et continua sorprenent per la seva bellesa”, afegeix Ramos, i explica que això es deu al fet que els paisatges canvien a cada estació de l’any. “Segons la llum i l’hora del dia es perceben diferents i, fins i tot, en funció del nostre estat d’ànim. Són com els quadres impressionistes”, comenta.

Però la localització d’aquests indrets –que s’amaguen entre les pinedes– no la delaten ni el Google Maps ni les webs de viatges, per això cal descobrir-la a mesura que es camina, rivalitzant amb la calor, l’aire i els desnivells, com durant segles s’ha descobert el món.

Consells per al camí de ronda

El camí de ronda es pot fer sencer o per etapes i de moltes maneres diferents. “Hi trobem des de famílies que hi van a fer una passejada fins a senderistes que fan tot el recorregut del GR 92 i, fins i tot, corredors que ressegueixen una part o tota la Costa Brava -diu Ramos-. S’hi pot accedir fàcilment des de diversos municipis i la majoria de trams estan en molt bones condicions. Això fa que qualsevol persona pugui passejar-hi”, explica.

Tot i això, si el que es vol és anar als llocs menys transitats, cal tenir en compte que es poden trobar trams de més dificultat, segons apunta Punseti. “Hi ha trams una mica més delicats que necessiten certs coneixements tècnics de progressió en muntanya i no són aptes per a tothom. D’entrada no ho sembla, però hi ha bastant desnivell acumulat”, avisa. De fet, aquestes parts són les que conserven l’estructura original del camí de ronda i, per tant, les que poden ser més atractives de visitar. “El més important és informar-se de la ruta que es vol dur a terme i no fer imprudències. Algunes demanen un mínim de forma física”, diu l’expert, que explica que cal tenir en compte també les condicions climàtiques. “El terreny pot canviar molt segons el temps que faci. Per exemple, no recomano fer cap ruta a ple sol durant l’estiu”. En la mateixa línia, Ramos recorda que, encara que són camins oberts i no hi ha cap limitació ni condició per caminar-hi, “en tots els casos l’accés ha de ser a peu” perquè “no s’hi pot accedir amb cap tipus de vehicle”.

Anar-hi amb un guia

Punseti comenta que des de fa uns anys la seva empresa, Camí de Ronda, organitza sortides privades d’un dia amb experts de la zona. “Expliquem el paisatge amb el qual ens anem trobant i intentem mostrar indrets desconeguts on costa arribar sense un guia”. Keith Kirven (46 anys), un nord-americà resident a la Vall d’Aran, va fer una d’aquestes rutes i assegura que el va sorprendre molt. “No m’imaginava que quedaven tants racons encara per descobrir a la Costa Brava”. Segons relata, la ruta li va permetre conèixer “senders amagats i vistes al mar des de boscos i penya-segats realment impressionants”. A més, també va poder gaudir d’un àpat deliciós al costat de la platja. Per tot això, Kirven recomana molt el fet d’anar-hi amb un guia. “Es coneix perfectament el territori i, per tant, sap on són els millors paisatges. Segurament sol no arribaries a aquests llocs perquè s’hi ha d’anar per camins frondosos que d’entrada no saps on porten”.

Com a consell als futurs excursionistes, Kirven recomana dur roba lleugera i còmoda, crema solar i sobretot aigua. Després de l’experiència, assegura que repetirà la ruta amb els amics. “La Costa Brava és una costa fantàstica, de debò”.

Els mapes, els nostres millors aliats

El secret per descobrir els paratges encara verges de la Costa Brava no és cap altre que intentar conèixer el millor que es pugui el territori. Així ho explica Daniel Punseti, director de l’empresa Camí de Ronda. “Són indrets difícils de trobar i requereixen un coneixement exhaustiu de la regió”. Per aquesta raó, des de la seva empresa ofereixen la possibilitat de contractar sortides d’un dia amb experts de la zona.

Tot i així, per aquells que prefereixin aventurar-se per lliure, hi ha disponibles diversos recursos que poden ser de gran utilitat, com ara plànols o llibres. A més de l’empresa Camí de Ronda, que té diversos mapes de les diferents etapes del camí de ronda, també el Consell Comarcal del Baix Empordà té editat un mapa en què fa constar tota la seva xarxa de senders, incloent-hi el GR 92. En aquesta línia l’Alt Empordà disposa d’un mapa comarcal de la xarxa de senders Itinerànnia, que ofereix més de 2.500 quilòmetres de senders senyalitzats en xarxa, entre ells el camí de ronda.

Un cop ja hem decidit si preferim anar-hi amb un expert del territori o bé amb un mapa que ens inspiri confiança, Punseti recomana -sobretot si es vol fer el camí de ronda sencer-, organitzar-se abans d’emprendre el viatge. “És aconsellable calcular els quilòmetres que farem cada dia, marcar-nos un horari per menjar i per descansar i fer les pernoctacions que calguin als diferents pobles pels quals passarem. A més, esclar, de dur calçat i roba pertinent per caminar”.