Vols una panificadora? No la compris, lloga-la

BarcelonaSabíeu que un trepant s’utilitza de mitjana 13 minuts durant la seva vida útil? I, tot i això, moltes famílies en tenen un a casa. “Per si hem de penjar un quadre”, diuen molts. “O arreglar algun desperfecte”, argumenten uns altres. Però probablement l’utilitzaran molt menys del que es pensaven i algun dia acabarà sent un residu més. Però el trepant no és l’únic cas. Les eines elèctriques d’us domèstic s’utilitzen només un 10% del temps pel qual s'han dissenyat i, a més, es calcula que entre un 60% i un 80% dels impactes al planeta provenen del consum de béns domèstics, perquè per fabricar-los cal extreure molts materials de la terra. Són dades de l’entitat Rezero, que juntament amb la cooperativa Nusos ha organitzat la primera Biblioteca de les Coses, un espai de préstec d’objectes situat al Casal Ca l’Isidret del districte de Sant Martí, a Barcelona.

Es tracta d’una iniciativa d’economia col·laborativa del tot pionera a l’Estat i que, tal com explica la directora de Rezero, Rosa García, té per objectiu “ajudar-nos a anar cap a un altre model econòmic”. “Aquesta biblioteca és només un petit exemple, a escala local, del que es pot fer per canviar el tipus de consum que fem, per ser més responsables i reduir la nostra empremta ecològica”. I afegeix: "Moltes de les coses que acumulem a casa, en realitat no les necessitem”.

D'exemples no ens en falten: la panificadora que semblava que havia de treure fum de tant que la fèiem servir al principi i que ha quedat arraconada en un armari; els patins en línia de quan ens vam proposar fer més esport; la tenda de campanya d’aquell estiu de càmping; o la fondue que vam fer servir una primera vegada i mai més. García apunta: “Cada cop acumulem més objectes, que omplen molt d'espai a casa i suposen molta despesa, i després no fem servir gaire i es converteixen en residus”. I la Biblioteca de les Coses neix, precisament, per evitar aquestes compres i aquests residus. Vol ser un lloc on es puguin llogar tots aquests aparells que podem necessitar alguna vegada a la vida sense necessitat de comprar-los.

“Hi ha exemples molt interessants de biblioteques de les coses a Londres, Toronto i Berlín”, diu Carles Crespo, de la cooperativa Nusos, que destaca que la iniciativa barcelonina té un esperit “molt comunitari” i ha comptat amb “un grup de veïns molt motivats que n’han estat el verdader motor”. Expliquen que a escala mundial hi ha referències d’iniciatives semblants des de fa quaranta anys, perquè el 1979 es va inaugurar un espai semblant de préstec d’objectes a Califòrnia. Actualment, amb l’augment desmesurat del consum i la creixent consciència ambiental, s’ha anat reproduint aquesta idea en unes altres parts del planeta. I ara arriba a Barcelona.

Per a Crespo, en el cas de la Biblioteca de les Coses de Sant Martí és molt important destacar que és un projecte amb dos vessants: d’una banda, el mediambiental, que busca reduir l’excés de residus i repensar la manera com consumim; i, d’una altra, diu que també és important el vessant comunitari, “perquè aquesta biblioteca neix en una zona perifèrica de la ciutat que té molts reptes socials i creiem que pot ser un element més per ajudar a construir la cohesió i que sigui també un espai de relació”.

Peticions de veïns

La biblioteca ha obert les portes –físiques i virtuals– aquesta setmana, però ja abans d’obrir tenien una primera petició: un tester elèctric que un veí del barri els havia demanat. Divendres passat, quan se'n va celebrar la inauguració, alguns veïns van aprofitar l'avinentesa per fer-ne d'altres, com recorda Victòria Martínez, que és la responsable de gestionar els préstecs. “Ens han demanat algunes coses que encara no tenim: una vaporetta, una màquina de cosir, una càmera Go Pro i alguns utensilis de jardineria”, explica. Ara els responsables de la biblioteca ho intentaran comprar de segona mà, “per mantenir en tot moment l’esperit del projecte”, diu.

En aquests moments el projecte compta amb una cinquantena d’objectes que estan disposats en una sala d’aquest jove centre cívic, però segons Martínez "el més important no és tenir-ne molts, sinó tenir els que els veïns i les veïnes necessiten”. Per facilitar la cerca i el préstec, tots els objectes de la biblioteca estan classificats en cinc categories: oci i aventura, neteja i art, bricolatge i jardineria, oficina i salut i cura. Així, hi ha des d’una cadira de rodes i unes crosses fins a una motxilla per portar criatures o una tenda de campanya, bicicletes, torradores, assecadors, projectors, DVD i estris de cuina. A més, han arribat a un acord amb Derby Hotels i els han donat vaixelles i coberts per evitar que quan els veïns facin una festa hagin de comprar-ne d’un sol ús. I també tenen un acord amb una entitat del sector sanitari que els ha facilitat les cadires de rodes, els caminadors, les fèrules i les crosses, entre més coses.

Però com funciona, a la pràctica, la Biblioteca de les Coses? Doncs la pot utilitzar tothom qui vulgui, però cal fer-se'n soci. Ara per ara hi ha tres modalitats: la primera és la normal i aquests usuaris paguen entre 1 i 5 euros per cada objecte que lloguen. La segona és la modalitat amiga i hi ha una quota semestral de 10 euros i es poden llogar coses per valor de 12 euros. I, finalment, hi ha la modalitat superamiga, en què es paguen 20 euros al semestre i pots llogar objectes per valor de 25 euros i tens entrada gratis a totes les activitats que es facin a la biblioteca. Martínez explica que la gent pot anar fins a les instal·lacions de Ca l’Isidret o pot consultar el catàleg d’objectes online i fer la petició. A més, tant els usuaris com els veïns poden fer donacions per donar sortida a objectes que s’utilitzen poc, unes cessions que ja han començat.

Els responsables d'aquesta biblioteca d'objectes expliquen que ja han rebut peticions d’altres centres cívics de Barcelona i algun ajuntament per intentar reproduir la iniciativa, un objectiu que els agradaria molt que es concretés per fer més gran el seu granet de sorra per ajudar a canviar el model de consum imperant.