'Multitasking': fer moltes coses a la vegada estressa el cervell

Nova YorkLa multitasca o multitasking és una capacitat que està marcant l'estil de vida de molts de nosaltres. Quantes vegades enviem missatges de text mentre estem en un embús de trànsit, o escoltem un pòdcast mentre fem les tasques de casa o saltem de la pàgina web de notícies a la safata d'entrada del correu electrònic? "Ens quedem atrapats en aquest parany fins i tot sense adonar-nos que ho estem fent", explica Nicole Byers, neuropsicòloga de Calgary, especialitzada en el tractament de persones amb desgast laboral o burnout. "Existeixen algunes raons que expliquen aquest costum col·lectiu", afegeix. La majoria de nosaltres evitem l'avorriment sempre que podem, apunta l'experta, i la multitasca és una manera d'evitar avorrir-nos.

També hi ha molta pressió per tenir aquesta capacitat. "Quantes vegades hem vist un anunci per a una vacant de feina que diu: «Es requereix una excel·lent multitasca». I és que les rutines del món modern –on tants de nosaltres passem la major part del dia davant de pantalles– obliguen el nostre cervell a exercir la multitasca".

La qüestió és que no som bons fent-ho, i no és bo per a nosaltres. Però hi ha alguns trucs que ens permeten ser més eficaços quan fem diverses coses a la vegada.

Com actua el cervell

Per començar, multitasca en si mateix és un terme incorrecte. Segons els experts, no és possible fer dues coses alhora, tret que puguem fer-ne una sense pensar gaire (com passejar mentre parlem i ens posem al dia amb un amic).

"En general, quan la gent creu que està fent diverses tasques alhora, en realitat, està canviant la seva atenció d'una tasca a una altra", assenyala Gloria Mark, professora d'informàtica de la Universitat de Califòrnia a Irvine i autora de Cómo recuperar la capacidad de atención (Ediciones Urano).

Pensem, per exemple, en què passa quan ens dediquem a fer una sola tasca, com preparar el sopar. Segons Anthony Wagner, professor de psicologia de Stanford i subdirector de l'Institut de Neurociències Wu Tsai, des del moment en què es decideix què volem preparar hi ha diferents regions del cervell, anomenades col·lectivament xarxa de control cognitiu, que col·laboren per fer-ho realitat. Aquesta xarxa inclou zones del cervell implicades en la funció executiva, és a dir, la capacitat de planificar i dur a terme accions orientades a complir objectius. Juntes creen un model mental de la feina que cal fer i del que es necessita per dur-ho a terme. Segons Wagner, el cervell pot fer això recorrent a informació externa i interna, com els ingredients que hi ha a la nevera o recordar la recepta.

Gloria Mark compara aquest procés amb dibuixar en una pissarra mental. Però si en aquell moment la teva amiga et truca per parlar i desfogar-se del seu dia, aquesta pissarra s'esborra. "Cada vegada que canvies la teva atenció cap a una nova tasca, el teu cervell s'ha de reorientar", manifesta. Si coneixes el plat que prepararàs com el palmell de la mà o la xerrada amb l'amiga és agradable i fluida, canviar de tasca pot resultar senzill. Però com més esforç requereixi la tasca, més n'ha de fer el cervell per endreçar la informació que està en competència i els diferents objectius.

Els inconvenients de la multitasca

En general, "quan canviem de tasca, paguem el que s'anomena un cost de canvi", exposa Wagner. "Serem més lents i menys precisos del que hauríem estat si ens haguéssim quedat fent una sola activitat".

La velocitat i la precisió no són els únics riscos. La multitasca és més exigent des del punt de vista cognitiu, fins i tot quan fem coses que ens resulten agradables o fàcils. Quan fem diverses coses alhora, posem a prova la nostra memòria de treball, és a dir, la nostra capacitat per retenir i organitzar informació a la ment, explica Byers. "Com més sobrecarreguem aquest sistema i més informació intentem retenir alhora al cervell, més fatiga mental produïm", afegeix. Altres estudis han descobert que la multitasca pot accelerar el ritme cardíac, elevar la tensió arterial, desencadenar ansietat, empitjorar el nostre estat d'ànim i afectar negativament la nostra percepció del treball.

Concentrar-se en una sola activitat

Gloria Mark suggereix començar per observar-se a un mateix al llarg del dia i adonar-se de quan i com es canvia de tasca sense adonar-se'n. A partir d'aquí, el consell és senzill, però difícil: hauràs de practicar la monotasca, o fer només una cosa, per reeducar gradualment la teva concentració i augmentar la teva tolerància.

Segons Mark, la monotasca pot resultar més fàcil en moments en què el rendiment mental és més alt. Això varia segons la persona, però en un estudi que van fer va descobrir que la capacitat de la majoria de les persones per enfrontar-se a una feina exigent arriba com a màxim a mig matí o a mitja tarda. Si tens dificultats, ves a poc a poc. Et pots concentrar durant 5 minuts? I 10? "Quan es tracta del nostre cervell, l'estratègia lenta i constant és sempre bona", comenta Byers.

Riscos i punts forts

És probable que la teva vida requereixi cert nivell d'alternança de tasques, però hi ha millors maneres de fer-ho. D'una banda, pots limitar-te als teus punts forts. Certes activitats "sobrecarreguen els nostres sistemes i esgoten la nostra capacitat cerebral més o menys que d'altres", afirma Byers. És a dir, si una tasca et resulta estressant o requereix massa esforç mental quan la fas sola, probablement no t'anirà bé fer-ne d'altres alhora. Per exemple, a tu se't pot donar bé teixir a ganxet mentre veus la tele, però un principiant necessita plena concentració per no saltar-se puntades.

D'altra banda, és important considerar els riscos. Potser algunes tasques et surten naturals, però hi ha ocasions en què necessites estar alerta. "Encara que ens sentim capaços de fer alguna cosa sense parar-hi gaire atenció, no podem evitar la naturalesa impredictible del món –apunta Wagner–. Els conductors experts no poden preveure quan un cotxe es desviarà de sobte al carril". El que estigui en joc no ha de ser de vida o mort perquè la multitasca no valgui la pena: pot causar errors greus a la feina o impedir-te ser tan present com voldries a casa.

Descansar

També és important tenir en compte quan i com canviem de tasca. En lloc de canviar de tasca a la menor distracció, Mark suggereix canviar en el que anomena "punts d'interrupció", punts del teu flux de treball on serà "fàcil reprendre sense haver de fer feina redundant". Mentre llegeixes aquest article, pots intentar arribar al final abans de comprovar les teves notificacions. Si no és possible, intenta avançar almenys fins al final d'aquest paràgraf.

Per aconseguir que la multitasca sigui realment útil, els experts recomanen unir hàbits, sobretot combinar activitats que t'agraden amb d'altres que no. Això pot donar al cervell un reforç més positiu que la monotasca per si sola. Si, per exemple, és més probable que us animeu a rentar els plats amb la tele encesa, probablement val la pena sacrificar una mica d'atenció. "Potser als nostres cervells no els agrada el canvi –diu Byers–, però sí que els agraden les recompenses".