És possible assolir els propòsits de Cap d'Any?

Arriba el 2023 i toca pensar en els canvis que ens marcarem mentre mengem el raïm. Responem a cinc preguntes sobre aquests objectius personals

Il·lustració Cos i ment
4 min

BarcelonaProbablement, serà un dels temes de conversa de la nit de Cap d'Any. Potser en aquell moment festiu ens semblarà trivial, però res més lluny de la realitat: hi ha persones que passen mesos donant-hi voltes. Parlem dels clàssics propòsits d'any nou, els objectius personals de moltes persones que marquen el 31 de desembre com a data d'inici d'una sèrie de canvis. Una nit escollida per començar de cap i de nou. Generalment, els propòsits per estrenar el 2023 no difereixen gaire dels que s'han anat fent els últims anys, tot i que alguns es van incorporant i d'altres abandonant segons bufi el vent: deixar de fumar, aprendre idiomes, apuntar-se al gimnàs, començar a utilitzar una agenda, abaixar el ritme de consulta a les xarxes socials o fer una dieta. Són accions que deuen haver sobrevolat molts pensaments durant les últimes setmanes i que veurem si comencem a complir una vegada endrapats els dotze grans de raïm de rigor. Aquestes són les cinc preguntes sobre els propòsits de Cap d'Any:

1.

Per què la nit del 31 de desembre?

Quan volem fer un canvi, aprofitem els dos moments marcats en vermell del calendari: la tornada de les vacances al setembre, amb el nou curs, i, especialment, a començament d'any. Segons els experts, la qüestió es deu al fet que els moments que escollim per reorganitzar la nostra vida solen coincidir amb una data molt marcada que indiqui un final i un inici. Això és important perquè ens marquem un instant en què hem de deixar d'arrossegar el que són intencions i que aquestes passin a ser una realitat. "Són dies que conviden a valorar com ha anat l'última etapa, o any, i la projecció de com volem que sigui el següent", explica Dolors Liria, psicòloga i vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. En aquest sentit, la nit de Cap d'Any és la que queda més clarament entre dues etapes i que en l'àmbit personal ens permet fer una valoració de la nostra trajectòria i, a la vegada, una projecció de futur. És el dia en què tradicionalment es considera que els comptadors es tornen a posar a zero per estrenar nou cicle.

2.

Ens fem propòsits perquè ens sentim poc realitzats?

Fer una col·lecció d'objectius no ha de voler dir, per força, que ens sentim poc realitzats amb la nostra vida. És evident que hi ha coses amb les quals no estem satisfets, però això no ha de ser vist en cap cas com un fet negatiu. De fet, tot al contrari, ja que pot transformar-se en el motor que ens farà millorar aquestes coses de la vida que ens fan sentir intranquils i estar més satisfets amb nosaltres mateixos.

3.

Quin tipus de reptes ens hem de marcar?

Tara Parker-Pope, especialista del Washington Post, recomana escriure les coses que ens han fet feliços aquest any i, a continuació, pensar en quines parts de la nostra vida podrien ser millors. Important: si no volem frustrar-nos al cap de quatre dies, ens hem de posar objectius realistes. Els propòsits fets aquests dies s'han de pensar des d'una perspectiva pragmàtica: si volem incorporar o canviar coses, cal estar disposats a fer sacrificis. No ha de ser un simple desig que passi de llarg. "Perquè els nostres desitjos es facin realitat, els propòsits que ens fem han de tenir un component de realitat. Si no està a les nostres mans que els puguem assolir, perden molta força", explica Liria. En aquest sentit, el sol fet de proposar-nos canvis en una data concreta ajudarà a arribar a l'objectiu sempre que sigui realista. Per posar-ne un exemple, plantejar-nos perdre pes quan acabin les festes serà més viable que fer-ho tot just abans de Nadal. "En qualsevol cas, no ho obtindrem només per dir que el dia 1 començaré a perdre pes –afirma la psicòloga–, sinó gràcies a una bona planificació".

4.

Com aconseguim els nostres objectius?

Depèn de cadascú, però el que és segur és que no els aconseguirem de l'aire, necessitem fer-nos una mínima planificació. Si ens hem plantejat perdre pes, seguint l'exemple anterior, abans hem de planificar amb un mínim rigor –i realisme– el com ho farem i quin esforç estem disposats a fer: quants quilos volem perdre, el tipus de dieta, si ho complementem amb esport... Si no tenim tota aquesta planificació, tard o d'hora ens adonarem que el pes que havíem pensat que perdríem no l'hem perdut.

És molt important que, en el moment que els desitjos que teníem han passat a ser objectius, pensem de quina manera hi arribarem. Els propòsits de Cap d'Any suposen un esforç per a nosaltres, ja que el dia a dia, i l'estil de vida que portem, no acostuma a posar-nos-ho fàcil per assolir-los. Com més complicada i plena tenim l'agenda, més difícil és aconseguir els nous propòsits i canvis. Però tampoc ens pot servir d'excusa: "Sempre que vulguem obtenir una cosa que depèn del nostre esforç ens genera certa resistència, perquè d'entrada a tots ens costa haver de fer esforços i sacrificis. Tindrem una negociació interna amb aquesta resistència, però l'hem d'acceptar com un fet natural", explica la psicòloga. És a dir, som conscients que ens costarà, però també que si planifiquem bé, ho podem assolir.

5.

Què passa si han passat setmanes i no ens hi hem posat?

A principis del 2022 la periodista del New York Times Maria Cramer escrivia que, passades unes poques setmanes de la nit del 31 de desembre, el cementiri de propòsits d'any nou ja estava "ple de promeses incomplertes que havien passat a millor vida". Sent acurats, el més habitual quan es fan propòsits d'aquest estil és no complir-los. Tot depèn de la voluntat i esperança que hi havíem posat, però és possible que no aconseguir els objectius que ens hem marcat, siguin els d'inici d'any o qualsevol altre que ens hem posat, ens generi frustració. "Aquesta sensació no és forçosament dolenta, ja que pot ajudar-nos a capgirar la situació i ser un motor que posi en marxa tots els mecanismes per assolir-ho", explica Dolors Liria, que també apunta a la importància d'haver fet un pla per no sentir que hem fracassat. "Si no hem fet tota la planificació, aquesta frustració es queda cronificada, ja que no hem fet el que havíem de fer. Això no anirà a favor de la nostra autoestima", detalla.

Una font de satisfacció

Tal com estan les coses –de malament– els nostres propòsits poden semblar problemes banals del Primer Món, però l'esperit de millora és molt positiu en l'àmbit personal. A més, una font de satisfacció humana és aconseguir les coses que ens proposem, d'aquí la importància d'aconseguir-ho. El que queda clar és que no tardarem gaire a comprovar si realment ens hi hem posat seriosament o si tot plegat només era un desig sense res al darrere que potser també tindrem l'any vinent.

stats