Caiac i snorkel, dues maneres d'acostar-se a la nostra fauna litoral

BARCELONASi hi ha una característica especial de la nostra costa litoral, és la gran varietat de paisatges que ens ofereix. De la mateixa manera, la fauna i el tipus de roca varien a cada pas, cosa que ofereix una extensa paleta de colors. I un bon lloc des d’on es poden descobrir aquests grans canvis paisatgístics és des d’un caiac. A la Costa Brava, un dels millors enclavaments per practicar aquest esport, es pot observar com al Montgrí i a les illes Medes hi domina la roca calcària, mentre que al cap de Begur la roca és granítica. Si baixem cap a la costa de Lloret de Mar i Blanes, aleshores ens trobem amb una roca més daurada. Això fa que en una jornada de caiac des de l’aigua es puguin veure molts canvis de colors i paisatges.

Pau Calero, director de l’escola de piragüisme SK Kayak, també considera que la qualitat de l’aigua a la Costa Brava és immillorable. “Quasi totes les platges són de bandera blava i, a més, les excursions es poden combinar amb el camí de ronda”, explica el caiaquista, que té la seu de l’agència a Llançà i detecta com cada vegada hi ha més persones que es volen iniciar en aquest esport.

Gran varietat de rutes

Precisament, Llançà i el cap de Creus són un bon lloc des d’on fer rutes amb caiac de tots els nivells. Una de les excursions més populars i familiars és la que va de Llançà a la cova del Castellar, on es pot contemplar una gran biodiversitat i aigües cristal·lines.

Si anem cap a la Costa Brava central, i tenim més experiència palejant, es pot fer la travessa de dos dies que va des de l’Escala fins a Llafranc. Es tracta d’uns trenta-tres quilòmetres que van pel cap de Begur, on es poden visitar petites cales, penya-segats, coves i zones protegides com la desembocadura del Ter, amb els seus aiguamolls i dunes. Sense oblidar una visita a les emblemàtiques illes Medes, a dins del Parc Natural del Montgrí.

Si ens dirigim cap al sud de la costa catalana, aleshores un bon lloc per practicar el caiac i observar la fauna marina és la costa del Garraf, on es paleja entre penya-segats de més de dos-cents metres i on es pot observar una gran varietat d’aus. Si ens trobem a la Costa Daurada, una bona opció és anar a la cova del Llop Marí, a l’Hospitalet de l’Infant, des d’on s’admiren els processos de litogènesi en un espai completament inesperat.

'Snorkel', una afició a l’alça

Esclar que si el que es vol és observar amb detall la biodiversitat de les nostres costes, la millor opció és saltar del caiac i fer una bona sessió de 'snorkel'. Segons Elisabet Paül i Carril, sòcia fundadora d’Anèl·lides, Serveis Ambientals Marins, cada vegada més persones es prenen l’'snorkel' com una activitat esportiva i es volen informar sobre com practicar-lo amb seguretat i quins són els millors llocs on anar. I és en aquest punt en què l’experta diferencia entre les tres costes principals catalanes i el que ens hi podem trobar.

A la Costa Brava, on sol anar més gent a practicar 'snorkel', hi ha una gran biodiversitat marina. A més, la posidònia està a molt poca profunditat, de manera que no cal fer submarinisme per arribar a veure una gran diversitat de fauna aquàtica. D’altra banda, en ser costes més rocoses i que no pateixen el procés de regeneració de platges, hi ha molta més visibilitat a l’hora de submergir-se. Alguns indrets ideals on practicar 'snorkel' d'aquesta zona són Llançà, Palafrugell i Lloret de Mar.

Pel que fa a la costa central catalana, també ofereix moltes possibilitats per als aficionats a aquest esport. “Pots arribar a veure fins a trenta espècies marines diferents”, explica Paül, que creu que és una costa sovint massa oblidada tot i trobar-se en zones altament poblades. I encara que és una àrea que pateix moltes regeneracions de platges, fet que provoca que la sorra es barregi amb l’aigua i li resti visibilitat, sí que hi ha indrets on es pot fer 'snorkel' amb molt bones condicions. Fins i tot a la costa de Barcelona, que sol ser ideal per al públic familiar. Altres llocs recomanables són la platja de la Roca Grossa, a Calella, que és de roques, té molt poca profunditat i s’hi pot veure com neden i pesquen els corbs marins. També la zona del Garraf, entre Vilanova i Sitges o Castelldefels, sol ser un bon lloc per fer immersions lleugeres.

D’altra banda, encara que al matí –amb llum solar– sigui la millor hora per tenir una bona visibilitat, potser molta gent no sap que a la nit també és un gran moment per capbussar-se. “Tens els sentits més aguditzats i qualsevol moviment et sorprèn, i pots veure els peixos caçant”, explica Paül, que des d’Anèl·lides organitza diferents sortides nocturnes, sobretot per la costa de Barcelona. Això sí, recomana que per seguretat sempre es vagi amb algú que en sàpiga.

I si ens dirigim al sud, per fer una bona capbussada ja aniríem a la costa de les Terres de l’Ebre. Allà hi ha zones amb una gran diversitat marina i molt poca profunditat, com la costa de l’Ametlla de Mar. Tot i això, igual que passa amb la Costa Brava, són zones on pot bufar el vent amb molta força, cosa que fa que es remogui l’aigua i que es perdi tota la visibilitat. Això no passa a la costa central, per la qual cosa, segons Paül, és una de les zones que val més la pena descobrir de la nostra costa litoral.