Bojos per les vambes: les xarxes disparen el col·leccionisme

BarcelonaEncara que en altres àmbits la tendència és anar reduint objectes físics i canviar-los pels digitals, la moda ha sabut donar la volta a la modernitat: no només estem en una era de consumisme desaforat, també la facilitat per comprar i vendre que ofereixen les xarxes, sigui des d'aplicacions com Vinted o Wallapop o pàgines de l'estil Todocoleccion, ha afavorit l'auge de les ganes d'acumular i també de les col·leccions.

És el cas de passions fins fa res residuals, com la de les samarretes d'equips de futbol, que s'han revalorat fins al punt d'obrir-se botigues físiques especialitzes i ser una de les peces més buscades a internet. "Són objectes de culte", explica Albert Valor, amb quasi mig miler d'exemplars a casa seva, convertida pràcticament en un museu. L'altra és la de les sneakers, manera anglesa de definir les sabatilles esportives. La paraula prové del verb to sneak, és a dir lliscar o moure's amb sigil, fent referència especialment a les vambes d'esports com el tenis i el bàsquet.

Col·leccionar sabatilles esportives és quasi tan habitual com passa amb els ninots Funkos i es paguen autèntiques barbaritats per exemplars únics. Exemples? Unes Omega Sports Apple Computer Sneakers dels anys 90, repartides entre empleats d'Apple, es van vendre a subhasta per 50.000 dòlars, o una col·laboració entre Nike i Carhartt, en un model amb el nom d'Eminem, del qual només es van fer 10 parells, es compraven a 9.000 dòlars. Són preus excessius, però la majoria de col·leccions van augmentant amb parells que oscil·len entre els 100 i els 300 euros. El model exclusiu està molt cotitzat, però això no sempre és el que busca un col·leccionista. Per a Orlando Chico, expert en moda casual i creador de Suelas de goma, pòdcast sobre la cultura sneaker, cal diferenciar entre els reals i els simples acaparadors de sabatilles: "L'objectiu d'un col·leccionista és reunir una sèrie de sabatilles que tinguin cert valor sentimental. Però últimament hi ha molts joves que només volen sumar exemplars i el que busquen és caixet, «m'agrada» a xarxes socials o, inclús, valor en una revenda", explica aquest especialista, que posa exemples de models estimats pels nostàlgics de l'sneaker: Les Nike Air Jordan I, unes vambes que trencaven amb les normes de la NBA, perquè fins llavors només es portaven sabatilles negres a la lliga, o les primeres Air Max, que van obrir la porta de les cambres d'aire. Models estimats i valorats pels nostàlgics dels vuitanta i noranta i que són la joia de la corona de tot amant del gènere.

Si fem cas d'aquest expert, el valor d'una col·lecció de vambes no és tant l'econòmic, ni el fet de sumar un gran nombre de parells de vambes perquè sí. Aquí el que importa és el valor sentimental. "Entre la majoria dels col·leccionistes, que són gent nascuda entre els vuitanta i els noranta, el que busquen són sabatilles de bàsquet, sèries de televisió o pel·lícules d'aquella època fins als inicis dels 2000. També les edicions limitades, que poden estar dissenyades per una icona pop, artistes o una botiga de renom global", aclareix el creador de Suelas de goma, que marca el 2005 com l'any en què va començar la fal·lera de les sabatilles d'edició limitada, amb les Nike Dunk SB NYC Pigeon, dissenyades per Jeff Staple.

Un d'aquests col·leccionistes més purs és Jonathan Martínez, que fa més de 35 anys que és skater i roda per Terrassa i els seus voltants. "El món de la vamba de skate m'agrada des que vaig començar a patinar, quan tenia 12 anys. De gran directament es va transformar en una obsessió", explica Martínez, que principalment col·lecciona models de la mateixa marca, DC Shoes. "És una firma amb la qual em sento identificat des dels seus inicis. El seu equip de professionals estava replet de skaters que m'agradava com patinaven i vestien", diu. Entre ells, les sabatilles amb la signatura d'un nom molt especial, Josh Kalis, llegenda de l'skate de Filadèlfia i un dels patinadors de carrer més estilosos de sempre. "No ha deixat de treure models amb el seu nom, tant nous com reedicions; aquestes les col·lecciono especialment perquè mantenen un aire de la roba dels anys noranta", aclareix Martínez, que disposa d'una col·lecció de quasi un centenar d'exemplars, la majoria de DC Shoes. A més, també té altres parells de conegudes marques de skateboard, com És o Axion.

Els compradors d'edicions limitades i vambes exclusives operen principalment per internet, on hi ha una selva on triar i destriar. “Avui dia és pràcticament impossible trobar una sabatilla d'edició limitada en una botiga”, diu Orlando Chico, que explica com aconseguir-les: “Sovint funcionen via raffle, un sorteig al qual t'has d'inscriure i esperar per veure si et toca. Només llavors podràs comprar”. I si no et toca, sempre pots acudir a una revenda amb uns preus molt inflats: “La cosa se n'ha anat una mica de mare amb els models antics. Molts hi veuen negoci i se n'aprofiten per comprar totes les que poden i després revendre a preus d'escàndol”, diu Jonathan Martínez. Sigui com sigui, les recomanacions de tots els especialistes sempre comencen amb la mateixa premissa: “Comprar amb una mica de cap, que encara et faran fora de casa”, diu rient l'skater egarenc.

Unes Nike dedicades als skaters de Sants

Entre els models d'edició limitada i molt estimades pels col·leccionistes més nostàlgics en trobem unes de ben curioses i familiars: les Nike dedicades a la plaça dels Països Catalans, del barri de Sants de Barcelona. Es van dissenyar fa quasi vint i anys i avui dia són pràcticament introbables.

La persona darrere aquell model, el Nike SB Zoom Team Edition Barcelona, és Iván Jiménez, un dels professionals catalans dedicats als sneakers i moda urbana més reputats del món. Resident a Los Angeles, on ha treballat per a marques tan conegudes com Nike, Adidas o Element, recorda com va ser la posada en marxa d'aquesta peça de culte: "L'equip de Nike em va demanar que fes unes sabates dedicades a la ciutat i la plaça dels Països Catalans," explica Jiménez, que com molts altres skaters locals havia après a patinar en la seva adolescència en aquest spot, considerat llavors com una de les pistes més completes del món per a la pràctica d'aquesta modalitat. "Vaig muntar una presentació amb referents, paleta de colors i idees i vaig començar a treballar amb el dissenyador en cap dels Estats Units. Pocs mesos després ja tenia una mostra que representava el que volia", recorda.

La vamba tenia diversos elements reconeixibles de la plaça i la inscripció "SNT" (per Sants) a la llengüeta. "Encara la veig ara i em sembla genial: vam tenir unes sabatilles de la nostra plaça que es van vendre a tot el món", explica Jiménez. I és així, perquè inicialment les Nike d'homenatge als patinadors de Sants i a Barcelona no havien de sortir d'Europa, però el seu èxit les va fer córrer per tot el món.

Parlant amb un altre patinador de l'època, Roger Ferrero, un dels fotògrafs que més i millor han immortalitzat l'escena barcelonina de skateboarding, ho recorda com un "homenatge i un reconeixement", que no només es va quedar en unes sabatilles avui valorades a preu d'or: "Nike va incloure-hi un CD amb un documental sobre la història i els skaters de la plaça. Tots vam quedar molt contents", diu Ferrero. Sens dubte, un record inesborrable per als qui ho van viure i una peça molt cotitzada pels col·leccionistes, que actualment la poden trobar per uns 400 euros aproximadament en subhastes d'internet.