Benvinguts al ‘grinding’

THE NEW YORK TIMESUn divendres al vespre, Louis Anderson, un aspirant a emprenedor biotecnològic de setze anys, es reuneix en un sopar d’oci amb un anarquista, un expert en bifurcació lingual de renom mundial i almenys 30 assistents que s’han implantat imants o xips d’identificació per radiofreqüència (coneguts com a implants de RFID) a Tehachapi (Califòrnia). Som al Grindfest, un aplec anual de 'biohackers', i és la primera vegada que el Louis coneix els membres de la comunitat en persona, tot i que fa dos anys que planifica el viatge. Tots plegats tenen molt a explicar-se. Però... què ha portat el Louis a la trobada?

El Grindfest pren el seu nom del mot anglès 'grinding', que designa una subcultura que es podria descriure com a punk aplicat a l’àmbit mèdic. La seva existència es remunta a fa menys de deu anys i és el corrent alternatiu del moviment del 'biohacking', que cada vegada cobra més presència i pren la forma de dispositius de control de la salut i la forma física, de cafès i vitamines “potenciadors de la capacitat cognitiva” i de programes per acabar amb l’envelliment finançats per magnats. Doncs bé, el 'grinding' també té com a objectiu optimitzar el cos humà, tot i que, per aconseguir-ho, els seus adeptes recorren més al bisturí que no pas al capital privat.

Una cita que ja té cinc anys

El Grindfest, que enguany arriba a la cinquena edició, és totalment desconegut per als 'cowboys' que es reuneixen a la pista de 'rodeo' que hi ha carretera avall, i molt més per al públic en general. Això, però, podria canviar ben aviat, com esperen el Louis i els adeptes al moviment. “Fabricar-te el teu propi ordinador era una cosa molt minoritària”, diu. “I ara ho fa tothom”.

El Louis ha anat al Grindfest per fer-hi negocis. Durant el decurs del cap de setmana, recobrirà amb un revestiment concebut per ell un cable resplendent –sí, resplendent– que implantaran a l’avantbraç de Hylyx Hyx, que s’autodescriu com a “submís a la ciència”. Això, sempre que tot vagi com està previst. El Hylyx està encantat de servir de conillet d’Índies. “Estic acostumat a tenir sensacions estranyes al cos”, afirma aquest jove de 35 anys que du els cabells tenyits de rosa.

De nit, una estrella polar brilla entre l’aire de la muntanya sota la pell de Justin Worst, un arqueòleg que es va fer implantar un dispositiu led a la mà. Una dotzena de cossos s’arrauleixen apinyats sota mantes al terra d’una sala d’estar. Més persones dormen en tendes i a l’interior de camionetes. L’ambient evoca un univers alternatiu: així seria Silicon Valley si una catàstrofe natural hagués deixat inservible el subministrament elèctric durant tota la dècada dels 90.

De fet, hi ha poderosos que aposten per una determinada versió d’aquest futur. El 2016 el magnat Elon Musk, cofundador de PayPal i Tesla Motors, entre d'altres, va crear Neuralink, una 'start-up' que desenvolupa interfícies cervell-ordinador per implantar-les sota el crani. Segons el mateix Musk, els seus dispositius podrien estar a disposició del públic en qüestió d’entre vuit i deu anys. Però Jeffrey Tibbetts, l’infermer titulat amfitrió del Grindfest, no està disposat a esperar: sota la membrana interdigital del polze de totes dues mans hi té xips de RFID ficats en càpsules de vidre. Musk, el fundador de Tesla, afirma que el seu dispositiu podria possibilitar la telepatia i evitar la pèrdua de memòria. Els implants de Tibbetts, per contra, només obren les portes de l’hospital on treballa, situat a la localitat de Palmdale, no gaire lluny. Ara bé, a diferència dels de Musk, els de Tibbetts ja estan implantats.

Els imants i els implants de RFID són ritus d’iniciació entre els 'grinders'. Segons Ryan O’Shea, un experiodista de ràdio i televisió que publica el 'podcast' 'Future Grind', els dispositius subdèrmics electrònics, que podrien transmetre per Bluetooth dades com la tensió arterial i els nivells de glucèmia, i les teràpies gèniques casolanes constitueixen l’avantguarda.

Reacció del cos

És dissabte i, mentre es debat sobre el tractament de les ferides i la creació de prototips, el Louis és al laboratori adjacent sucant un cable electroluminescent (una mena de cordó de sabata fluorescent) en una barreja mucosa. El Hylyx és a prop seu preparant imants per a altres implants. El pla és introduir el cable sota la pell del Hylyx amb l’ajuda de Tibbetts i que el cable, els extrems revestits del qual sobresortiran per dues incisions, hi sigui durant tres dies. D’una banda, l’implant tindrà un aspecte estètic i, de l’altra, servirà per comprovar si el cos rebutja la barreja del revestiment i genera, per exemple, una infecció. El Louis espera que la barreja que hi ha posat, que ha implantat amb èxit a nou d’onze ratolins durant les vacances de Nadal per a un experiment d’un concurs científic i que ha estat guardonada a nivell estatal i local, eviti l’aparició d’infeccions amb implants d’allò més diversos: des de futuristes endolls per a carregadors incrustats a la pell fins als conductes de les vies intravenoses centrals que s’utilitzen actualment als hospitals.

Buddy Ratner és professor de bioenginyeria a la Universitat de Washington i fa dues dècades que concep revestiments i altres estratègies per millorar l’assimilació dels biomaterials i productes sanitaris implantats. Per comercialitzar el projecte en què treballa actualment el professor Ratner –un ronyó artificial portable que fa la diàlisi a través d’un endoll amb un revestiment inserit a la pell– s’estima que caldrà destinar-hi uns 200 milions de dòlars, que ja inclouen les despeses relacionades amb l’autorització de l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA) dels EUA. S’espera que els assajos clínics en humans comencin el 2022, un calendari “audaç” per a un projecte d’aquesta mena, segons el professor. L’assaig en humans del Louis, per contra, comença demà. “On més es podria fer això, si no aquí?”, comenta ell.

Per bé que el projecte del noi sembli quixotesc, altres iniciatives de 'biohacking' més ben finançades fan la mateixa impressió. Ambrosia, una 'start-up' de San Francisco, ofereix una teràpia antienvelliment experimental que consisteix a sotmetre’s a transfusions de plasma jove (un litre costa 8.000 dòlars). Una altra empresa anomenada Nectome assegura que està desenvolupant un procediment de conservació del cervell que permetrà ressuscitar digitalment els pensaments i els records (la companyia assenyala igualment que caldria matar el client perquè la tècnica funcionés). Segons algunes informacions, el multimilionari Peter Thiel ja ha manifestat el seu interès en la primera empresa i Sam Altman, el president de l’acceleradora de 'start-ups' Y Combinator, ha abonat 10.000 dòlars a la segona per reservar un lloc a la llista d’espera.

“Com ho puc dir de manera elegant?”, es pregunta Amanda Plimpton. El seu col·lectiu, que ha acabat esdevenint una empresa, Livestock Labs, desenvolupa biosensors implantables per predir malalties en el bestiar. “Aquests paios blancs i rics volen viure per sempre i per això dediquen diners a aquest tema. Tant els hi fa la resta”. L’objectiu últim de Livestock Labs és traslladar els seus sensors als humans.

És dissabte al vespre i, en un bar situat a uns quants quilòmetres, Max Mata, un exmilitar que du un barret de 'cowboy' i no ha sentit mai a parlar del Grindfest, dona voltes al concepte d’implants electrònics. Li preocupa la privacitat, com ara l’accés al seu número de la Seguretat Social: “¿Podrien obtenir el teu número de la Seguretat Social a través d’això? No, gràcies”. “L’hem fet per a gossos i no es moren”, replica la seva amiga Dakota Turney, que és agent de policia. “Però amb humans és diferent”, comenta Lexie Armienta, que treballa de cambrera. “El teu cos és el teu cos”. “I què passa amb els tatuatges?”, pregunta Mata. “D’això en tenim tots”.