Màrqueting o realitat: és Bumble una apli feminista?

LondresTenen les aplis per lligar una ideologia de gènere? N'hi ha de feministes? N'hi ha que són neutres? N'hi ha d'antifeministes? La publicació aquesta setmana de la llista Forbes del 2021 ha posat un dels seus focus en la incorporació al rànquing de milionaris i milionàries del món en Whitney Wolfe Herd, cofundadora de Tinder –plataforma que va deixar el 2014 entre acusacions d'assetjament sexual contra la seva exparella i també impulsor del projecte– i ara exitosa directora executiva de Bumble, l'aplicació per establir contactes que va fundar el 2014 i que es ven, sobretot, com a "feminista" i per a classes professionals.

Feminista per què? En principi, perquè permet que la dona faci sempre "el primer moviment". La clau, d'acord amb Wolfe Herd, era i és trencar "la dinàmica de gènere de les cites". És a dir, acabar amb la necessitat, imposada culturalment, de deixar-ho tot en mans de l'home. Bumble, doncs, seria des d'aquest punt de vista el paradís dels tímids. No han de fer res. Seure i esperar. I aquesta també és una de les crítiques que se li han fet.

Sigui o no només un molt afortunat eslògan publicitari, el cert és que quan Bumble va sortir a borsa al mes de febrer va ser rebuda pels inversors amb l'entusiasme d'un amor a primera vista. Al cap d'unes poques hores d'operar a Wall Street, les accions d'aquesta empresa amb el símbol del rusc –on la reina se suposa que imposa les regles i dona les ordres– van pujar el 76%. Wolfe Herd, de 31 anys, es va convertir en multimilionària de la nit al dia. La valoració de la companyia, amb seu a Texas, va ser de 14.000 milions de dòlars. Els títols van cotitzar a 64 euros, molt per sobre dels inicials 36 de sortida. Aparentment, 50 milions d'usuàries i usuaris a tot el món la fan servir de manera regular mensualment, tot i que la fundadora assegura que ja són 100 milions, i que hi ha hagut 1.500 milions de "primers moviments".

Quantitat per sobre de qualitat? Quants han acabat en no res? Quants han acabat en un relació duradora o només en una nit o una tarda distreta? ¿Importa, realment, l'estadística en el món de les relacions personals? ¿No és una manera actual de fer el que explicava George Simenon a les seves memòries, on deia que havia tingut 2.000 amants al llarg de la seva vida? No ben bé, però…

La pregunta més adient

En tot cas, potser no són les preguntes adients. Potser cal demanar-se, sobretot, si Bumble és realment una apli feminista pel fet que, en principi, deixi la iniciativa a la dona.

Seguint la vella tècnica de la professió, res millor, doncs, que demanar-ho a les usuàries i, a més, a una especialista, l'acadèmica canadenca de l'Escola d'Estudis sobre la Salut de la University of Western Ontario, Treena Orchard, que ha investigat i ha escrit sobre Bumble, a més d'utilitzar-la per establir relacions, com també ha fet servir Tinder.

Aquest corresponsal, doncs, hi ha obert un perfil –autèntic, sense amagar cap informació clau tot i que relativament innòcua– a l'espera que, després de l'anhelat "primer moviment", pugui demanar a les interessades, com a mínim, fer-la petar, per saber si realment consideren que és millor Bumble que Tinder o Badoo, per posar-ne un altre exemple. I per demanar-los, també, si el nivell d'exposició a mascles alfa més aviat indesitjables és molt més baix en aquesta aplicació que no pas en d'altres. Alhora, el propòsit també és comprovar si, com diu la fundadora, ha aconseguit trencar "la dinàmica de gènere" o si les seves paraules són només literatura de flyer en format digital.

En conversa a través de Zoom entre la ciutat de London, a la província canadenca d'Ontario, i Londres, Treena Orchard es reafirma en el que ha posat per escrit en un parell de celebrats articles a la revista online The Conversation: "El disseny de l'aplicació no facilita realment que la dona tingui el control perquè, mantenint els homes a l'espera, es genera una mena de situació antagònica".

En aquest punt cal explicar alguna de les característiques de l'invent per als neòfits i neòfites. Després de crear el perfil, pujar-hi fotos, autentificar-les –res garanteix que la informació sigui veritable, però– i que es produeixin els excitants emparellaments entre persones de similars qualitats –l'atzar de l'algoritme és, bàsicament, això, un atzar, malgrat que com diu el filòsof Emilio Lledó de vegades "l'atzar és un excés de sentit"–, l'home queda a l'espera del "primer moviment" mentre pot passar i repassar les imatges de les dones que han entrat en la seva òrbita.

Orchard segueix: "L'home es pot preguntar «Per què ningú no entra en contacte amb mi? Hi ha algú a l'altra banda?» Els homes poden experimentar angoixa i irritació. Però les dones també hem d'esperar, d'una altra manera, perquè quan establim el primer contacte no poden continuar llevat que ell ho faci, també. Per tant, els dos entren en una mena d'estrany purgatori de cites".

Una altra de les crítiques de la professora és el "llenguatge dramàtic" de l'aplicació, que etziba missatges com del dia del judici final si no s'aprofita l'oportunitat d'entrar en contacte amb els emparellats. Malgrat això, Orchard sí que avalua positivament altres aspectes de l'aplicació, tot i que defensa molt més l'estil "directe" de Tinder que no pas el més alambinat de Bumble. En tot cas, també afirma: "Prometre equitat en les cites en un món en què les relacions de gènere no en tenen pot ser una mica entrar en un terreny relliscós".

'Small talk'

I les usuàries que han aparegut per atzar en el mòbil d'aquest periodista, què en pensen? Difícil de dir. Molt més fàcil és explicar què en diuen: la Tracey, per exemple, de 55 anys, comenta sobre Bumble: "No està malament". Però després de preguntar-me "Estàs casat o només experimentes?" li dic la veritat i em diu: "Ok. No hi estic interessada", i s'acaba el potencial testimoni.

La Roulla, de 54 anys, diu: "Com que està preparada perquè les dones facin el primer moviment sembla que hi hagi gent més genuïna per aquí". Potser, però res no ho garanteix. La majoria dels intercanvis són poc més que small talk, converses intranscendents, i aclareixen poc l'objecte de la recerca. Només una dona, M.J.P., de 53 anys, promet compartir l'experiència de Bumble, tot i que diu que no en té gaires. Potser en dies pròxims ens trobarem i en parlarem.

La professora Orchard considera "interessant" el fet que no gaires dones –de 15 amb qui he contactat, només M.J.P. s'ha mostrat disposada a parlar-ne obertament– vulguin explicar la seva experiència. Però també potser és només fruit de la immediatesa i de la lògica falta de confiança davant d'un desconegut, encara que sigui periodista. O pel fet de ser-ho.

Més enllà d'això, la seva conclusió sobre Bumble és que "és molta feina per tot el que obtens com a retorn". "Per què ho diu?" "Abans anaves a un lloc, un bar o on fos, i, bé, passava el que passava, o no passava res. Ara les aplis han remodelat la manera de relacionar-se. La primera interacció no és física… Però, esclar, potser és diferent per a gent d'altres generacions, per a qui tot plegat és o comença com una mena de joc".

Un joc, en tot cas, que és una indústria global que mou milers de milions de dòlars. Perquè per exhibir-se a l'aparador cal, sobretot, passar per caixa. I el llenguatge de Bumble atia l'angoixa i les ganes de jugar i, per tant, deixar-hi el número de la targeta de crèdit. Amb sexe o no, en tant que éssers humans, les relacions personals sempre són addictives. I encara més en temps de pandèmia i confinaments.