"Si mai fem res diferent, mai adquirirem capacitats noves”

BarcelonaEls psicòlegs no paren de repetir-ho: tenir una mica de por és normal i necessari. Si no l’haguessin tingut els nostres avantpassats, ja faria generacions que no seríem en aquest món. Algun lleó ja se’ns hauria cruspit i no hauríem desenvolupat nombroses tècniques de supervivència. Passa que, tot i que la societat ha avançat molt i l’esperança de vida és més alta que mai, el nostre subconscient continua jugant-nos males passades per mantenir-nos sempre en alerta.

I si no tenim preocupacions ni amenaces reals, ens les inventem o les projectem. És la por de la incertesa, del futur que no sabrem com serà. “Abans la gent es moria més jove i la mort s’havia d’assumir. Ara tenim més garanties de sobreviure més anys i la mort la portem molt pitjor”, assegura Anabel Gonzalez, psicoterapeuta i autora de ¿Por dónde se sale? Cómo deshacer el miedo, aliviar el malestar psicológico y adquirir un apego seguro (Planeta, 2023).

No totes les persones tenen problemes per gestionar la incertesa. Segons Gonzalez, les que tenen més dificultats són les que tendeixen a voler-ho tenir tot en ordre i sota control. “A les que preparen les coses amb molta anticipació, tot els va bé mentre la vida no es posa 'original', però quan les coses es posen 'originals' els agafa del tot descol·locats i els costa reconduir els problemes importants”, assegura. Aquesta situació ja es va veure durant la pandèmia.

Cultivar seguretat

Aleshores, ¿quin és el principal antídot contra la incertesa? La psicoterapeuta ho té clar: la seguretat. Assegura que és una habilitat que tots tenim a dins i que, si la treballem, podrem afrontar amb èxit tot el que ens passi a la vida. “Si no ens sentim amb recursos per gestionar les coses, tindrem més por de tot el que ens pugui passar”, matisa.

Per tant, vetllar per aconseguir els nostres recursos, ser capaços d’analitzar les coses, prendre decisions i tirar endavant, encara que visquem adversitats, ens traurà un gran pes de sobre. En aquesta equació també hi entren la família o les amistats que saps que no et fallaran, que suposaran un punt de suport quan les coses vagin mal dades. “És saber que tens persones amb qui pots parlar, mantenir altres punts de vista o oferir ajuda quan calgui”, continua Gonzalez, que apunta que hi ha persones a les quals els costa molt demanar ajuda i deixar-se ajudar.

Per tant, cal cultivar la seguretat. Però, com? “S’ha de pensar com una planta, que anem sembrant a poc a poc i que va creixent”, explica. Per començar, cal desenvolupar la capacitat de reflexió i de veure la realitat tal com és. Sembla una tasca senzilla, però no ho és: “A moltes persones els costa perquè no volen acceptar el que els està passant. Es tracta de veure i acceptar les coses com són. Després ja es plantejaran diferents opcions davant d’allò”, relata.

És a dir, cal tocar de peus a terra, ser flexible i tenir la capacitat d’adaptar-se, buscar solucions i saber escoltar els altres de debò. “Una persona que té la capacitat d’analitzar així la vida és com si fos un GPS que està tota l’estona actualitzant-se: si hi ha una carretera bloquejada, l’aplicació em mostrarà un camí alternatiu. Això dona seguretat”, posa d’exemple. També aporta seguretat confiar en els altres i tenir vincles amb qui saps que serà un suport.

Ser explorador

Atrevir-se a fer coses noves i a explorar més enllà del que estem acostumats també ens ajuda a guanyar més seguretat. Gonzalez aconsella començar per coses fàcils i no gaure diferents del que estem acostumats a fer. I, a poc a poc, anar fent més coses a mesura que ens anem sentint còmodes amb els canvis. “Si mai fem res diferent, mai adquirirem capacitats noves ni assolirem objectius nous”, assegura. Per explicar-ho, ho compara amb un videojoc: “A la vida anem pujant de nivell i quan hi arribem fem coses diferents del que havíem fet en el nivell anterior, per tant, adquirim noves habilitats, fins que tornem a pujar de nivell, que serà més difícil, però nosaltres ja tindrem molts més recursos per afrontar-lo”. Es tracta de viure la vida com un aprenentatge constant, com una exploració que pot ser estimulant. Esclar que l’exploració també pot sortir malament. “Igual que passa quan assages amb un nou instrument, pot ser que al principi no tinguis la destresa necessària, però igualment estàs aprenent”, matisa. Així doncs, és qüestió de sortir a jugar i saber que de vegades es guanya i de vegades es perd. Però, en tot cas, és viure la vida de la millor manera que puguem i amb la seguretat que podrem gestionar tot el que ens vagi passant.