Menjar escoltant el cos: cada etapa de la vida necessita una dieta diferent

BarcelonaAl llarg de la vida estem en constant evolució. Des que naixem, anem creixent, ens desenvolupem; passem per la infantesa, la joventut, l’edat adulta i la vellesa. I dins de cada etapa, també transitem per èpoques molt diferents que requereixen unes necessitats específiques en cada cas. Els infants tenen molta feina en créixer i en desenvolupar-se com a éssers humans. La pràctica esportiva s’inicia, normalment, durant el final d’aquesta etapa, i en moltes ocasions s’abandona o es frena per intercanviar-la pels estudis al llarg de la joventut, per tant, es canvia per un període més sedentari. En l’edat adulta transitem per molts estats diferents: embaràs, maternitat/paternitat, períodes de molta feina i estrès, èpoques més actives i d'altres de més sedentàries. I durant la vellesa poden arribar malalties que ens obliguin a portar un ritme més pausat o, tot el contrari, es gaudeixi encara de molt bona salut i es pugui seguir amb una vida molt activa.

L'alimentació, clau per a una bona salut

Cada etapa i cada persona és un món, i ens passem l’existència adaptant-nos a aquests canvis. Per tant, com que tenim requisits diferents en cada moment, una de les coses que cal tenir en compte és “que l’alimentació és clau per mantenir una bona salut". "No només serveix per ingerir els nutrients necessaris per viure, sinó que és un factor importantíssim per mantenir o millorar la qualitat de vida, prevenir de malalties i mantenir la salut física i mental”, explica Judit Camps, nutricionista col·legiada en actiu.

Per fer-ho gràfic, per a les persones els aliments són com la gasolina per als cotxes. Si els aliments que ingerim són els adequats i de qualitat, el nostre organisme ho nota, de la mateixa manera que el motor d’un vehicle s’embruta menys, necessita menys reparacions i dura més.

Si ens centrem en les diferents etapes de la vida, Gisela Carrión, esportista i nutricionista, ens explica: “Quan ets jove el teu nivell energètic és molt elevat, el cos està en procés de canvis, les capacitats intel·lectuals i físiques cobren un gran paper i es veuen altament potenciades. En l’etapa adulta el cos para de créixer i el metabolisme es torna més lent, és per això que els requisits energètics són inferiors que en les etapes inicials de la vida. I durant la vellesa cal lluitar contra la sarcopènia o pèrdua muscular i ajudar el cos a prevenir i curar de possibles infeccions i malalties”.

De totes maneres, és interessant escoltar el nostre cos i aprendre a interpretar els senyals que ens envia; ell nota millor que ningú quines necessitats tenim. “Ara que ja estic a la quarantena, noto que quedo tip més ràpid i que el cos em demana coses més lleugeres que quan era més jove i m'entrenava moltes hores”, diu Manel Sala, pare de dues criatures i persona molt activa.

Per tant, si durant aquests estadis de la vida hem tingut una bona alimentació, de la mateixa manera que hem cuidat el descans i hem estat actius, és més probable que anem canviant d’etapa de manera saludable.

L'estrès també afecta com mengem

Tal com hem comentat, també creuem períodes d’estrès o d’ansietat, sigui pel ritme de vida o per preocupacions extraordinàries. L’alimentació seguirà sent una aliada: “Primer de tot, cal comentar que les èpoques de molt estrès i ansietat poden afectar molt el patró alimentari. És fàcil que canviï l’actitud davant del menjar sigui per falta de gana o, al contrari, per una ingesta compulsiva. Això pot acabar comportant una alteració de la conducta alimentària i, posteriorment, afectar directament la salut”, especifica Camps.

“Sí que és cert que en èpoques d’estrès o de dormir poc, com quan els nens eren petits, el cos em demana coses ensucrades per animar-me una mica, però intento passar-ho amb una presa de xocolata negra, amb fruita més madura, que és més dolça, i també procurant que als armaris de casa no hi hagi ni galetes, ni aliments poc saludables en aquest sentit”, comenta el Manel.

Menjar pel cervell

Però a part d’aquests canvis que podem experimentar i que, en molts casos, no són gens fàcils de controlar i requereixen molta força de voluntat o de la intervenció d’un professional en casos extrems, els nutrients dels aliments poden jugar-nos a favor o en contra depenent de com els ingerim. Camps ens ho detalla a continuació: “Si parlem dels aliments neurotròfics, és a dir, els aliments que ens ajuden a mantenir el cervell saludable, podem destacar els hidrats de carboni complexos com ara els cereals i pseudocereals, com la civada o el fajol, que ens aporten moltes vitamines del grup B i minerals; les proteïnes, que aporten aminoàcids essencials com el triptòfan, que té una acció directa sobre l’estat d’ànim; o els greixos de qualitat com els dels fruits secs, les llavors o els peixos blaus, que ens aporten omega 3, importantíssim per al sistema nerviós. A part d’aquests, les fruites i les verdures ens aporten antioxidants i bioflavonoides que afavoreixen el flux sanguini cerebral i prevenen l’envelliment”.

Si el consell per a la població general sana passa per evitar els productes refinats i processats, com la brioixeria, les galetes, els embotits, els plats precuinats, i no abusar de les begudes massa estimulants ni de l’alcohol, en èpoques de molt d’estrès o de requisits especials, com durant un embaràs, aquesta recomanació agafa encara més força.

Durant els períodes de menys activitat, ja sigui per convalescència, per malaltia, per molta feina o per la cura d’altres persones, també és important fer unes adaptacions per mantenir el pes i, així, preservar la salut física, emocional i psicològica. En aquest sentit, Carrión ens diu: “Sempre que la nostra activitat termogènica no associada a l’exercici físic, que consisteix en activitats de la vida quotidiana com pujar escales, passejar, les feines domèstiques, etc., es vegi disminuïda, haurem de reduir les nostres calories i adequar-les al nou consum calòric diari”. I, de la mateixa manera que en èpoques d’estrès és important que la nostra alimentació jugui un paper positiu per pal·liar-ho, “durant èpoques de malaltia o de convalescència serà d’especial interès ajustar al màxim tots aquests paràmetres per garantir una recuperació bona, òptima i ràpida”, afegeix Carrión.

Tot i aquestes adaptacions, no podem deixar mai de banda l’equilibri entre els nutrients que aportem al cos. Per això és rellevant que si tenim un desajust greu, sigui al nivell que sigui, demanem ajuda a un professional, ja que “un bon equilibri de macro i micronutrients serà la base per garantir una bona salut". "Ara bé, cada persona té unes necessitats i l’envolta un conjunt de factors socials, econòmics i creences diferents que s’hauran de tenir en compte a l'hora de fer aquests ajustos, i sempre de manera personalitzada”, afegeix Carrión.

Dieta en funció de l'estació de l'any

I ja per acabar amb aquestes adaptacions que ens poden ajudar a tenir una vida més plaent i saludable, també ens anirà bé fer uns petits ajustos en cada època de l’any, ja que el cos no té les mateixes necessitats quan fa molta calor que quan fa fred, ni quan entrem en períodes en què estem més exposats a canvis de temperatura. I en aquest aspecte Camps ens explica que “la globalització ha promocionat que tinguem de tot i sempre". "Ara bé, si mengéssim aliments de temporada veuríem que la mateixa naturalesa ens fa l’adaptació. Ara arribarà la tardor i trobarem molts aliments rics amb vitamina C, ideals per assegurar un sistema immunitari òptim per l’arribada de l’hivern. A l’estiu, per exemple, hem trobat molta varietat de fruites i verdures molt riques en aigua per evitar la deshidratació i també riques en betacarotens per pal·liar l’envelliment de la pell amb l’exposició al sol”, afegeix.

Però el que cal que tinguem present, i en el que insisteixen tots els professionals que engloben la salut de les persones, és que hem d’intentar mantenir tres pilars bàsics per a la nostra salut: l’exercici físic, l’alimentació i el descans.