Viure amb calma mental és possible (si saps com fer-ho)

BarcelonaUna habitació a la penombra, un passeig per un bosc allunyat, un descans sota el sol del migdia... Que deliciós que és el silenci quan més el necessitem, que regenerador i revitalitzant. Però que pertorbador és quan el volem defugir. Sovint el silenci provoca el brogit més gran a dins nostre. És el so dels pensaments que rumien sense fi.

Deia l’escriptor Rabindranath Tagore que l’home s’endinsa en la multitud per ofegar el clam del seu propi silenci. Busquem el soroll, la gent i les distraccions com una manera de fugir dels nostres pensaments. Què hem de fer, doncs, per poder estar en pau quan ens endinsem en el silenci?

Per a Belén Colomina, psicoterapeuta i autora d'El poder sanador del silencio (Grijalbo, 2023), l’única manera de poder connectar amb aquest silenci alliberador és a través de la meditació. “Vivim en una societat plena de sorolls i estímuls, de manera que aconseguir el silenci extern i intern és molt necessari”, explica Colomina. Amb la pràctica de la meditació, “entrenem i familiaritzem la nostra ment en la calma mental i en aconseguir que es converteixi en un espai segur”, continua.

Entrenar la ment

I què vol dir un espai segur? “Si entrenem la consciència reflexiva i el discerniment de què és important i què no, això ens limitarà moltes preocupacions i pensaments tòxics que ens fan viure en una ment negativa i disfuncional”, assegura la psicoterapeuta. En altres paraules, tenir calma mental és recuperar el poder sobre un mateix.

Però arribar-hi no és un camí fàcil. “Ens costa molt trobar-nos amb nosaltres mateixos, perquè quan ens aturem ens arriben molts pensaments negatius, pors i inseguretats. Però, de la mateixa manera, també tenim el poder d’arribar a un estat de calma i benestar. Tot depèn d’on passem més temps entrenant-ho, si en els pensaments catastròfics o en els positius –continua Colomina–. El que passa és que sempre esperem que la vida ens ho doni tot fàcil, però és treballant en la nostra ment on tenim la capacitat de ser resilients i canviar la manera de pensar”.

Dit d’una altra manera, ningú de nosaltres pot controlar el que ens passa a fora, però sí com ho processem a dins. “La meditació és una habilitat que tots tenim, però que no entrenem gaire o gens”, diu Colomina. I com podem començar? “El més important és tenir-ne la intenció, ser realistes i saber que ens costarà”, comença l’experta.

“És molt possible que al principi hi hagi una resistència i que la ment t’ho posi difícil, perquè està acostumada a tenir molt soroll i moviment”, continua Colomina. Per això, insisteix que és important focalitzar-se en la intenció i tenir clar per què volem entrenar la ment.

Adquirir l’hàbit

Un cop ha agafat força el sentit de per què volem fer meditació, l’experta recomana anar fent cada dia pocs minuts i anar escalant amb el temps. “Es pot començar fent cinc minuts, després set, i quan ja vas veient com aconseguir-ho, anar-ho ampliant fins a arribar a uns vint minuts diaris perquè ja es converteixi en un hàbit”, recomana.

A les pàgines d'El poder sanador del silencio, Belén Colomina exposa tres tipus de meditació que es poden fer per arribar a un estat de calma mental. La primera és la que entrena l’atenció, també coneguda com a mindfulness, en què per exemple es pot meditar mentre fas actes quotidians com menjar o rentar els plats. També hi ha les meditacions generatives, que són “les que ens ajuden a generar estats virtuosos i resilients com l’amor, la compassió i a tractar-nos amb amabilitat”, sobretot en moments de dificultats. I una última que seria la meditació analítica, “que és la que ens ajuda a entendre els nostres patrons i com ens conduïm per la vida per descobrir quines habilitats podem implementar per millorar”, explica.

Amb tot, Colomina opina que, més que el silenci, és la meditació el que ens aporta més beneficis: “Ens transforma la ment i l’arquitectura del nostre cervell, perquè disminueix la sensació d’alerta, de por i d’amenaça. També augmenta la capacitat de reflexió, ens ajuda a estar més presents i a la consciència reflexiva, de manera que som més conscients de restituir el patiment”. A més, la meditació ens millora en l’àmbit físic, ens disminueix l’estrès i l’ansietat i ens augmenta la concentració, l’empatia i la compassió. Tot plegat amb l’objectiu d’arribar a un estat de benestar que ens condueixi cap a una vida més plena, sense judicis i autocrítiques i, sobretot, a poder estar en silenci. Però en silenci de veritat.