El boom dels ginys elèctrics

BarcelonaCada cop és més habitual veure bicicletes, patinets elèctrics, monopatins o hoverboards compartint carrils bici. Sembla que l’auge dels ginys elèctrics és imparable. Tot comença el 2013, quan l’inventor Shane Chen busca finançament a través del micromecenatge per crear el seu hoverboard. Després famosos com ara Justin Bieber o Jamie Foxx es fotografien sobre la plataforma amb rodes als laterals. A partir d’aquí la fal·lera arriba fins al punt que és un regal habitual d’aniversaris i comunions, i els dies previs a l’arribada dels Reis d’Orient el hoverboard té pics de cerques a Google. L’empresa de Chen (www.inventist.com) també ha creat unicicles, un encreuament entre monopatí i patins en línia que reben el nom d’orbitwheels, o un patí de bota amb quatre rodes grans als laterals, els swerver skates, que possiblement començarem a veure rodar per les ciutats com els patinets o els monocicles elèctrics.

Estem adoptant l’hàbit de desplaçar-nos sobre rodes, és pràctic i ecològic. Per això ja trobem empreses com ara Geever, que fan entregues de paquets amb patinets elèctrics; Lime-S, l’empresa de lloguer de patinets elèctrics d’Uber que funciona a París, Frankfurt i Zurich, i s’ha hagut de retirar de Madrid i València perquè topa amb les restriccions de l’ordenança municipal, o els emprenedors de Bbuho, que aturen el projecte de patinets elèctrics compartits que tenien previst llançar a l’estiu a València i estan treballant amb un cercador de patinets de lloguer per dies o hores en què particulars i empreses podran oferir vehicles.

Barat i pràctic

Hi ha particulars que es converteixen en patinadors per eliminació. És el cas de la Irene, de 34 anys, que es va decantar pel patinet elèctric quan els diners del sinistre total de la moto no li arribaven per comprar-se’n una de nova. Després de valorar diferents opcions va escollir aquesta pensant sobretot en la feina: “De casa, a Sants, a la feina, al Poblenou, hi ha carril bici, el trajecte en patinet són uns 20 o 25 minuts, i en transport públic, 40 minuts. A més, el patinet és una mica més barat i més pràctic -explica-. Només triga sis hores en carregar-se i cal fer-ho cada dos dies, té autonomia per fer uns 40 km”. El que compta és la velocitat mitjana, no la punta, d’aquí que els patinets s’hagin convertit en un bon mitjà de transport per anar de porta a porta. La Irene admet que l’experiència li ha agradat. “La moto és més ràpida i l’aparques, però contamina més i és més cara. Depenia de la zona, però en general tinc més sensació de seguretat amb el patinet, perquè tens més control”, argumenta.

L’Aitor, de 49 anys, ha regalat a la seva filla un hoverboard per al seu aniversari. La nena, de 7 anys, de seguida li ha pres la mida, i ell s’ha animat a provar-lo. Ara l’utilitzen tots dos de maneres diferents: un corre o va en bici i l’altre al hoverboard, o tots dos a sobre, per jugar a tocar i parar o per fer curses. Reconeix que sovint el porta més ell que la nena: “És al cotxe, l’utilitzo per a desplaçaments puntuals, encara que qualsevol excusa és bona per agafar-lo”. A l’Aitor, que té una botiga de material de muntanya i submarinisme, li agrada la idea de protegir el medi ambient. “Està en consonància amb l’esperit del meu negoci, gaudir de l’aire lliure fent exercici amb zero emissions. El giny és versàtil i no contamina”, diu.

Conviure a l’espai públic

Últimament s’estan incrementant els sistemes de mobilitat lleugera -abans es coneixien com a no motoritzats-, patinets o bicis elèctriques que no es consideren vehicles privats amb impacte. Ricard Riol, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (APTP), assegura que fa cinc anys era impensable que tinguéssim tants ginys elèctrics petits al nostre abast: “Són uns bons aliats per ampliar el radi d’acció del transport públic sense necessitat d’un Park & Ride, permeten un desplaçament intermodal, pots dur el teu patí o roda al metro o el bus sense cap problema”. Tot i això, els patinets elèctrics no estan exempts de polèmica, sobretot arran dels últims accidents en alguns casos mortals que obliguen a replantejar la convivència amb els altres vehicles i els vianants. Riol reconeix que hi ha el risc que envaeixin voreres i que caldrà una cultura convivencial, on tots siguem conscients que no som els únics que utilitzem la via pública i respectem la resta d’usuaris. “En general hi ha una falta de consciència que l’espai públic s’ha de compartir, però si es gestiona correctament la convivència i el seu ús, és una gran oportunitat de futur per tenir un transport més sostenible”, afirma Riol.

Barcelona compta, des del juliol del 2017, amb la primera normativa per a vehicles de mobilitat personal i els cicles de més de dues rodes. L’objectiu és fomentar formes de mobilitat sostenible i segura, i resoldre possibles problemes de convivència a l’espai públic. Tot i així, per a usuaris habituals de carrils bici com ara l’ skater professional Joan Galceran, de 25 anys, hi ha una bona convivència als carrils bici: “Crec que és una moda que ha arribat per quedar-se, no només per moure’ns per la ciutat, als skate parks cada vegada hi ha més joves amb scooters sense motor”, explica.

Fa poc més dos anys Juan Francisco Romero, especialista en màrqueting digital, va adonar-se que cada vegada hi havia més patinets elèctrics i va decidir crear el portal Patineteelectrico.shop. “És un bon nínxol de negoci. Aquest tipus de vehicles tenen un valor afegit, poden provocar un canvi, una millora social. Estic convençut que d’aquí uns anys als centres urbans només hi accediran vehicles elèctrics petits, sostenibles i silenciosos”, assegura. El CEO de l’empresa comenta que la demanda està madurant; al principi hi havia molts curiosos i ara es compra més. Ell és usuari habitual i prova tots els models: “És divertit, tant el patinet com el monocicle. No em fa mandra anar enlloc. M’agrada”, admet. Creu que estem en una etapa d’adopció del producte més bàsic i econòmic, però a mesura que ens acostumem a utilitzar-los evolucionarà cap a patinets amb prestacions superiors. “Hi ha moltes marques i bones, algunes tenen seu a casa nostra”, diu. És el cas de Joyor, que és una empresa jove -fundada el 2015- que ha crescut ràpid. “Creiem que Barcelona és la capital internacional dels patinets elèctrics, és perfecta, pel clima, la infraestructura -la quantitat de carrils bici i un bon sistema de transport públic-, la cultura -estar a l’aire lliure i moure’s, una ciutat innovadora amb sensibilitat per cuidar el medi ambient-, la llibertat que suposa buscar alternatives als embussos de trànsit i les oportunitats de negoci que ofereix”, assegura la responsable de màrqueting, Olesia Abdullaeva.