Brodar, la màgia d'un art que encara perviu

BarcelonaEl dissenyador de moda Dries Van Noten es va enamorar de l’Índia a base d’anar-hi. No ho feia per turisme, ni tan sols per motius professionals: simplement es dedicava a acompanyar una bona amiga per tal que pogués veure’s en secret amb el seu amant –que estava casat– i així no aixecar sospites pel fet que una dona viatgés sola. La bellesa de l’Índia, però, el va captivar i el 1987 va començar a col·laborar amb una empresa familiar de Calcuta que es dedicava al brodat artesanal. Allà es va forjar una relació estreta i fructífera que encara avui perdura i que és la responsable de la majoria dels meravellosos brodats que Dries Van Noten presenta en cada col·lecció.

Una escapada a Calcuta per visitar un dels tallers on li confeccionen gran part dels seus luxosos teixits és una de les escenes que apareixen a Dries (2017), un bellíssim documental sobre la trajectòria professional –i de rebot, la vida personal– d’aquest enigmàtic dissenyador d’Anvers. Arran de la celebració de la seva desfilada número cent a la Setmana de la Moda de París, el realitzador alemany Reiner Holzemer va seguir-lo amb la càmera durant més d’un any i va copsar l’univers creatiu d’un home disciplinat, introvertit i perfeccionista que, a més d’obrir-li les portes del seu estudi, de casa seva i del seu preuat jardí, també va emportar-se’l a l'Índia.

A Núria Malé aquesta escena del creador belga a Calculta la va enganxar un dissabte al capvespre a l’Aribau Club. Era l’1 d’abril del 2017 i Dries era un dels plats forts de la tercera edició del Moritz Feed Dog, el festival de documentals de moda de Barcelona. “Em va impactar molt veure en Dries Van Noten, un dissenyador que admiro moltíssim, pels mateixos carrers de Calcuta per on vaig jo i treballant amb la mateixa gent que jo. Va ser molt bèstia”, sospira. I també va ser un senyal per a la dissenyadora manresana.

Formada en moda a l’escola BAU, amb màster de calçat i accessoris a Florència i una llarga experiència professional, Núria Malé va descobrir el brodat fa anys, primer durant unes vacances al Gujarat i després gràcies a la seva col·laboració amb una marca índia, per a la qual dissenya mocadors de gamma alta que es distribueixen a través de la fira Première Classe de París. “En un dels meus primers viatges a Calcuta em van enviar dues setmanes a un poblet de la selva a conviure amb els brodadors. Allà vaig aprendre a brodar pedreria amb la tècnica tak tak, que es diu així pel soroll repetitiu que fa el ganxet quan pica la roba. I és que aquest ofici és el més semblant a meditar”, exclama.

L’obsessió de Núria Malé pel brodat no es va aturar en aquesta tècnica tradicional índia. “Vaig començar a indagar sobre el brodat d’alta costura d’aquí. Buscava mostres antigues, analitzava com estaven fetes i intentava reproduir-les. Faig molt de treball de camp. Cada sis mesos haig d’anar a París per feina i sempre visito el Mercat de les Puces a veure què hi trobo, a vegades uns brodats de l’època victoriana, a vegades dels anys vint... El meu procés d’aprenentatge ha sigut molt intuïtiu i autodidacte, i he desfet i refet moltes mostres”, explica. Amb tot aquest bagatge –i un curs de brodat a la ciutat francesa de Luneville, el bressol europeu del brodat d’alta costura– ja se sentia preparada per començar a brodar de manera professional. Però li faltava una empenta. I l'hi va donar Dries Van Noten. “Amb aquell documental vaig fer el clic”, reconeix.

La primera porta on va trucar va ser la de Teresa Helbig, la dissenyadora catalana que balla més a prop de l’alta costura. “Li vaig ensenyar el meu mostrari i va flipar. De la nostra primera trobada ja en vaig sortir amb un encàrrec: una bogeria de vestit al qual vaig dedicar unes 200 hores brodant. Va ser tot un repte”, exclama. Un repte que va superar amb nota, perquè ara Núria Malé és una de les brodadores de confiança de Teresa Helbig, una creadora amb una sensibilitat única per aplicar brodats als seus dissenys sofisticats, atemporals i ultrafemenins que ja han lluït actrius internacionals com Halle Berry, Priyanka Chopra i Angela Bassett.

Així com Dries va marcar un abans i un després en la trajectòria de Núria Malé, el confinament també ha estat molt productiu. “El dia a dia et va menjant les hores que vols dedicar als teus projectes personals. Per això aquestes setmanes han sigut diferents. He brodat molt, fins al punt que em costava deixar el fil i l’agulla”, diu. Però tot té un perquè. “Arran del temporal Gloria el meu cunyat, que és pescador, em va donar cordes erosionades i altres materials que s’havien quedat enganxats a les xarxes del vaixell. Vaig fer-ne una selecció i el que he fet aquests dies és embellir-ho, aplicant-hi brodat de pedreria, i transformar-ho en joieria tèxtil”, explica.

Aquest projecte, que havia de formar part d’una exposició col·lectiva de joieria contemporània que s’ha suspès, es convertirà en la primera col·lecció càpsula de la marca que portarà el seu nom. “Soc ambiciosa, però el món de les multinacionals i els despatxos no m’atrau gens. De fet, quan treballava en una gran empresa de distribució com a dissenyadora d’accessoris no em sentia orgullosa, tenia un conflicte moral. Sentia que estava alimentant el monstre, forçant la màquina, fent que la gent tingués necessitat de consumir cada setmana. Per això vaig dir prou. Jo estimo l’artesania, estimo l’ofici de brodadora. El meu focus és aquest”, sentencia. Per això també detesta la paraula moda si, com es lamenta Dries van Noten en el seu documental, només significa una cosa que acaba en menys de sis mesos. “Pensa que jo treballo amb arxius històrics, amb fils que ja han estat tibats”.