Per què somiem que volem?

Barcelona¿Qui no ha somiat alguna vegada que vola com un ocell? ¿Qui no ha volgut, en algun moment de la vida, acomplir el deliciós somni de desplaçar-se per l’aire sense cap mena d’esforç? Volar lluny deixant enrere el teu poble o ciutat i, des de les alçades, sobrevolar boscos i oceans ha estat un dels somnis més antics de la humanitat.

A la llegenda de Pegàs ja se’ns parla sobre com l’heroi Bel·lerofont cavalca un cavall blanc alat per matar el monstre Quimera. O, a la mitologia grega, Ícar es fabrica unes ales amb plomes i cera i se les posa als braços. Un invent que s’espatlla quan s’acosta massa al sol, moment en què la calor de l’astre desfà la cera i provoca la seva caiguda mortal.

Més endavant, a Les mil i una nits ja s’expliquen històries sobre catifes voladores que et porten volant allà on vols, o a l’Edat Mitjana es creu que les bruixes volen en escombres i que als boscos hi viuen les fades, uns éssers diminuts i alats.

En el nostre desig boig d’imitar els ocells, els humans hem creat aparells tan singulars com globus aerostàtics, avions i fins i tot coets per anar a l’espai. Tota una història d’imaginació i enginyeria que ara surt recollida en el llibre La fantasía de volar de Richard Dawkins (Ariel, 2023).

Superar límits

Però, més enllà de totes les proves i errors que s’han produït a la història per aconseguir desafiar la gravetat, és inevitable fer-se aquesta pregunta: per què els humans, éssers terrestres per naturalesa, ens entestem a volar? Per explicar-ho, el doctor en psicologia Manuel Villegas recorda com en el mite de Prometeu ja es fa el disseny de l’ésser humà sense cap altre recurs que no siguin els peus i els braços, de manera que només pugui córrer o caminar. “Justament són aquests els límits que els humans volen superar”, reflexiona. Una ambició humana que ha tingut molts fruits, “però no de la manera que esperaríem”, diu el psicòleg.

Així doncs, tot i que no hem aconseguit transformar el cos humà perquè pugui tenir l’habilitat de volar, sí que hem pogut crear tota una sèrie d’aparells tecnològics. “Més que volar, el que ens permeten és desplaçar-nos per l’aire”, assenyala. És evident que quan anem en avió no som nosaltres els qui volem; de fet, ni l’avió fa anar les ales. Tot és gràcies a les forces de propulsió que li permeten sostenir-se a l’aire. En altres paraules, es podran inventar molts artefactes per poder-nos enlairar, però continuaran sent antinaturals per a l’home. Igual com és antinatural encapsular-se en un coet per anar a la Lluna.

El que queda clar és que l’experiència de volar, aquesta sensació d’estar flotant en un cel immens i sentir-se totalment lliure, encara queda relegada al món oníric. “És un dels somnis més característics dels humans, igual com el de fer un viatge o caure per un precipici”, explica Villegas. ¿El significat? “Sempre ha estat associat a la llibertat, a la necessitat d’expansió i d’alliberament”, continua.

No són poques les persones que tenen com a afició esports on volar sigui l’ingredient principal. Es veu amb els que practiquen parapent o paracaigudisme, per esmentar-ne alguns. Tanmateix, també hi ha moltes persones que tenen pànic a volar i a les alçades. ¿Com és possible?

Esperit d’aventura

“En l’evolució humana sempre hi ha dues tendències: la que s’exposa i s’arrisca i la que és més calmada i conservadora”, reflexiona Villegas. “Segurament ja deu venir del paleolític, de sortir a explorar nous llocs on viure. Si no hi hagués ningú que tingués aquesta capacitat de desafiar els perills, investigar i explorar, ens hauríem quedat on estàvem”, considera.

Probablement és l’esperit d’aventura el que sempre ha impulsat grans exploradors com Cristòfor Colom, que va navegar sense rumb conegut, o Fernando Magallanes i la seva volta al món; fins i tot els vikings comandats per Eric el Roig, que van arribar a Groenlàndia i Nord-amèrica, o els primers habitants del continent americà, que en algun moment van creuar l’estret de Bering.

“¿Qui pot negar amb rotunditat que el que els va moure a fer tot això va ser el seu esperit d’aventura?”, es pregunta Richard Dawkins en el llibre La fantasía de volar. Pilots de combat, astronautes, els polinesis que van arribar a la remota illa de Pasqua, els primers humans que van sortir de l’Àfrica... La llista pot ser molt llarga. I s’ha demostrat que volant es pot arribar més lluny i de manera més ràpida.

Ara bé, Villegas matisa que, si bé sempre ha existit aquest perfil més aventurer, també és important que existeixin persones més conservadores. “Si tothom hagués sortit a explorar, la majoria de nosaltres ens hauríem mort. Ja és bo per a l’espècie humana que hi hagi gent que s’atreveixi a explorar, però que també n’hi hagi que es quedi i conservi el lloc on està”, conclou.