Cos i Ment

“Ploramiques”, “exagerat”: què passa quan ets una persona altament sensible

Encara hi ha un gran desconeixement sobre aquest tret del caràcter que és molt més comú del que es pensa

Alta sensibilitat

Barcelona“Jo de jove no podia estar més d’una hora en una discoteca. Passat aquest temps me n’havia d’anar, perquè em saturaven tots aquells estímuls”. Ho explica la psicòloga Anna Romeu, que està especialitzada en el tema de l’alta sensibilitat i acaba de publicar el llibre Soc sensible (Rosa dels Vents), el primer que s’edita en català sobre les persones amb alta sensibilitat, també anomenades PAS. Al llibre la psicòloga aporta tota la seva experiència clínica amb desenes de pacients després d'anys de carrera, però a més hi suma la seva experiència personal com a PAS, un tret de la personalitat que segons diu, “afecta entre un 20% i un 30% de la població”.

Però què és exactament una persona altament sensible? “Doncs és una persona que té una sensibilitat emocional i sensorial més alta que la majoria, ja que el seu sistema nerviós processa la informació d'una manera més profunda i intensa que les persones que no tenen aquest tret”. A la pràctica són persones que reflexionen molt sobre tot el que els passa i el que perceben, que tenen una forta emocionalitat lligada a una gran empatia i a una afectació sensorial –els molesten molt els sorolls forts, algunes textures, determinades olors...– i que, a més, tenen tendència a saturar-se.

Romeu ha publicat el llibre amb la voluntat d’ajudar, diu, i que arribi a molta gent, perquè fins ara hi ha hagut un gran desconeixement i molt poca investigació sobre aquest tret de la personalitat que comparteixen moltes persones. Això, diu, és degut a dos motius: “D'una banda, fins fa pocs anys vivíem en una societat molt més tranquil·la que l’actual i les persones PAS no destacaven tant; ara estem sobreestimulats i fàcilment els PAS arriben al seu nivell màxim de saturació”. D'altra banda, explica, “abans aquests trets es consideraven manies i no se’ls donava importància; en canvi, ara fem un abordatge més professional per millorar la vida d'aquestes persones”. 

Etiquetes negatives

Aquest desconeixement ha provocat, durant molts anys, molt patiment en aquestes persones “perquè tot sovint no són acceptats” i llavors arriben les etiquetes: “exagerat”, “ploramiques”, “dramàtic”, qualificatius que fan molt de mal i que fomenten la sensació d’incomprensió. “Aquestes persones a vegades són una molèstia per a l’entorn, perquè no se’ls entén”. I és que en la societat actual tot el que se surt de l’habitual és un problema: “Som poc tolerants amb la diferència, no l’encaixem bé, sobretot per desconeixement, i això crea rebuig i molts problemes”, alerta la psicòloga.

Ella explica que a la consulta la majoria dels pacients PAS que li arriben ho fan per problemes de relacions –ja siguin de parella, amb els fills, a l’entorn laboral…–. “Ells se senten com un problema perquè es relacionen de manera diferent que la resta i arriben aquí amb quadres d’ansietat perquè fan un gran esforç per adaptar-se i tenen la sensació de no aconseguir-ho. La seva manera de ser els genera molt estrès i per tot això acaben venint”. Però ser PAS no és cap patologia, les persones amb aquest tret poden superar aquests problemes, si els tenen, i viure perfectament en societat, segons apunta aquesta experta que diu que per aconseguir-ho és clau “l'autoconeixement”.

Com sempre passa en el camp de la psicologia, la majoria de pacients que arriben a la seva consulta són dones. “Això és un fet habitual en el meu sector”, diu Romeu, però a més amb l’alta sensibilitat se li suma un problema afegit, i és que “a la societat actual els homes ho tenen més difícil per ser sensibles”. La psicòloga explica que quan diagnostica com a PAS un pacient “la majoria reacciona amb incredibilitat, diuen que allò no pot ser”. “Encara hi ha una connotació femenina, que els homes perceben com a negativa, lligada a la paraula sensibilitat”, alerta. “Culturalment i socialment els homes no ploren i encara estem així, i per això des de ben petits aprenen que ho han d’amagar –diu Romeu–. Però ser sensible no és femení ni masculí, no és ser dèbil, ni pitjor, és tenir més intensitat al nostre sistema nerviós central a l’hora de captar estímuls sensorials”. 

Un altre tret característic d’aquestes persones és que el seu cervell sempre va a mil per hora i això “és esgotador”. Per tant, ella sempre aconsella a les persones PAS que aprenguin a parar, “perquè no és bo estar sempre amb un cervell que funciona al límit de la seva capacitat perquè això porta a la saturació”. “Per desconnectar cal buscar cada dia una estona per estar sol, fent alguna cosa tranquil·la o no fent res, i practicar ioga o meditació també va molt bé perquè són exercicis per focalitzar l’atenció i ajuden a entendre que encara que tinguis el cap ple de pensaments en activitat constant no cal que els facis cas tota l’estona”, recomana. 

Alta sensibilitat i salut mental

Al llibre, Romeu explica que l’alta sensibilitat pot estar connectada amb problemes de salut mental, però apunta que l'experiència durant la infància és clau per evitar-ho: “Ser PAS pot ser fins i tot un factor protector per a un adult que ha sigut un nen PAS si ha crescut en un entorn favorable i respectuós, que l’han animat a créixer, que l’han acompanyat, que li han ensenyat a gestionar les seves emocions… Quan arriba a l’edat adulta té menys probabilitats de patir un problema de salut mental”. En canvi, si un nen PAS ha crescut “en un entorn problemàtic i traumàtic, en una llar on hi ha molts crits, no se’l respecta, no hi ha bons hàbits… llavors això multiplica les seves possibilitats, quan sigui adult, de patir depressió o ansietat”.

stats