Com perdre la por a banyar-te al mar

BarcelonaUn dia, mentre la Carla es banyava a la platja, es va adonar que, de cop i volta, l’aigua deixava de ser semitransparent per tornar-se blau fosc intens. Havia passat de tocar de peus a terra a tenir un precipici marí sota els peus. De sobte percebia la temperatura de l’aigua molt més freda i sentia com si la gravetat l’empenyés cap a les profunditats. Completament esgarrifada, va sortir corrents cap a la tovallola. Des d’aleshores evita tots els plans que impliquin anar a banyar-se al mar. Pateix el que es coneix com a talassofòbia.

El terme, que deriva de les paraules gregues thalasso (mar o oceà) i phobos (por o temor), serveix per designar el que pateixen les persones que tenen fòbia al mar i a les aigües profundes. Un trastorn d’ansietat en què s’experimenta una sensació aclaparadora de temor i angoixa davant la idea d’estar a prop de l’oceà, nedar lluny de la costa o, en casos més extrems, veure imatges relacionades amb el mar.

“No es tracta simplement de tenir por a l'aigua, sinó d'experimentar temor cap a allò desconegut que pugui trobar-se en la seva vasta extensió, especialment en àrees fosques o profundes”, explica Anna Valentina Caprioli, psicòloga del servei de psicologia i teràpia online Buencoco. Sovint, els motius que presenten els afectats solen estar vinculats a experiències negatives viscudes en la infància o en determinats períodes de la vida. Però aquest no és l’únic motiu: “Cal tenir en compte que les fòbies també es generen per aprenentatge observacional, com per exemple veure a una altra persona ofegar-se al mar. També pot passar que, si els pares pateixen ansietat o talassofòbia, la poden transmetre als fills”, continua la psicòloga.

Evitar el món marí

Les persones que experimenten talassofòbia poden viure una gran varietat de símptomes: alguns dels més comuns són por, ansietat i fins i tot atacs de pànic quan es troben a prop del mar o tan sols davant la idea d’estar a prop del mar o d’aigües profundes. Tot plegat fa que evitin qualsevol activitat que estigui relacionada amb l’oceà, com nedar, viatjar en vaixell o fer submarinisme.

De res serveix explicar-los els beneficis que es poden trobar si van a prop del mar, com la relaxació i la reducció de l’estrès que ofereixen el so de les onades, la bellesa del seu paisatge o la varietat d’activitats físiques i saludables que s’hi poden practicar. La seva preocupació constant davant la possibilitat de trobar-se en situacions com aquestes les fa viure amb tensió i amb tota mena de pensaments irracionals i catastròfics del que els pot passar si hi van, com ofegar-se o ser arrossegat per les onades mar endins.

Encara que moltes persones són conscients que la seva por és irracional, sovint tenen dificultats per poder controlar-ho, i ja no diguem superar-ho. Per això, els experts recomanen fer una teràpia psicològica que els ajudi a identificar els pensaments i creences irracionals que tenen sobre el mar per poder desafiar-los i reemplaçar-los per altres pensaments més realistes i positius.

Exposició gradual

“Una forma d’encarar-ho és que la persona vagi familiaritzant-se a poc a poc amb el mar mitjançant una exposició gradual. És a dir, pot triar llocs on hi hagi aigua per anar prenent confiança, o mirar fotografies del mar”, aconsella Caprioli. D’aquesta manera, es pot començar amb exposicions més suaus i anar progressant cap a situacions més desafiants, de forma que a poc a poc es vagi disminuint l’ansietat fins que la persona se senti més còmoda i segura en un entorn marí.

“Practicar la respiració diafragmàtica també pot ajudar a calmar l’ansietat que provoca la proximitat al mar”, afegeix la psicòloga. Així doncs, exercicis com la respiració i la meditació poden ser molt útils per ajudar a controlar l’estrès associat a la talassofòbia. Fins i tot pot ser beneficiós imaginar escenaris relacionats amb el mar de forma controlada i positiva, fins que acabin deixant d’incomodar i de causar sensació de perill.

Finalment, la psicòloga remarca que, tal com passa amb moltes altres fòbies, és important que la persona afectada compti amb el suport de familiars, amics o grups de suport que li ofereixin un espai segur per compartir les seves pors i l'ajudin a superar-les.

"Cal entendre, escoltar i validar les seves pors i no treure importància al que la persona està experimentant ni fer comentaris com, per exemple, «No n'hi ha per tant»", explica Caprioli. En comptes d’això, és important animar la persona perquè demani ajuda psicològica i dir-li que és possible tractar aquesta fòbia. “Amb la teràpia, podrà rastrejar els motius que han desencadenat la seva por a la mar i aprendrà a gestionar les ansietats que li pot provocar. Amb el temps, fins i tot podrà apreciar i gaudir dels beneficis que aporta passar un dia a la platja”, conclou.