El boom dels animals exòtics

Barcelona“És bastant nerviosa, trasto i poruga, la Luna. Hem fet un munt de joguines però passen mesos sense que s’hi acosti -explica la Susana-. Li encanta fer foradets amb el bec. Tenim cadires, la taula de fusta i sofàs picats per totes bandes; picar és la seva manera d’entretenir-se. També li agrada molt posar-se cap per avall, penjada de les potes, sobre els meus dits i gronxar-se, i que a la nit li facin carícies al cap. És un lloro gris africà de cua vermella, molt noble i carinyós; es fa estimar. Els lloros necessiten molt carinyo i atenció. Deixar que passin dies sense que puguin sortir de la gàbia és un càstig per a ells. Jo sempre havia tingut por dels ocells, però quan una amiga meva es va posar malalta i no podia tenir-ne cura, vaig decidir que havia de quedar-me-la. D’això ja fa 12 anys! Porto uns anys meravellosos en companyia seva”.

A la Núria també va arribar-li una mascota de rebot: “El meu pare va comprar un ànec per al meu nebot al Mercat de Bonavista de Tarragona. El nebot era molt petit i ni se la va mirar -és femella-, i jo la vaig adoptar, pensant que no superaria els tres dies de vida. Però em vaig trobar que la Ming Ming -així és com es diu- tenia moltes ganes de viure i van anar passant els dies, i els anys, i amb el temps s’ha convertit en una amiga inseparable. És molt divertida i té molta curiositat, sobretot per les bosses de la compra! Quan era menuda, em perseguia i, si m’apartava, em cridava. Com que havia de fer les feines de casa, me la posava a la butxaca de la dessuadora i mentre jo fregava el terra, ella es feia una bola dins la butxaca i s’adormia”.

Tenir animals poc habituals a casa cada vegada és menys rar. N’hi ha que són relativament senzills d’adquirir; el que és més difícil és cuidar-los bé. “Els animals domesticats a casa han de viure en condicions dignes, especialment els exòtics, que sovint tenen necessitats diferents, com ara dietes específiques, condicions ambientals determinades...”, diu Roger Domingo, veterinari especialitzat en animals exòtics, coautor del llibre Manual clínico de animales exóticos i responsable de la clínica veterinària Els Altres, a Barcelona. “El meu soci, Jordi Jiménez, i jo treballàvem per a clíniques veterinàries de gossos i gats; hi oferíem el servei de veterinari especialista en animals exòtics. Amb els anys vam voler oferir un millor servei als nostres clients i vam decidir obrir el nostre centre per poder donar més cobertura. Ara podem hospitalitzar els animals, fer-los radiografies, analítiques, endoscòpies i cirurgies. Oferim, així, un servei complet per a tots els animals exòtics”, diu en Roger. Per la clínica Els Altres hi passen canaris, periquitos, hàmsters, cangurs, conills, porcs vietnamites, gallines, ànecs, paons, galls dindi, tortugues, iguanes, dragons barbuts, alguna guineu del desert, guacamais, serps, lloros grisos africans i amazònics, agapornis, fures, xinxilles, cobais...

N’hi ha que no poden estar a casa

En Roger explica que si algú es troba un ocell o un animal salvatge ferit convé que sigui atès per professionals, perquè pugui ser retornat a la natura tan bon punt estigui recuperat. “Molts dels ocells que les persones recullen amb intenció d’ajudar-los (com falciots, rapinyaires, etc.) pertanyen a espècies protegides, que no poden ser ni han de mantenir-se com a animals de companyia per diferents raons: no estan acostumats a viure en captivitat i l’estrès pot suposar-los la mort, però a més molts necessiten unes atencions que un particular no coneix. També cal tenir en compte “que no està permesa la tinença de fauna autòctona com a mascota de manera legal”, diu Roger Domingo. I és que un animal exòtic a la llar requereix uns amos responsables, que s’informin bé de les necessitats que té i desterrin hàbits incorrectes, que n’hi ha un munt: per exemple cal saber que alimentar conills i cobais només amb pinso els acaba ocasionant problemes dentals i d’obesitat; posar tortugues i rèptils sense accés a la llum ultraviolada els causa deficiències de vitamina D i hipocalcèmia, i que moltes mascotes estan sobrealimentades... I és que el sobrepès és un problema que s’escampa amb facilitat, i no només entre els humans.

Quatre rates a la família

Tenir animals exòtics a casa pot ser molt satisfactori, diuen els seus propietaris, com la Sara, que explica que les quatre ratetes que tenen els donen “molt d’afecte”. “Els encanta passar les tardes damunt nostre. Les acariciem i es queden adormidetes. Normalment solen fer la migdiada amb nosaltres... i sempre ens desperten llepant-nos”, explica. Fa referència a les rates que fa temps que té a casa. “Se’m fa una mica difícil explicar el perquè de voler tenir rates... Des de petita m’encanten els animals, i quan vivia amb els pares no podia tenir-ne, ja que viatjàvem molt. Sempre vaig intentar tenir-ne un de petit, però els hàmsters no m’han cridat gaire l’atenció, i vaig començar a investigar sobre les rates. Coneixia algunes persones que n’havien tingut i em deien que eren superbones i molt carinyoses. Però a la meva mare no li convencia la idea, li feien una mica de fàstic... -diu la Sara-. Quan vaig anar a viure a Barcelona amb la meva parella ja ho teníem parlat d’abans, i gairebé al mes de ser-hi vam acollir dues ratetes, i a poc a poc la família va anar augmentant fins a arribar a tenir quatre ratetes”.

“Al principi estàvem molt perduts amb el tema de les cures i pel fet que són animals molt desconfiats, i no podíem gairebé acariciar-los, els feia por tot, però a poc a poc vam descobrir que eren ideals per a nosaltres. Són molt divertits, actius i uns lladres per naturalesa. Un dels primers dies de tenir-les a casa, estava estudiant i van començar a fer el tonto amb els bolis. Els vaig deixar fer... fins que de cop vaig veure que no tenia ni estoig ni bolis, i que s’ho havien endut tot a la gàbia. Nosaltres cada dia juguem una estona amb elles, i els hem fet un parc ple de tubs perquè juguin. Ah! I esclar: les rates són unes boges del menjar, i si estàs menjant prop d’elles, segur que et roben el menjar i surten corrents amb el que puguin”, diu la Sara, que afegeix: “Per desgràcia, són animalets que viuen molt pocs anys (uns 3 anys de mitjana), solen tenir molts problemes respiratoris i és important estar atents cada vegada que agafen un refredat. Al capdavall són part de la família i totes les cures són poques per a ells”.

Què cal tenir en compte abans de tenir un animal exòtic

Cal informar-se molt bé de totes les seves necessitats, tant d’alimentació com de manteniment i de benestar físic i psicològic. El principal motiu de malaltia dels animals exòtics és la manca d’aquestes condicions, que acaben comportant problemes de salut.

La despesa que fem en la compra d’un animal exòtic és tan sols el 10% del total que costarà el manteniment de l’animal. Hem de tenir present que necessitarà una bona gàbia amb prou espai per moure’s, haurà de rebre una alimentació de qualitat i variada, li haurem de posar joguines per millorar el seu benestar psicològic i caldrà fer visites veterinàries regulars per fer tractaments profilàctics i de malalties.

Després de comprar-lo, serà indispensable fer una visita al veterinari, durant el primer mes d’estar a casa, perquè en pugui valorar l’estat de salut, aplicar els tractaments profilàctics necessaris (vacunes, desparasitacions, etc.), i ajudar-nos a resoldre els dubtes i corregir les deficiències en el maneig i alimentació que estiguem fent.

Cal demanar tota la seva documentació (ja sigui el certificat d’importació o que és nascut en captivitat), per estar segurs que es tracta d’un animal obtingut en condicions legals. Algunes espècies poden necessitar un document especial per tenir-les, que és el document CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges). Aquest document acredita que l’animal ha sigut criat o importat de manera legal, i garanteix la supervivència d’aquestes espècies en el seu àmbit natural. També hi ha espècies no incloses en el CITES però que estan protegides per lleis locals o nacionals. A més d’aquesta documentació legal, també és important que demanem si l’animal ha sigut vacunat o desparasitat, o si se li han fet analítiques per assegurar que té un bon estat de salut.