“Voler ser perfecte et farà patir"

BarcelonaD’entre les moltes pressions que ens posem els humans per viure el dia a dia, una és la de ser feliços. Per aconseguir-ho hi ha molts camins. Alguns d’ells impliquen transitar tota mena de teràpies, ioga, meditació o diferents variants espirituals. I, tot i això, mai acabem d’assolir aquest estat mental tan apreciat, la felicitat. Al contrari, els pensaments negatius ens continuen envaint la ment sense control. Què ens passa?

“Aquestes teràpies normalment són un pou sense fons”, explica Victor Amat, psicòleg i autor de Psicologia punk. Contra el pensamiento positivo y naif (Vergara, 2022), un llibre que ha escrit “fart de veure els problemes que preocupen a la gent després de vint anys de consulta”. Sobretot cansat del que en diu la “psicologia Mr. Wonderful”, on sembla que tot ha d’anar bé i que les coses passen perquè s’ha d’aprendre alguna cosa. “Doncs no, a la vida passen coses dolentes i desagradables, i les hem de passar tots igual”, s’indigna el psicòleg, que en el llibre, on utilitza un to rebel i descarat, ja avisa el lector que es vol ocupar que vagi amb compte amb totes aquestes “merdes”.

“Vivim en uns temps en què sembla que el normal sigui que tot vagi bé i que res dolent ens pugui passar. El fet de viure en el Primer Món ens ha fet creure que ho tenim tot sota control, però no. La vida és allò que passa entre hòstia i hòstia. Val més que acceptem que aquesta és la realitat, perquè com més aviat ho assimilem menys energia gastarem”, explica Amat, que en el llibre no vol donar consells concrets, sinó exposar la realitat.

“¿Qui es vol sentir vulnerable, insegur i fràgil? Ningú. Com a éssers humans estaria bé que reconeguéssim que la incertesa ens provoca por”, admet. Davant d’aquesta situació, el psicòleg veu com moltes persones intenten trobar la seguretat en el “mercat de la felicitat”. “Aquest còctel emocional et posa a disposició de comprar el que sigui. I això és molt pervers perquè, d’una banda, sentir-se vulnerable és humà i, de l’altra, a algú li pot interessar la idea que et creguis que tens superpoders si disposes d’una targeta de crèdit”, reflexiona.

I en aquesta roda sense fi, Amat adverteix com la mateixa “ajuda” que se’t proveeix per sentir-te més segur també t’acaba incapacitant i traient les eines per acostumar-te a gestionar les emocions. “El fet que els altres s’ocupin de les teves preocupacions et condueix, de manera gairebé imperceptible, a anar perdent la confiança en les teves pròpies habilitats”, lamenta.

Sigues qui ets

Després d’anys de passar consulta, Victor Amat ha arribat a la conclusió que un dels grans mals del nostre temps és que “tots volem ser qui no som”. En el llibre ho exemplifica d’una manera molt gràfica: “No vulguis ser un Android si ets un iPhone. La psicologia wonderful està basada en la idea que hi ha algú darrere de qui ets en realitat, i que has de descobrir aquest algú per ser feliç. I no. No hi ha un Android darrere del teu iPhone, però el teu sistema operatiu pot fer coses que al·lucines i es comunica de puta mare amb els altres telèfons. Enamora’t del teu mòbil”, aclareix Amat, que en el llibre explica com la lluita amb un mateix és un empat infinit en què hi pots deixar la pell. “Mai podràs guanyar aquesta batalla. Els psicòlegs ens quedaríem sense feina si et poguessis acceptar tal com ets”, continua.

De la mateixa manera, l’autor admet que també s’ha de respectar el sistema operatiu dels altres: “No vulguis ni pretenguis que un iPhone sigui un Android, perquè mai ho serà”. Assegura que si entenguéssim això de veritat i ho acceptéssim, s’acabarien molts problemes de relació entre les persones.

El psicòleg també aconsella deixar de provar coses que no funcionen. Com a exemple explica un cas d’una dona que li arriba a consulta lamentant-se que fa vint anys que prova totes les dietes per aprimar-se i no només no li serveixen, sinó que s’ha engreixat el doble. “Està clar que el mètode de fer dieta no li està funcionant; per què hi insisteix?”, es pregunta.

Adeu perfecció

A Psicología punk s’explica que a les universitats àrabs la nota màxima és un nou, i que el deu està reservat a Al·là. “Que es deixi la perfecció a Déu fa pensar”, reflexiona Amat. “Voler ser perfecte et farà patir, perquè mai acabaràs de gaudir del que ja tens”, continua. Tampoc ens farà feliços pretendre saber-ho tot o trobar l’opció perfecta. Tan sols serà una garantia per sentir-nos més insegurs. 

“Les frases tretes de galetes de la sort com «Sigues la teva millor versió» o «El cel és el límit» són naïfs i et fan creure que només ets vàlid en un format perfecte, ideal”, diu el psicòleg, advertint que això et fa entrar en una “roda infernal” on sempre se cerca la perfecció. Davant del bucle, Amat aconsella saber quan ens hem de plantar i rebaixar les expectatives: “L’infern és l’excel·lència i la vida és un set”.

Per acabar, el psicòleg ens recorda que tenir dubtes és el més normal del món, l’estrany seria no tenir-ne. “La vida és molt cansada quan intentes resoldre-la com si fos un examen”, diu Amat, que veu com això provoca una altra contradicció: “Com més segurs volem estar, més dubtem i, per tant, més insegurs ens sentim”. La solució seria acceptar que equivocar-se forma part de la vida. Acceptar que la vida implica risc i incertesa. Ningú sap el que passarà.