Buscar orquídies a Catalunya

“En aquest lloc sempre hi trobava cinc peus i ara tres se’ls han menjat els senglars”, constata amb un cert desencís el biòleg Jordi Prat. Es refereix a un emplaçament a prop de la seva casa del Maresme, en el qual tenia localitzat una població d’orquídies. “Gràcies al seu olfacte, els senglars localitzen els bulbs de les orquídies, els desenterren i se’ls mengen”, explica. Les orquídies, efectivament, tenen un bulb principal que permet el creixement de la planta i un bulb més petit que acumula nutrients per a l’any següent, tots dos soterrats. Com és natural, sense bulbs no poden sobreviure. Prat, que és membre del Grup Orquidològic de Catalunya, una entitat de la Institució Catalana d’Història Natural, apunta que “dues de les amenaces principals per a les orquídies a casa nostra són la destrucció d’hàbitats i els senglars”.

Jordi Prat és un expert en orquídies i, tal com demostra l’anècdota dels senglars, sap on trobar-ne. ¿Però per on pot començar algú que no en sigui expert i a qui faci il·lusió veure orquídies silvestres? La primera cosa que cal tenir en compte és que “d’orquídies, n’hi ha per tot arreu”, assegura Prat. I això no només passa a Catalunya, sinó a tot el món. N’hi ha prop de 26.000 espècies, quatre vegades les espècies de mamífers i més del doble que d’aus. Aquesta gran diversitat és indicativa que al llarg dels últims milions d’anys, les orquídies han colonitzat gairebé qualsevol lloc on arriba la llum i hi ha una certa humitat. A Catalunya n’hi ha prop de 80 espècies, que també es distribueixen per tot el territori. De tota manera, “els hàbitats amb més diversitat són les parts altes de la muntanya baixa i la muntanya mitjana”, explica Josep Nuet, responsable de l’equip de recerca botànica del Centre Excursionista de Catalunya i autor de diverses guies de camp sobre orquídies. Segons Prat, “els parcs naturals també són bons llocs per veure orquídies, perquè estan més protegits”. “I, curiosament, també els marges de les carreteres”, afegeix amb un somriure i un punt de sorpresa. “Potser perquè hi tenen menys competència i s’hi poden dispersar millor”, especula.

El Grup Orquidològic de Catalunya gestiona els avistaments d’orquídies que es pugen a la base de dades OrnithoCites. Les dades actuals indiquen que hi ha més cites a les comarques de Girona i Barcelona. “De vegades, però, si no es troben orquídies en un lloc és perquè no se n’han buscat –apunta Prat–. Hi ha menys gent buscant a Lleida i a Tarragona que a Barcelona i Girona”, diu. En qualsevol cas, Nuet considera que per començar a veure orquídies és molt recomanable fer-ho a partir d’una guia. És important saber quines orquídies es poden trobar a cada hàbitat i quan floreixen, i aquest coneixement bàsic es troba esquematitzat a les guies. Ara bé, com qualsevol activitat d’observació de la natura, trobar orquídies pot ser difícil. “Fa uns dies vaig anar a Montserrat i vaig anotar 400 referències de plantes, només una de les quals era una orquídia”. Ho reconeix un expert com Nuet. “És cert que potser no era un lloc apropiat –matisa–. Quan comences, en tot un dia pots veure fins a vuit o deu orquídies diferents, però potser hi ha dies que en veus només una –diu–. Potser si tens sort, a l’estiu al Pirineu veus una mollera plena d’orquídies roses, però de tota manera, allà només hi haurà una o dues espècies”, afegeix. A més, com passa sempre que se surt a la natura, l’observació d’orquídies té un punt d’imprevisibilitat. Si el bulb secundari no pot acumular prou nutrients, pot ser que necessiti un any més i la planta no floreixi fins al cap de dos anys. Això vol dir que encara que es tinguin localitzats exemplars concrets, i encara que els senglars no se’ls hagin menjat, pot ser perfectament que un any floreixin i l’altre no. 

Per aquesta raó, Nuet recomana mirar la natura en conjunt i aprendre a gaudir-ne des d’un punt de vista més global. Anar a la muntanya amb l’objectiu de veure orquídies i no trobar-ne cap pot ser frustrant. Però si aquell mateix dia veus un llangardaix, un ratolí de bosc i un camp que ha esclatat de roselles, l’excursió ja haurà valgut la pena. Les orquídies, com qualsevol altra espècie, formen part d’un ecosistema. “Si són en algun lloc és per alguna raó, perquè hi ha hagut un procés al darrere del qual hi ha una història”, diu Nuet. Aquesta visió, imprescindible per entendre l’equilibri invisible que hi ha en tot ecosistema, també ajuda a situar el valor de cada espècie. Totes les espècies d’ésser viu, des de la més abundant fins a la més rara, s’haurien de considerar un patrimoni biològic equiparable al patrimoni cultural. Perquè una espècie, com un monument, és un llibre on s’hi pot llegir la història de la vida per situar-hi la de l’home.

Si algú agafa aquesta caixa d’eines per començar a observar orquídies, pot fer-ho amb l’espècie Himantoglossum robertianum, coneguda popularment amb el nom de mosques grosses. És una de les més espectaculars i abundants a Catalunya. Té unes flors amb un degradat que va del rosa fosc al blanc i, fet important, és grossa. Perquè una altra cosa que cal tenir en compte per evitar possibles frustracions és que la majoria d’orquídies silvestres de casa nostra són petites. No són com les tropicals que es venen a les floristeries, però, tot i així, tenen el seu valor i el seu encant. Una altra espècie interessant és l’Ophrys passionis o abellera de la passió, anomenada així perquè floreix pels volts de Setmana Santa. Aquesta flor es caracteritza per un label arrodonit de color porpra molt vistós, que sovint presenta dues banyes i una certa pilositat. Finalment, per als neòfits que vulguin apujar nota, l’Ophrys speculum o abellera de mirall és una orquídia que viu en terrenys més aviat secs i que, en una mostra més de les relacions teixides entre espècies al llarg de l’evolució, té un label que no només imita l’abdomen d’una espècie de vespa, sinó que emet una aroma semblant a la de la femella.