"Mirar una sèrie de Netflix és molt fàcil, però canviar les nostres emocions costa molt més”

BarcelonaEs diu en el Bhagavad Gita, el famós text sagrat de l’hinduisme, que quan es domina l’art de meditar, la ment es torna indestructible, igual com la flama d’una espelma en un lloc sense vent. També afirma el Dalai-lama que l’objectiu de la meditació és disminuir les afliccions il·lusòries de la nostra ment i, fins i tot, erradicar-les. Sigui com sigui, són nombrosos els estudis que han demostrat els beneficis de practicar la meditació. Amb tan sols uns minuts de meditació al dia, es poden rebaixar els nostres nivells d’ansietat i depressió, així com millorar la salut i la memòria.

A més, aquesta pràctica, que promou una actitud contemplativa, amable i conscient, produeix canvis cerebrals beneficiosos. Així s’explica en el llibre El espejo del cerebro (La Huerta Grande, 2022), escrit per la física teòrica i doctora en neurociència Nazareth Castellanos, que durant anys ha estudiat els mecanismes neuronals implicats en l’atenció, la regulació emocional i la pràctica de la meditació i n’explica els seus resultats.

Però, com acostuma a passar amb tantes altres coses, hi ha una gran diferència quan es passa de la teoria a la pràctica. Moltes persones que volen començar a meditar es veuen frustrades en l’intent. Per què ens passa això? Què estem fent malament? Per esbrinar-ho, parlem amb Ferran Mestanza, coordinador del títol de postgrau Expert en Mindfulness per a la Salut i el Benestar (UB) i director i fundador del Centre de Mindfulness de Barcelona, que només saludar ja reconeix que a ell també li costa molt meditar. “El que passa és que tenim la falsa expectativa que no ens hauria de costar, i és aleshores quan ens estranyem o pensem que alguna cosa falla –comença a explicar–. Però si mirem la vida, les coses importants i valuoses potser són les que costen més. Mirar una sèrie de Netflix i enganxar-s'hi és molt fàcil, però fer canvis en les nostres actituds o emocions costa molt més”.

Decisió conscient

Potser per això, l’expert considera que el primer pas per començar a meditar és voler-ho fer de veritat. “Només funciona quan neix la inquietud i necessitat, com una cosa que ve de dins. Si es fa perquè algú t’ho ha recomanat és més difícil que funcioni, perquè és un pas molt personal, és anar cap a la teva interioritat i treballar amb la teva ment i emocions”, remarca. Un cop presa la decisió de començar a meditar, s’ha de buscar i provar diferents mètodes de meditació per trobar el que et funcioni millor. També és molt important, segons l’expert, aprendre de la mà d’una persona que en sàpiga i amb qui es pugui tenir una connexió personal amb el seu estil, enfocament i manera de transmetre-ho. Pel que fa als tipus de meditació, la més popular acostuma a ser la que arriba a través del ioga, quan durant els últims minuts de classe es fa una estona de relaxació. Aquest estil ve de la tradició hindú, tot i que hi ha molts altres mètodes, com el del mindfulness, que té un origen budista, encara que avui s’hagi laïcitzat. És aquest últim el mètode que practica Mestanza.

I com es comença una sessió de meditació? Segons l’expert, un punt de partida és el que se'n diu l’atenció focal. És a dir, posar el focus en la capacitat de redirigir la teva atenció en el moment present. I no és pas fàcil. “Els humans tenim una tendència natural a la distracció i dispersió, a errar amb pensaments rumiatius que generen preocupacions i agitació emocional”, explica l’expert, que considera que aquesta pràctica ajuda, precisament, a canalitzar tots aquests corrents de pensament: “En comptes d’estar lluitant o barallant-te amb la ment i les emocions, s’aprèn a dur-ho tot cap a una direcció més positiva”.

Treballar la ment

Una altra pràctica de meditació habitual consisteix en fer un “escaneig corporal”, que s’acostuma a fer després d’haver focalitzat l’atenció. “Agafem una àncora, un suport, que normalment és la respiració, i llavors dirigim l’atenció a totes les parts del cos i les sensacions físiques que van apareixent”, explica Mestanza. És un exercici molt terapèutic, segons l’expert, perquè tenint en compte que el cos està connectat a la ment, contribueix a “alliberar o suavitzar bloquejos, emocions o tensions físiques i ens dona més serenitat o claredat mental”. En altres paraules, a través del cos treballem la ment.

També es pot meditar fent visualització. Una pràctica habitual consisteix en buscar un “lloc segur” on centrar la ment. En aquest cas, l’àncora no és la respiració, sinó la visualització d’un indret físic o imaginari que t’evoqui qualitats positives. “Has de visualitzar un espai que et doni seguretat i connexió. Això ajuda el teu organisme, tant a nivell fisiològic com emocional i mental, a entrar en un estat de més equilibri”, explica Mestanza. De fet, en les visualitzacions no només ens podem centrar en el sentit de la vista, sinó també en les olors, els sons o les sensacions tàctils. En la mateixa línia, també es pot fer una pràctica on durant la meditació recordes i visualitzes algun moment o experiència real viscuda recentment. “Pots portar l’atenció cap on estaves, com et senties, què va passar... Aleshores, combinant-ho amb la pràctica de la respiració, pots imaginar que quan inspires absorbeixes cap a l’interior del cos totes les qualitats viscudes, com la sensació d’afecte i de pau, i quan exhales t’imagines que tot això queda fixat en el cos i la ment”, diu Mestanza, que assegura que és una pràctica molt saludable i transformadora. Amb aquestes petites tècniques, l’expert considera que es pot començar a meditar, a poc a poc i sense pressió. El secret perquè vagi bé és fer-ho perquè realment et surt de dins i no et sents amb l’obligació. Comencem?